/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 03 agost de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.428 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Quatre rius i la sèquia Monar IMATGE VIRTUAL: OLGA FELIP i JOSEP CAMPSQuatre rius i la sèquia Monar IMATGE VIRTUAL: OLGA FELIP i JOSEP CAMPS
: : Les hortes > Notícies | 16·06·2013

Quatre rius i la sèquia Monar

El Dimoni | Güell i Monar

Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona als arquitectes Olga Felip i Josep Camps, proposa la revitalització de les vores dels rius Onyar, Ter, Galligants, Güell i de la sèquia, per recuperar així la vida de la ciutat al voltant de l’aigua i del medi natural i alhora millorar la qualitat de vida a la ciutat. “És evident que el que ens proposem és reconciliar-nos amb els rius de Girona” ha destacat l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha avançat que es treballarà per redactar un Pla Especial Fluvial per la ciutat: “primer ve l’estudi, després ha de venir la fase del debat, que voldrem que sigui un debat obert en el qual demanarem implicacions de diferents actors, després vindrà la fase dels projectes que hauran de ser el full de ruta i finament la seva materialització.”

L’anàlisi de la convivència històrica dels rius i de la ciutat presentat aquest matí per l’arquitecta Olga Felip, reforça la idea que la ciutat s’ha allunyat dels rius i que s’ha desdibuixat la relació entre la ciutat i el territori, així com la relació amb els rius i amb la Devesa.

L’estudi també ressalta que una part de la façanes de les cases de l’Onyar ha quedat oblidada. Al mateix temps, el viaducte del tren, les carreteres d’accés a Palamós i França i els aparcaments de superfície ubicats a la punta de trobada entre l’Onyar i el Ter, han acabat fracturant la relació entre els dos elements patrimonials més importants de Girona: la ciutat antiga i la Devesa. En aquest sentit, el projecte proposa recuperar aquest tram de façanes sobre el riu, així com la seva riba baixa, i a la vegada repensar el pont del tren i els aparcaments en superfície per tal de recuperar un dels espais amb més potencial de la ciutat. Amb aquestes propostes “recuperem la relació entre la Devesa i el nucli antic i aconseguirem integrar-la de nou a la ciutat com a part del nostre patrimoni”, ha assenyalat l’Olga Felip.

Entre el conjunt d’idees destaca la “renaturalització” de la llera del riu Onyar que permetria integrar els barris des de Vila-roja fins a Sant Pere creant un parc fluvial de l’Onyar. També es recuperaria així les portes del mercat del Lleó i de la Devesa i es reforçaria el passeig de la muralla com a pont d’aquest corredor verd. També s’ha pogut veure una imatge del que seria el parc del carrer Carme, així com la pacificació de la Gran Via de Jaume I i la recuperació del parc de les Ribes del Ter com a lloc de trobada, de socialització i de relació de les persones amb el riu.

“Probablement no hi ha res més socialitzador que un riu, perquè és on hi ha sovint l’origen de moltes ciutats. Per tant es tracta de tornar a obrir-nos als rius però amb la mirada del segle XXI” ha conclòs l’alcalde.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)