/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 17 desembre de 2017 | 3a Època | Edició núm. 13.468 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Tot recordant l'eugenial Jordi Vilamitjana, es va lliurar el 'seu' 2n premi de redacció La 2a edició del premi Jordi Vilamitjana es va presentar el passat dijous -14 de desembre-, a les 8 de la tarda, a l'Hotel Carlemany de Girona. Aquest guardó premia el millor text periodístic escrit per estudiants de secundària de la ciutat de Girona. La iniciativa de crear aquest premi va sortir de l'Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Sense paraules, sense arbre (carretera Santa Eugènia, al veïnat de la Rodona) FOTO: ELDIMONI.COMSense paraules, sense arbre (carretera Santa Eugènia, al veïnat de la Rodona) FOTO: ELDIMONI.COM
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita > Les hortes > Opinió | 26·11·2017

Sobren arbres

Manel Mesquita | La Rodona de Santa Eugènia de Ter

La setmana va començar dimarts amb aquesta piualada de l’Ajuntament de Salt: “Els treballs de millora de la plaça Pau Casals ja han començat. Es treuen els arbres més vells per guanyar llum i preparem les noves faroles per millorar la visibilitat a les voreres.” Hauria somrigut, sota les ulleres de sol, per la redacció lumínica si no fos perquè el tuit anava acompanyat de dues fotos on es veien arbres tallats i/o talats; troncs fermament arrelats ja sense copa; branques escampades damunt l’asfalt; extremitats serrades més pròpies d’un crim; saba regalimant per la vorera i el parc del violoncel·lista; tobogans, gronxadors i jocs de fusta per a la innocència muts testimonis de la fi de tanta matèria vegetal abocada al crematori per vella… avís per als avis que acompanyen néts en aquell entorn?

A Carles Rahola FOTO i INFOGRAFIA: ELDIMONI.COM

FOTO i INFOGRAFIA: ELDIMONI.COM

El terror arbori es va anar escampant pel pla de Girona com quan el 1959 es van tallar tots el arbres de la carretera de i dues dones horroritzades contemplant aital desgràcia varen quedar glaçades -petrificades- mirant al cel i l’eugenial Paco Torres Monsó va aprofitar el grup escultòric -humà- que conformaven i va convertir-les -bronze- en història. Anys més tard, des de 1978, elles mantenen l’esglai al començament de la rambla de la Llibertat de la ciutat dels quatre rius i una sèquia homenatjant Carles Rahola i denunciant els patíbuls a qualsevol indret del món.

La cosa va continuar per aquesta mateixa carretera -a l’entorn del veïnat de la- quan van començar les obres per traçar el nou carril bici que connecta la plaça del Marquès de Camps amb la rotonda dels Maristes sobre el riu. Després de l’experiència del primer tram d’aquest carril -davant del forn Boix-, quan van ser sacrificats la desena d’arbres joves, el periòdic-e tuiteja al regidor de Via Pública, Joan Alcalà, sobre quin serà el futur que els espera als dos magnífics exemplars d’arbres de la parada del bus de la -davant del restaurant Feliç- i aquest regidor respon: “Des de l’Ajuntament estudiem tots el projectes i els analitzem amb els tècnics. En mobilitat prioritzem la seguretat, per això allarguem carril bici, semaforitzem i millorem parades bus. Els arbres en aquest cas no estan afectats. No entenc la preocupació que ha despertat.” Una bateria de fotos d’arbres talats, tallats, desapareguts, mai reposats, enterrats i enrajolats -només a l’antiga carretera de- ha estat la resposta-e d’eldimoni.com juntament amb aquest breu text: “Pura precaució (gràcies!) basada en l’experiència.” [veure fil de tuits]

Encara no ens n’havíem refet quan divendres el regidor de Paisatge Urbà, Narcís Sastre, anuncia que l’Ajuntament de Girona* té previst substituir en els propers mesos els arbres d’espècies exòtiques per exemplars d’autòctones i aturar així la proliferació espècies invasores a l’arbrat ornamental de carrers i parcs. Qui els va plantar, els arbres invasors? Els invasors només, exregidor de Medi Ambient i Natural (1999-2011) Ponç Feliu?

*Paga Adif? / Ja ha complert?
> a Fem Girona / La Xarxa ràdio:

2
Tinc més informació
Comentaris

2 respostes a “Sobren arbres”

  1. Núria Nogareda Cuixart ha dit:

    Preciosa la història de les dues dones esglaiades i immortalitzades en una meravellosa escultura. El seu esglai també és meu moltes vegades i com elles quedo sense paraules pel tracte que reben els arbres, tan de bo pogués mostrar un gest tan expressiu.

    Herbicides, cops, escorrialles d’obres, incisions, compactació del terreny, podes agressives, coronacions i una munió d’accions que no els són necessàries, tal vegada ho necessiti la ciutat. I què dir de la tala?

    Sis us plau, no demaneu que podin els arbres “perquè ho necessiten”. Noranta nou per cent de possibilitats que NO ho necessitin.

    Una menció especial a l’arbre que van respectar enmig del carril bici del parc central, preciós, increïble veure’l dret. Immediatament desprès de les obres, quan rebrotava, va ser despuntat i va morir.

  2. Núria Nogareda Cuixart ha dit:

    És veritat que algunes espècies exòtiques són invasores i s’han de substituir. L’aliant, Aliantus altíssimus, que es dreça ben alt, n’és un.
    A la Rodona per exemple n’hi havia dos, un ja ha estat canviat.
    També n’hi ha, entre d’altres llocs, a la llera del Galligants, no on un destorb per les espècies autòctones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)