/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 22 gener de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.504 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico «Girona... de què està formada?», de Valerie Katimi Varela (eldimoni.com publica els textos finalistes del 2n 'Premi Vilamitjana') Un parell d'ulls aterren a la ciutat. No s'hi quedaran gaire temps, tan sols una setmana. El turista, amb energia, es disposa a visitar Girona i els seus màgics racons. Mentre pren un cafè a la plaça del Vi, veu de reüll una dona passejar. El seu rostre, ple d'arrugues, i el seu caminar lent…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Les hortes > Opinió | 09·08·2016

Ressaca d’Escape in the Park

AV Devesa·Güell | Plataforma Salvem la Devesa

La Devesa no és només el parc urbà més gran de Catalunya, sinó que també va ser el primer jardí històric declarat com a BCIN (Bé cultural d’interès nacional) a Catalunya (la Ciutadella de Barcelona va ser declarada el 1951).

Els BCIN, tal com diu la llei de Patrimoni de 1993, “són béns que constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”.

L’Ajuntament de Girona, que ha de vetllar pels interessos de la Devesa, està preparant des de 2014 un Pla Especial per fer una reordenació de la Devesa on no vol parlar dels usos. Els veïns del barri de la Devesa·Güell, així com -imaginem- tots els gironins, celebrem que per fi hi hagi la voluntat pública d’endreçar el parc i apropar-lo a la ciutadania. Ara bé, s’hauria d’aprofitar aquesta intervenció per incloure i restringir dins del Pla Especial els usos que volem donar al parc.

Vist l’Escape in the Park 

L’any 1976 va constituir-se la Plataforma Salvem la Devesa: 40 anys més tard, part de les reivindicacions que es feien segueixen sent actuals. Des de Salvem la Devesa, vist els darrers esdeveniments com el d’aquest passat cap de setmana amb el festival de música electrònica Escape in the Park o el futur del que ha de ser el Camp de Mart, creiem que:

1. La Devesa no és un espai per celebrar esdeveniments d’alta intensitat acústica, horària i multitudinària.
2. S’ha de preservar l’arbrat i l’hàbitat de la Devesa. L’ajuntament gironí ha aprovat plans de gestió, ordenances i normatives amb aquesta finalitat i és l’Ajuntament el que hauria de vetllar perquè es compleixin.
3. Som conscients de que activitats d’aquesta magnitud, degut al soroll, són perjudicials per a la resta de la ciutat i en barris com Pedret, Barri Vell, Montjuïc, Pont Major, Bonastruc, Taialà, Fontajau, etc… Ens remetem a les queixes efectuades tant a les xarxes socials com a la Policia Municipal i a l’Ajuntament.

La inquietud de Salvem la Devesa

1. Realitzar activitats esportives i culturals en formats compatibles i respectuosos amb la Devesa. Des de fa dos anys, l’AV Devesa·Güell intenta apropar el parc als ciutadans de Girona a través d’accions culturals i socials. Creiem que aquesta és la línia que s’hauria de seguir des de l’Ajuntament de Girona per tenir un parc agradable i que tothom el pugui gaudir.
2. Treballar en un Pla Especial per millorar la Devesa i convertir-la en un parc aprofitable per a tota la ciutadania d’arreu.

La nostra principal inquietud són les indefinicions dels usos que s’hi poden dur a terme i que -a dia d’avui- no estan definits.

4
Tinc més informació
Comentaris

4 respostes a “Ressaca d’Escape in the Park”

  1. pilar ha dit:

    Amics, no estic d’acord, jo vull música bona no soroll, hem de donar exemple als músics que hi ha i que no poden actuar, hem de ser conscients del que porten. Pilar Niebla.

  2. xavier ha dit:

    Amb aquestes activitats el que es fa es destruir la natura. Si l’Ajuntament de Girona vol una devesa verda i preservar la natura, d’aquesta manera no va pel bon camí.

  3. Carme Rigau Canals ha dit:

    La Devesa de Girona és prou important per cuidar-la, s’hi poden organitzar molts esdeveniments culturals però respectuosos amb l’entorn i amb la gent. Se li pot donar vida amb esdeveniments lúdics i fora bo que així passés tant a l’estiu com a l’hivern. Recordo les trobades de colles sardanistes infantils, ballades de sardanes els diumenges, qui diu això poden ser d’altres actes i no necessàriament tant extremadament sorollosos. És un entorn molt desaprofitat.

  4. Ramon Macaya ha dit:

    A Girona-centre ja és un privilegi emetre i percebre sorolls “CULTURALS” amb els mil festivals que es programen, en part amb els nostres diners. Als barris no tenim aquest problema perquè no tenim ni programació ni pressupost cultural. Com a molt, alguns balls i espectacles infantils amb equips de so impossibles. Suggereixo repartir els festivals per barris i així tots els veïns de Girona intra i fora muralles gaudiríem de la cultura i de tot tipus de música un cop cada cert temps i els veïns del centre podrien gaudir del silenci cultural que tenim la resta de barris tot l’any.
    Un altre tema seria parlar de la intolerància i inflexibilitat de certes persones que primer és la seva comoditat en detriment del bé col·lectiu. Els hi puc suggerir un llistat d’illes que actualment estan en venda, a l’Atlàntic en concret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)