/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 15 desembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.831 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERAFOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA
: : Històries > Història del Pla de Ter | 31·07·2018

Seguint els passos de la Monar

Joaquim Bohigas Mollera | Pla del Ter

Malgrat que uns núvols ens anuncien, en la llunyania, pluja, ens endinsem, una tarda de dissabte de finals de juliol, en la ruta La sèquia i l’herència industrial gironina, promocionada per l’Ajuntament de Girona. El cronista està interessat en aquesta proposta perquè, des de fa temps, sent a parlar del turisme industrial, com a una modalitat del cultural. També perquè la ruta dóna relleu a la sèquia i li atorga la consideració d’artèria de les indústries que van implicar centenars de persones fins fa relativament poques dècades. Potser és massa atrevit dir que són els primers passos perquè el turisme, i les seves circumstàncies, treguin el nas per de Ter i el reconstruït pont del. Però això és un altre conte.

En què consisteix el turisme industrial?

A partir de la segona meitat del segle XIX, la Revolució Industrial va dinamitzar econòmicament algunes zones de Catalunya. Aquesta època va deixar una empremta en l’arquitectura, l’enginyeria, l’urbanisme i l’art, entre altres àmbits. Tot això és un patrimoni que cal conservar i, si es dona l’oportunitat i està argumentat, exhibir-ho a través d’un relat ben tramat i cohesionat. Municipis de la demarcació de Barcelona, com ara Terrassa o varis de la comarca del Berguedà, fa temps que esmercen esforços per a promocionar el llegat industrial a fi de reivindicar una identitat i atraure visitants. La resposta, positiva, no s’ha fet esperar.

El recorregut de La sèquia i l’herència industrial gironina comença a la fàbrica Marfà i finalitza al Museu d’Història de la ciutat, al carrer de la Força de Girona. També es podria fer en sentit contrari perquè aquest equipament cultural explica el segell industrial de Girona a través de dues sales (la sala 10 -dedicada al segle XIX- i la sala temàtica Girona industrial, ciutat pionera). A partir d’aquí, després de conèixer les qüestions clau, es podria iniciar el recorregut que, finalment, acabaria a la Marfà.

Tanmateix, dos dels punts d’interès de seguir la ruta tal com està dissenyada (faltaria, potser, uns punts de situació que marquessin el camí i amb les dades bàsiques) és que un és testimoni de com es passa d’un entorn que conserva espais naturals i una trama de carrers i edificis del passat fabril (les Hortes de i el carrer de Baix, per exemple) a un entorn plenament urbanitzat. Es constata, a simple vista, la pressió que reben els espais naturals. Sortir de les Hortes observant els edificis comercials aixecats provoca, almenys, una reflexió. O el cas de la sèquia, que, més o menys en el mateix punt, es submergeix dins els budells de la ciutat gironina en entrar dins un dels sectors més densos fent-se només visible puntualment, i en la desembocadura a l’Onyar.

El mateix ajuntament indica que la ruta té una distància d’uns 2,5 quilometres i que es completa en una hora. La dificultat és baixa i només pot haver-hi algun problema en el pas pel carrer de la Força, en què hi ha un lleuger desnivell.

El recorregut transcorre pels següents punts

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (1) LA MARFÀ. Va ser la primera fàbrica tèxtil que va funcionar al pla de Girona, i la seva àrea. L’edifici, que ara és un equipament cultural, està situat sobre la sèquia i, durant l’activitat industrial, aprofitava la força motriu de l’aigua. La Marfà va deixar de funcionar l’any 2000 i, actualment, és un element identificador no només per a de Ter, sinó també per la resta de la ciutat. Va ser un cas de fàbrica amb la mateixa activitat durant 180 anys a Europa. En el moment de la visita, l’equipament està tancat per l’horari d’estiu.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (2) LA COLÒNIA INDUSTRIAL. Limítrof amb la Marfà, el carrer de Baix conserva unes cases en què residien treballadors de la fàbrica. A davant, i al costat de, hi ha la casa senyorial del director. És un edifici imponent, que destaca sobre la resta i que transmet autoritat. El carrer, que conserva l’atmosfera d’una colònia de treballadors, és molt tranquil, inclús en els dies i les hores en què la resta del barri/poble té més activitat. Dona la impressió que és un sector de la ciutat encara força desconegut pels gironins. Ara farà un any que uns veïns van trobar una pedra amb una inscripció del segle XVIII (té gravada la data del 19 de maig del 1752).

