/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 24 juny de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.657 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico L'INS Santa Eugènia finalitza el curs amb la graduació dels estudis postobligatoris, dmà Tot allò que comença té un final. L'Institut Santa Eugènia, de Girona, celebra l'acte de graduació dels alumnes dels estudis obligatoris demà -dilluns 25 de juny- en el Teatre Reparada Domènech del Centre cívic del barri de Sant Narcís. El propòsit és fer un reconeixement als alumnes que finalitzen una etapa educativa en aquest curs…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 15·03·2018

Representació o realitat

Jordi Arbonès (Nif) | Thriller

He seguit, primer amb curiositat i després amb interès, les diferents cadenes de televisió que, amb gran desplegament audiovisual, han retransmès la recerca d’un nen desaparegut al sud d’Espanya. En un principi, no anava més enllà de qualsevol altra notícia sobre un fet dramàtic, de mica en mica, però, tot plegat prenia una dimensió inesperada, la gran quantitat de càmeres, micros i pantalles que focalitzaven la recerca conformaven un relat additiu. Una narrativa damunt la que, cada vegada, s’hi abocaven més punts de vista. Periodistes, policies, tertulians, psicòlegs, forenses i veïns, ampliaven, des de diverses finestres, els rumors, les especulacions i les sentències. El fet que el protagonista fos un nen aportava elements melodramàtics d’alçada a la recerca: solidaritat de la gent, manifestacions, mítica quotidiana, estratègies policials i pel damunt de tot: un misteri. La persistent presència del mal. El guió que es confegia s’iniciava en els paràmetres habituals del thriller per derivar cap a una pel·lícula de terror psicològic. L’única diferència amb qualsevol ficció era que el que s’explicava era real, una realitat representada -incòmode-, en la qual, cada personatge feia el seu rol. Hi havia estones que l’espectador apartava un segon la mirada del televisor. L’assaltaven preguntes ètiques. Tenia dret a observar l’exhibició del dolor? Observar-lo el convertia en còmplice? Qui cometia el pecat, qui retransmetia o qui mirava? Deixar de mirar implicava ser moralment correcte? El discurs narratiu s’ampliava cap els fastos de la indecència: els polítics corrien a fer-se fotos amb les víctimes. La mort real utilitzada sense manies. Enllà d’això i fins al darrer moment, com si fos un guió tramat amb precisió, el relat cada vegada era més escabrós i, com en una bona pel·lícula, el mal -l’assassina en aquest cas- havia estat a tothora a la vista. En la realitat representada hi havia tots els elements de la bondat, de l’amor i també de l’horror.

De lluny arribava l’eco del cas del crim de les noies d’Alcàsser (1992) i de la utilització del dolor en vistes a aconseguir, sense pal·liatius ètics, una important audiència televisiva. De llavors ençà i gràcies a les noves tecnologies, ens hem acostumat a veure la mort i l’horror en directe.

Som pitjors persones?

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)