En passar un any més la Festa Major de Santa Eugènia·Can Gibert, no puc evitar posar-me a escriure sobre les reflexions, les imatges i les il·lusions que han provocat en la meva persona. Si voleu us accepto que desprès de tants anys de viure, conviure i suar en aquest vital poble, tingui un pèl de favoritisme. Ara bé -objectivament- no es pot negar que deu dies de tanta vitalitat col·lectiva, de tant d’entusiasme, de tanta Festa Major, és per emmirallar-se i preguntar-se: “Mirallet, mirallet, qui és més guapo que nosaltres?” Segur que el mirallet ens contestaria: “Conec una gent de Barcelona a la que us hi sembleu; són el veïns del barri de Gràcia. De guapes, les festes totes ho són; de semblants, algunes; de barris com Santa Eugènia i el de Gràcia, n’hi ha poques.”

El mirallet, molt sincer continuaria: “Heu posat molt de color i diversitat a la Festa, heu anat tos a una, heu demostrat que sabeu fer les coses bé i amb rigor i seriositat; us heu retrobar a la plaça del Poble per sentir la veu plena i rica de Salvador Sunyer. Us heu divertit com els que més; us heu fet sentir com les tronades de Calanda i el rugir de les Harley Davidson. Heu flipat amb els colors verd i blau formant un tapis amb la joventut esportiva al bell mig del pavelló; heu fet entrar a la Festa els argentins amb el saber de fer de la brasa i la carn tot a una; heu envaït el territori eugenienc i us heu atrevit a conquerir la plaça forta i immortal de Girona; heu invocat a les forces majors perquè creïn lligams i travessin rius i fronteres amb un pont gòtic que ni el dimoni es va resistir a fer-ho.”

El mirall tot sincer va dir: “Per un moment em pensava que es tractava de la Festa Major de Gràcia de Barcelona, sense adonar-me que em trobava a Girona”. Nosaltres, tot cofois, li podíem dir al mirall que ja ens agrada que ens confongui, i que a Santa Eugènia hi ha una Festa Major que ens omple de satisfacció, que ens empeny a fer un poble més divertit quan cal, mes seriós si les circumstàncies ho exigeixen, més participatiu si volem sentir-lo nostre i més vital i divers per estar a l’alçada dels temps que ens ha tocat viure.

Eduard Herrero és professor de filosofia i veí de Santa Eugènia de Ter