/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 18 setembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.743 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La Majordoma, de Piculives FOTO: parvulari5eiximenis.blogspot.com.esLa Majordoma, de Piculives FOTO: parvulari5eiximenis.blogspot.com.es
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 29·10·2017

… i santa Afra i la Majordoma, què?

Manel Mesquita | Augsburg

Finalment és Sant Narcís. Semblava que no hi arribaríem mai. Que lluny que queda, el de l’any passat! Han estat dotze mesos que han semblat divuit o més. Menys una hora, ep!, l’europea. I la calor que impera! Com als darrers temps, hi fa un temps ben revoltat. Castanyes fora de lloc, des de l’u d’octubre. Patates calentes que passen de mà en mà fins que es refreden les primeres i s’escalfen les segones. Moniatos, tots, per a tothom i a tot arreu. El sant del qual avui celebrem la festivitat va arraconar el vell patró dels feligresos gironins, sant Feliu, del qual tenim ben documentada la vida i la mort, a diferència del sant Narcís; el diaca Fèlix que l’havia acompanyat durant la persecució de Dioclecià (s. III-IV) i van exiliar-se a Augsburg (l’Alemanya de força abans de la UE). Aquí van ser amagats i hostatjats a casa d’Afra, una prostituta que s’havia penedit dels seus pecats davant del que seria bisbe de Girona. Joaquim Pla Cargol fa una versió d’aquesta història el 1941. Afra, la seva mare i les seves esclaves Digna (bonic nom!), Eunòmia i Eutròpia es van convertir al cristianisme. L’endemà, Afra va ser cremada viva per ordre del prefecte romà. De les altres quatre dones, res no se sap del seu final. Mal auguri, no obstant. De qui sí que tenim notícies és de la tia-àvia de l’Afra. La Majordoma. Josep Tarrés ens ho explica (i s’ho inventa), recentment. És la Majordoma que podem veure sota la torre de Cornèlia, al passeig Arqueològic (avís per a turistes amb ganes de selfies), escultura de Piculives de 1973. És la Majordoma que va acompanyar el sant bisbe quan va venir a residir a Girona; “es tractava d’una dona que, encara que tenia més de cent anys, tenia un aspecte ufanós, amb una pell tan tendra que semblava de flor de mató”, segons ens descriu Carles Vivó el 1989. Per culpa d’una irreverent xafarderia de la Majordoma sobre sant Narcís, aquest home li va retirar tots els seus poders i aquesta dona “es va convertir en la riota de la ciutat”. Quan la Majordoma va tenir la visió de la seva mort –com un últim gest d’amor– va fer encendre un foc davant la porta de la Catedral de Girona i allà va inventar per als pobres i els malalts la sopa de menta. Gràcies!

Sis dones martiritzades en aquesta petita història, barreja de llegenda i fets reals, suma de diversos relats i recerques, a recordar avui, el dia que la tradició fa repartir cotó fluix per al mal d’orella. Cap excusa, doncs, per escoltar la lluita de les majordomes d’avui: les kellys.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)