/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 19 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.017 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Aurora Bertrana FOTO: ARXIU ELDIMONI.COMAurora Bertrana FOTO: ARXIU ELDIMONI.COM
: : Eugenials > Veïnes eugenials | 12·10·2003

S’edita la biografia d’Aurora Bertrana,
veïna de la Rodona de Santa Eugènia

Albert Soler |

DIARI DE GIRONA > Aurora Bertrana, durant la seva infància va fer llargues estades a la, de de Ter, en una finca que recentment ha estat enderrocada després que se salvessin tres pintures murals del pare de l’escriptora, ara dipositades al Museu d’Història de la Ciutat. Aurora Bertrana va néixer el 29 d’octubre del 1892 al barri del Mercadal.

En aquesta finca situa Aurora Bertrana els seus primers records, entre els quals figura el del seu pare, que havia abandonat els estudis d’enginyer per ingressar «en el desacreditat gremi dels artistes». Així consta a les memòries de l’escriptora gironina.

Dijous es va presentar Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida, a la Casa de Cultura

La mallorquina Catalina Bonnín ha publicat Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida, una biografia que explora minuciosament la vida d’aquella gironina, filla de Prudenci Bertrana.

La biografia posa de relleu que la vida d’Aurora Bertrana és una novel·la tant o més interessant que la seva obra literària. L’autora havia dit que «el bon novel·lista és aquell qui fa oblidar al llegidor la seva pròpia vida».

Per a l’elaboració del llibre, Bonnín ha utilitzat moltes fonts inèdites fins al moment, a més dels records personals de la pròpia biografiada.

L’autora mallorquina ha invertit diversos anys en confegir el que ella mateixa anomena «el trencalosques d’aquesta biografia», que no és res més que part de la seva tesi doctoral, llegida el 1999 a la Universitat de les Illes Balears.

La vida d’Aurora Bertrana és una aventura des del principi fins al final. Una aventura atrevida, en alguns moments descarada i valenta, sempre lligada a la seva producció literària. Una vida que, d’això no en queda cap dubte, corresponia a una dona molt més avançada de l’època que li va tocar viure. En aquest sentit, no es pot descartar un cert paralel·lisme amb les facècies que va patir el seu pare en la Girona provinciana de tombant de segle.

Una dona massa avançada

Probablement seria considerada massa avançada fins i tot avui mateix. Això no obstant, el seu nom com a escriptora pren cada vegada més força, i actualment es pot considerar ja completament deslligada de la llarga ombra del seu pare i ser tinguda en compte com un dels grans noms de la literatura catalana del segle XX.

Nascuda a Girona l’any 1892, va morir a Berga el 1974. Entre mig, es va formar artísticament a Barccelona, va viure a Suïssa, es va casar amb monsieur Choffat, i amb ell va viatjar als mars del sud. Va viure la República espanyola com una època de plenitud, va fer una estada a un Marroc que la va encisar, va conèixer la Guerra Civil de prop, es va exiliar, va ensopegar amb la Guerra Mundial i finalment -o no encara- va assolir una estada tranquil·la a Perreux. Ja vella, va tornar a Catalunya, on va escriure les seves memòries, publicades en dues parts, els anys 1973 i 1975.

Aurora Bertrana va escriure la biografia del seu pare, Una vida, l’any 1965. Va conrear una narrativa cosmopolita irrealista, fruit de la seva pròpia experiència, en els seus llibres de viatges, novel·les i contes: Paradisos oceànics (1930), El Marroc sensual i fanàtic (1936), Edelweis (1937), Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Ovidi (1965) i Fracàs (1966), entre d’altres. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)