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (3) LA SÈQUIA MONAR. Neix a l’altura de la Pilastra, entre els termes municipals de Salt i Bescanó, i desemboca al riu Onyar al seu pas pel centre de Girona. En concret, a prop del pont de Pedra després de recórrer, aproximadament, uns sis quilòmetres. L’aigua de la sèquia ha estat aprofitada per a usos industrials, hidroelèctrics i agrícoles. A de Ter i a Salt, és coneguda com «el rec». La visió del pas de la sèquia a les Hortes de és idíl·lica.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (4) LA RODONA: CARRER ILLA AMB CARRER BERNAT BOADES. El cronista abandona les Hortes a través del sector comercial de l’avinguda de Josep Tarradellas. Voreja l’Escola d’Hostalaria i es troba amb una zona descoberta en què es pot veure el pas de la sèquia, soterrada anteriorment en entrar a la trama urbana. La infraestructura no és casual. Serveix per a recordar que, per allà, hi passa «el rec». El so continu de l’aigua com cau expressa tota la seva força.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (5) LA FARINERA TEIXIDOR. Seguint la ruta marcada, el cronista ressegueix el carrer de Bernat Boades i accedeix a la carretera de a través del carrer de Francesc Civil. La Farinera Teixidor va ser dissenyada per Rafael Masó. És, segurament, una de les seves obres més divulgades. L’industrial Alfons Teixidor li va fer l’encàrrec. L’edifici conjuga elements modernistes i noucentistes. El conjunt, que inclou l’habitatge, la fàbrica de farina, les oficines i el magatzem, sol atraure l’atenció dels qui el veuen per primera vegada a causa de les formes voluptuoses de la façana. Va ser la seu de l’editora del diari El Punt Avui fins al 2015.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (6) L’ESTACIÓ DEL CARRILET D’OLOT. Està situada davant la Farinera Teixidor. Va ser parada del tren de via estreta que enllaçava Girona i Olot entre els anys 1911 i 1968. Per tant, un punt de comunicació i intercanvi comercial entre la ciutat i la Garrotxa. És un edifici de planta regular amb la façana simètrica. Actualment, acull l’Estació Jove, que programa i desenvolupa activitats dinamitzadores. En visitar-la, l’equipament estava tancat a causa de l’horari d’estiu.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (7) EL CARRER DE LA SÈQUIA. Enllaça la ronda de Ferran Puig i la plaça del Mercadal. Ocupa l’antic traçat de la sèquia, que passa soterrada. El barri del Mercadal concentrava diferents indústries: les fàbriques de Joan Planas i dels Bosch (tèxtils); la fàbrica Barrau (gas); La Gerundense (paper); la fàbrica Planas (foneria); i la fàbrica Grober (tèxtil), que encara resta en la memòria dels gironins més grans. Tot i que no està marcada a la ruta, el cronista visita la placa commemorativa en record de les persones que van treballar a la fàbrica Grober, que l’Ajuntament de Girona va col·locar fa poques setmanes en el carrer que porta el mateix nom.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (8) LA CENTRAL DEL MOLÍ. De la plaça del Mercadal al carrer del Perill per visitar aquesta indústria per a generar electricitat. Girona va ser pionera en il·luminació artificial dels carrers (1885). La hidroelèctrica aprofitava el pas de la sèquia.

Amb anterioritat, els molins ocupaven la zona, també aprofitant la força motriu de l’aigua. Hi ha documents datats a l’edat mitjana que acrediten aquesta activitat. Des de l’exterior, parat al carrer del Perill, també és possible escoltar la força de l’aigua.

L’edifici està en obres. És previst que finalitzin el març de 2019 i serveixen per ubicar-hi les oficines de recaptació, multes i gestió tributària de l’Ajuntament de Girona.

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (9) EL RIU ONYAR. El carrer del Perill desemboca al carrer de Santa Clara, plena de turistes que passegen per aquest eix comercial. El cronista es desvia de la ruta i passa pel pont de les Peixateries Velles per observar, des de lluny, el punt en què la sèquia desemboca a l’Onyar, amb el consegüent augment de cabal del riu. La llegenda de La Cocollona situa el convent díscol a la zona del Mercadal. I la cel·la on tancaven la novícia, a prop de la desembocadura d’«el rec».

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

• (10) EL MUSEU D’HISTÒRIA. Del citat pont a la Rambla i, d’aquí, al carrer de la Força, on està situat el Museu d’Història de Girona. Punt final del trajecte.

1
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Una resposta a “Seguint els passos de la Monar”

  1. Xavier ha dit:

    També es podria explicar com funcionaven els fanals de gas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)