Bona nit a tothom: veïns del barri de Sant Narcís, ciutadans de Girona i rodalies, autoritats presents i Junta de l’Associació de Veïns.

Rosa Vilà (RV): Quan la Junta ens va comunicar que volien que féssim el pregó de la Festa Major d’enguany, ens va sorprendre molt… però ha estat un honor que pensessin en nosaltres.

Carme Pagès (CP): Quants anys fa que ens coneixem, Rosa? Molts, des de l’any 1965, del segle passat, sempre hem estat veïnes. I molts anys enrere, fent petar la xerrada, vam pensar que es podia repescar la festa que es feia al barri antigament. Sense festa, al nostre barri li faltava alguna cosa.

RV: Vàrem recordar aquelles festes que es feien a l’envelat, al mig de la plaça, amb els millors cantants del moment. Un any, fins i tot van venir Los Tres Sudamericanos, i també Los Sirex i Los Pequeniques, tots ells molt reconeguts. Van ser uns anys fantàstics!

CP: Juntament amb l’Enric Baró, marit de la Rosa, el qual estava a la Junta, vam anar posant fil a l’agulla i així va ser com totes dues vam entrar a formar part de la Junta de l’AV.

RV: Quan era això? Concretament l’any 1986. Quasi res! D’això fa 22 anys. Érem joves, teníem ganes de fer coses, amb fills joves, però era igual, estàvem plenes d’il·lusió.

CP: Recordes Rosa, el dia de la nostra primera reunió? La fèiem al segon pis del que més endavant seria el Centre cívic, en ruïna total. Per passar a l’aula de la reunió havíem de saltar un piló de runa al pas de la porta. Però aquest inconvenient no ens tirà enrere, va ser tot plegat un tip de riure que encara ara recordem.

RV: Aquell dia vam començar a parlar amb els de la junta de l’AV: els senyors Castells, Casals, Bataller, Massegur, Carreras, Sagué, Bonet i Angelats. Una gran Junta que va enllestir la part logística per posar el barri en la legalitat. Una feina admirable.

CP: Era una Junta formada només per homes i nosaltres érem les dues representants femenines. Quan vam exposar la nostra idea de reprendre la Festa Major, vam ser escoltades, però també cal dir-ho, poc animades. Els preocupava sobretot l’aspecte de com es podien finançar totes les despeses.

RV: Val a dir que no vam començar amb cap cosa de gran envergadura, sinó amb una festa senzilla. El senyor Castells ens va recolzar amb el tema logístic, el senyors Carreras i Casals, i altres, ens van ajudar amb el tema de la pintura i el dibuix, l’Enric en la part artística, el senyor Bataller feia de tresorer. Tots plegats ens vam repartir la feina i a pencar s’ha dit!

CP: Nosaltres anàvem a cercar col·laboradors per tal que ens fessin donacions diverses; també vam vendre números per a les rifes que es feien; pidolàvem a les caixes perquè ens donessin trofeus per les diferents activitats; fèiem els anuncis publicitaris del programa de la Festa Major. Ja ho veieu…, una mica de tot.

RV: El tema econòmic preocupava molt a la Junta que va proposar d’assegurar la festa per evitar-nos disgustos. Però ai… ja se sap, la lletra petita de les assegurances calia llegir-la atentament perquè hi havia una clàusula que deia que, en cas de pluja, si no queien tres litres d’aigua en el pluviòmetre de l’aeroport no ens cobria les despeses. I aquí queda lluny l’aeroport!

CP: Un any ens feia mal el clatell de tant mirar el cel per si plovia o no. Finalment va ploure tant que l’assegurança ho va cobrir tot i aquell any, fins i tot vam tenir beneficis.

RV: Podríem explicar moltes anècdotes, com el mal de cap que teníem per servir correctament les cerveses, ja que sempre ens sortia més escuma que cervesa, o els tips que ens fèiem de preparar cafès a casa amb la Melite o donar llum des de Can Pagès i des de Can Baró i de xafar teules de la teulada quan ens hi enfilàvem per tal de connectar la corrent.

CP: Un any feia molta calor i se’ns va acudir vendre trossos de síndria. En Narcís Baró era qui tallava les síndries i hem de dir que va resultar ser un èxit. A la nit veies a tothom menjant un tall de síndria amb un tall de coca de la fleca Teixidó. I de la tómbola, us en recordeu? Quin goig que feia la tómbola! Hi havia de tot però també portava molta feina i gràcies a la família Massegur va funcionar la mar de bé.

RV: Però l’any 1989… quin canvi! El Centre cívic ja era una realitat. Les obres finalment estaven enllestides. Vam poder disposar d’un lloc com calia i vàrem treballar amb comoditat.

CP: Sí, i a la Junta va haver-hi diversos canvis de president. El senyor Fernández va agafar el relleu i va introduir el tema de l’arrossada, que fou tot un èxit i que encara avui continua sent-ho. I més endavant, el sr. Meliàn i la Carme, els senyors Llausàs, en Dídac i la Mila, en Calixte, la Maite, en Paco, la Carme,… I cada any la Festa anava a més. Aquesta Junta va introduir la cursa que va ser tot un èxit.

RV: I també hem d’esmentar el sr. Manel Barbero, igual que a la Dolors García i en Pau Martinell que ens van ajudar molt, amb la seva col·laboració. Vam poder utilitzar els espais del Centre i això va fer que la exposició de flors lluís com mai. Quan, més endavant, vam tenir el teatre enllestit vàrem poder fer les exposicions de tot el col·lectiu de la Gent Gran.

CP: Es feien diverses exposicions. Difícil recordar-les totes però no podem continuar sense esmentar la exposició de bonsais, les trobades de puntaires organitzades pel Col·lectiu de Dones, la xocolatada i les cadires en miniatura.

RV: I què me’n dieu de la gent que forma la Junta actual? Els veiem a tots atrafegats però amb moltes ganes de treballar. És la saba nova del barri i estan carregats d’il·lusió per tirar la festa endavant, juntament amb molts col·laboradors. Ells són els promotors del campionat mundial de bèlit, també del futbito i s’estan atrevint amb orquestres i conjunts musicals de primeríssim nivell. Han implantat la botifarrada, que cada any va a més, i la fira dels pobles, gran èxit des del primer any, etc…

CP: Per part meva només vull afegir una cosa. Quan recopilava dades per escriure aquest pregó, la meva mare em va preguntar: a quina hora el llegireu, el pregó? Jo li vaig dir que seria tard i ella em va contestar que a aquella hora ja estaria dormint. Li vaig respondre que no es preocupés i que quan estigués acabat ella seria la primera d’escoltar-lo. Però, desafortunadament, no m’ha donat temps. Però segur que ens escolta des d’allà on és.

Rosa Vilà i Carme Pagès: Ja només falta desitjar-vos a tots els que esteu aquí presents i els que us sentiu part del nostre barri, una bona Festa Major. Que no decaigui mai la il·lusió per tornar a viure-la l’any vinent.

Bona Festa Major a tothom!

:: JORDI GARCIA / SISU GARCIA / GENT JOVE
> «Gent jove de Sant Narcís, teniu la paraula!»
[Pregó de la Festa Major de Sant Narcís 2007]