Un titella o la seva estimada mallorquina tereseta ens diuen els diccionaris que primer va ser una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom i amb el pas del temps es va aplicar també a la persona fàcilment manejable pels altres i mancada de personalitat i caràcter. El derivat titellaire es refereix, doncs, a qui fa bellugar els titelles, o, també, a qui els fabrica i ven. Titelles de la primera accepció n’hi ha de moltes menes -de guant o putxinel·li, de fil o marioneta, de dit, portat, per citar els més coneguts- i de la segona som multitud: qui més qui menys ens deixem manejar, més o menys, per predicadors, opinadors, publicistes i titellaires varis.

Per karnaval tot s’hi val

La cosa se’ns complica per karnaval, amb una gran tradició de petites i tolerades transgressions, on, més o menys també, ens deixem portar pel corrent: el binomi titelles-karnaval pot arribar així a portar a la disbauxa més extrema. Crec, però, que a les terres gironines celebrem un carnaval de baixa graduació crítica i transgressora. Penso que ens decantem més per la coca de llardons i la botifarra d’ou i per les disfresses en balls, desfilades i gresques vàries i anar, si tenim ocasió, a alguna de les rues de karnaval més anomenades. Rues que mediàticament es valoren fonamentalment pel número de colles i milers de persones disfressades mai per l’humor irònic, crític, intel·ligent, proper i provocador que caracteritzen, per exemple, les «chirigotas» del Karnaval de Cadis. Un parèntesi: les dedicades enguany a la independència de Catalunya -premiada- o a la memòria històrica són un bon exemple d’aquest altre model:

Tornem-hi…

Festes al carrer bullangoses, comparses plenes de colorit i exotisme, cossos nus ballant sense parar, balls de dones i de públic en general i poqueta cosa més és el mapa carnavalesc gironí que jo tinc dibuixat a la memòria. I com a contrapart dels Roses, Platges d’Aro, Santfelius i demés punts rellevants d’aquest mapa, com dibuixant una irreal costa brava festiva, algunes gracietes i tonteries solemnes aprofitant el tot s’hi val del karnaval. Un bon amic em fa a mans un parell d’exemples publicats via internet: El primer comenta així la decisió de l’organització Corrent Roig d’abandonar la CUP-Crida Constituent perquè no comparteix el pacte amb Junts pel Sí «Quan es tracta de vi i de política, les barreges no són bones. Estava cantat que si hi havia algú d’esquerres a la CUP, no podria continuar amb la dreta catalana: els Junts pel 3%».

Nivelazo d’anàlisi que dirien algunes. El segon sorprèn més per venir d’un historiador publicat i competent: enmig d’un elogi de la CUP nord-oriental, tot un exemple per cert de precisió i claredat conceptual i qualitat argumentativa, allibera aquesta organització dels prejudicis ideològics, doncs tothom es coneix i «a diferència d’altres territoris més susceptibles als “paracaigudistes” o infiltracions de les velles sectes marxistes dels setanta, s’és capaç de combinar idealisme amb pragmatisme». El tercer és una aportació meva: «Colau demana als treballadors del metro que desconvoquin la vaga per poder negociar». Com podeu veure, certament tot s’hi val per aquests dies avantsala de la penitència quaresmal. Però, hem de reconèixer que Madrid ens ha passat per la cara el veritable sentit del karnaval amb l’episodi dels titellaires.

Gora la PutETA i la RamonETA, i a Mallorca, la TeresETA

Com dic, Madrid ha fet un dels millors monuments al rei Karnestoltes que recordo. Un expolicia que es disfressa de jutge del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) disfressat d’Audiència Nacional, una jutgessa demòcrata que es disfressa d’alcaldessa del Madrid de la llei mordassa, una regidora de Cultura que confon La Bruja y Don Cristóbal, inspirada en El Retablillo de Don Cristóbal de Federico García Lorca creació dels Títeres desde Abajo, amb l’enterrament de la sardina, un jove programador de l’espectacle que no sap ni contesta, una premsa que es disfressa de Paco Ibáñez i cobra, aquesta vegada per cantar A cabalgar a capella amb l’Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT). I quan els dos titellaires dormen a la presó acusats d'”enaltecimiento del terrorismo”, sembla que arrel d’un cartell amb la inscripció «GORA ALKA-ETA», que una lectura ràpida podria haver deixat en «Gora Al Qaeda» o «Gora Alka Seltzer» i hauria evitat molts maldecaps, quan les detencions i la gravetat de l’acusació provoquen les primeres reaccions de sorpresa i denúncia i un comunicat de la CNT-AIT de Granada treu algunes màscares -l’obra es va estrenar a Granada el 29 de gener i es va repetir el 31, sense cap denúncia, ni escàndol, ni detenció ni incidència de cap mena i «procura representar, bajo las figuras recurrentes de cuentos y teatros, la “caza de brujas” al movimiento libertario que ha sufrido en los últimos años, con los montajes policiales estilo Operación Pandora»-…

… quan es comença, dic, a veure l’infame desproporció i la magnitud de tot plegat, els titelles, els titellaires i la rua karnavalesca tota ballen i ballen desenfrenadament sabent que per karnaval tot s’hi val però fent ja l’anomenada versió 2.0 de la puta i la Ramoneta: es manté en peu la denúncia de l’alcaldia madrilenya contra els titellaires però «la alcaldesa sí ha considerado que ha existido un “rigor excesivo” del juez de instrucción al dictar prisión sin fianza para los artistas, una medida “que no es habitual en este tipo de procedimientos”, ha dicho, y un rigor que se produce en “el marco de la libertad de expresión” en el que se desarrolla el Carnaval, con todo lo que tiene de “satírico, burlón y de ruptura de la normalidad de ese marco”».

De puta pena! Que diríem més enllà de lo riu. El Dimoni de la fàbrica torna i us demana tota la nostra solidaritat amb aquests joves titellaires [a change.org], doncs, com ens recorda un còmic aquests dies: «después vinieron a por los titiriteros, pero como yo no lo era…»