/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 gener de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.603 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Maqueta de la parròquia de Santa Eugènia de Ter ARQUITECTE: ARCADI PLAMaqueta de la parròquia de Santa Eugènia de Ter ARQUITECTE: ARCADI PLA
: : Històries > Història del Pla de Ter | 05·02·2011

Trenta anys al barri: la parròquia de Santa Eugènia, l’església més nova de la diòcesi

Joaquim Bohigas i Mollera |

La parròquia de de Ter de Girona compleix trenta anys de represa als barris de de Ter i del Pla després que els salessians, que en aquells moments vivien al Pont Major, acceptessin l’encàrrec de l’aleshores bisbe Jaume Camprodon. En aquells moments, la parròquia de era establerta a la de. Residint al carrer de les Agudes, tal com explica el llibre commemoratiu del 25è aniversari, van llogar un petit local (40 m2) al carrer Turó cantonada Maçana i van celebrar la primera missa l’1 de gener de 1981. La missa va ser presidida pel rector, Àngel Pinto. Una hora més tard, el rector va celebrar una altra missa al local que l’Associació de Veïns de tenia al passatge Balandrau.

Ambdós locals foren els precedents de l’església al carrer Montnegre, “estrenat” la nit de Nadal de 1981 i “engrandit” després amb una “petita nau que obria al carrer Montseny” comprada al “sabater de”. Hi ha noms clau: Josep Maria Maideu, Josep Viella… que ajuden a explicar els primers anys de retorn i ple apogeu. A tall d’exemple, van arribar a tenir, en un sol curs, 600 nens i nenes a la catequesi. La construcció del nou edifici, consagrat el 17 de desembre de 2003 pel bisbe emèrit Carles Soler i Perdigó, va ser resultat de diferents episodis. Pinto explica la idea de fer-ho a on ara hi ha el poliesportiu (“L’Ajuntament festajava aquell terreny”) o la proposta de Francesc Ferrer, aleshores gerent del Patrona de la Santa Creu de la Selva, de construir un bloc de cinc pisos d’alçada i els baixos per la parròquia. El rector explica que “ens hi vam oposar: passar d’uns baixos a uns altres baixos a pocs metres de distància, i amb els diners del terreny entre mig, semblava un “frau moral” que fèiem a la feligresia i als barris”.

El que va ser rector de Santa Eugènia de Ter -fins al 2010- Emili Marcos, amb l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, fill del veïnat de la Rodona de Santa Eugènia, en la Festa Major eugenienca de 2009, a la parròquia de Santa Eugènia i davant la pedra 111 del FOTOS: EL DIMONI

Joan Valls, que també va ser rector, remarca, en el mateix volum, “les vicissituds que vam passar abans no va arribar” la benedició de la primera pedra (la número 111 del , de 130 quilos) de la nova església, l’actual, situada en el número 16 del carrer de Campcardós: “els estira i arronsa amb el Bisbat, l’Ajuntament, el Patronat…”. Valls explicava, en la festa de benedicció, la importància de la recuperació de l’edifici després que, al 1936, l’església va ser cremada i enderrocada. “Un dels símbols d’identitat”, expressava. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)