/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Comadira, Faxedas, Viader, Vidal i Anson van participar a l'acte esmentat FOTO: DANIEL BONAVENTURA [DdG]Comadira, Faxedas, Viader, Vidal i Anson van participar a l'acte esmentat FOTO: DANIEL BONAVENTURA [DdG]
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2017), protagonista: 660 anys | 12·02·2004

Proposta per al Pont del Dimoni

Jordi Dalmau |

Els anglesos diuen que per portar a terme una obra pública s’han de fer servir les tres «e»: esforç, economia i enginy. L’esforç és la voluntat política que cal posar-hi, l’economia ha de ser la companyia indispensable per evitar que tot s’acabi en un fer volar coloms, que en política ja volen massa, i finalment l’enginy correspon al tècnic que ha de fer aterrar els projectes de la manera més efectiva. Fins aquí és una mirada freda, fredíssima, a tot projecte teòric que es vulgui tirar endavant; faltaria l’ingredient de l’ànima del propòsit que vindria amanit amb la voluntat popular, l’estimació d’un barri, els desitjos manifestats repetidament, els records que es mantenen vius; dissortadament aquest capital humà, acumulat càlidament, troba sovint els murs de les administracions, massa insalvables. A aquelles tres «e» dels anglesos caldria afegir-hi aquesta quarta, l’estimació popular. Per entendre’ns millor posem dos casos d’obra pública amb judicis populars ben contraris: són escultures al carrer, tots dues, l’una és «A Europa» a la plaça del mateix nom, model d’escultura en estima creixent, emblemàtica d’una obertura de la ciutat a tots els aires i capdavantera d’una modernitat de ciutat educadora de la via pública; per contrast llastimós tenim el fanal de la plaça de Vi, obra col·locada estrambòticament pel mateix Ajuntament, obra que augmenta en menyspreu, i els seus responsables, tot i sabent que han ferit la sensibilitat popular, no s’atreveixen a rectificar l’error. Amb les tres «e», no en fem pas prou. El fanal de la plaça del Vi és un clam punyent que, abans de tot, ha d’haver-hi una amistat entre els administrats i els administradors d’una obra pública.

Tenim a Girona el barri de que conserva de l’antic municipi unes forces vives d’aquell capital humà que dèiem, reserves d’iniciatives pròpies que no sempre són escoltades a la massa llunyana plaça del Vi. Una de les reivindicacions més conegudes és la recol·locació del , al qual ja ens havíem referit anteriorment. El avui manté desat, amb les seves pedres degudament numerades, tot esperant una reconstrucció. Per impossibilitat de fer-la al seu lloc original, aquesta reconstrucció caldria que trobés un emplaçament a dintre l’antic terme de de Ter, tal com demanen els moviments culturals del mateix barri, és a dir, l’ànima del projecte. Però l’Ajuntament de Girona sembla que no mou les tres «e» necessàries.

L’interès que desperten aquests tipus de realitzacions va quedar ben clar, fa poc, en una taula rodona organitzada per Amics de la Unesco de Girona, en el marc del projecte educatiu Apadrinem escultures: els figurants a la taula, cinc personalitats de l’art i de la gestió cultural, varen aportar un vertader cabal d’informació que el públic va conèixer de primera mà, i després de debatre en l’obertura del col·loqui. Realment, les escultures al carrer mouen molta més estimació que la que pot suposar l’Ajuntament de Girona. I va ser en la vivacitat de la postdata, ja a micròfon tancat, quan Narcís Comadira, que havia participat a la taula, va fer-nos una proposta d’emplaçament del . Després de pensar sobre la pregunta prèvia, ell opina que el es podria situar en un indret de la Devesa de Girona; com a gironí de soca-rel i sensible a la voluntat de la gent de, la qual cosa podria satisfer els desitjos populars de no perdre’l. És tota una proposta que caldria considerar i sotmetre-la a diàleg entre les parts afectades directament.

L’esforç, l’economia i l’enginy han de moure fitxa, però comptant que al tauler de joc ha d’haver-hi l’ànima popular com a pedra ben numerada del debat. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

one − one =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)