/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 01 setembre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.265 | Última actualització: 10.12h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Xerrada sobre com prevenir el consum de drogues i alcohol en els nostres fills A l'Institut Santa Eugènia va tenir lloc la xerrada col·loqui destinada a mares i pares, professors/es de persones d’entre 12 i 18 anys per promoure en tots ells i elles el coneixement de les drogues per prevenir el seu consum per part dels menors i així poder actuar amb garanties des de l’entorn familiar i…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


El desmuntatge FOTO: NARCÍS SANS (1968)El desmuntatge FOTO: NARCÍS SANS (1968)
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2014), protagonista: 657 anys | 22·05·2008

Ponts

Olga Morote |

El passat dimecres -21 de maig-, vaig llegir en el Diari de Girona la notícia sobre la construcció d’un nou pont sobre el riu Ter, que unirà l’Hospital Dr. Josep Trueta amb el barri del Pont Major. Fonts de l’empresa també informaven que el futur pont, l’estructura del qual estarà feta tota d’acer, es presenta amb «una estètica única al món, ja que és com una nova porta a la ciutat». A més, segons el projecte tindrà «l’enllumenat integrat al mur, una ample vial per a ciclistes i una vorera per a vianants a l’altre costat», tal com es podia visualitzar i llegir en la mateixa notícia.

El Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants

Mentre la llegia i imaginava què suposaria per al futur de la ciutat de Girona una infraestructura tan necessària i novedosa, em passaven pel cap la nombrosa quantitat de ponts que hi ha arreu del món alhora que pensava en els molts anys d’antiguitat d’aquesta mena de construcció, que tenia com objectiu principal, i encara té, el de ser una via de comunicació entre territoris amb depressions geogràfiques insalvables, o com pot ser en aquest cas el riu Ter al seu pas per la nostra ciutat, una ciutat on hi conflueixen tres rius més: l’Onyar, el Güell i el Galligants.

I és que encara perduren avui dia, arreu del país, vells ponts romans que conformen uns pilars amples i sòlids, i alguns aqüeductes, de dimensions generoses, que formaven part d’una canalització d’aigua, per no parlar dels viaductes que han permès l’existència d’una carretera o d’una línia de ferrocarril. Podem passejar-nos també per alguns ponts gòtics i admirar l’arquitectura dels seus arcs. La immensa majoria dels uns i els altres han suportat la força destructora dels cabals desbordats dels rius, han sobreviscut a ponts construïts més recentment i, en aquest sentit, han vist, amb els seus propis ulls, tristos i cansats, com aquests darrers queien esmicolats en mil bocins, arrossegats per la ferocitat imparable de l’aigua, atiada, potser, per la fúria dels déus, en el seu intent de recordar-nos que divinitats i naturalesa formen un tot indissoluble en lluita constant amb l’ésser humà.

Vagis on vagis en pots veure de diverses mides i estils: ponts venecians, ponts dublinesos, ponts parisencs, ponts basculants sobre els canals que donen pas a vaixells de gran tonatge, ponts suspesos o penjants que, il·luminats i travessats de nit, semblen conduir-te fins a l’infinit… Però no tot és tan idíl·lic: justament com a via de comunicació que són, d’intercanvi i d’ajuda humanitària, són els primers en ser bombardejats i destruïts per l’enemic, com hem pogut veure, no fa pas massa, a l’Orient Mitjà, o a la ja sembla que oblidada guerra dels Balcans, per posar només dos exemples d’allò més il·lustratius pel que fa al comportament execrable d’una part de la humanitat.

A l’altra cara de la moneda, però, lluny de la ignomínia i el terror amb què, en alguns indrets, conviuen dramàticament homes i dones, podem albirar, des de la poètica més íntima, els ponts de mar blava: un cant a la comunicació humana, al difícil diàleg entre diferents, a l’acceptació de la diversitat cultural com un fet irreversible, a la defensa d’una identitat possible i esperançadora, encara que em temo que llunyana, al voltant de la Mediterrània.

Ponts, ponts, sempre ponts al davant

Mentre pensava en aquest article, mentre passejava pel Pont de Pedra, entre els ocres d’aquesta Girona aimada i el batibull de la gent que en gaudia tant com jo, la memòria, complaent, em retornava un bell poema, que m’obligo a recordar de tant en tant, del poeta rus Evgueni Evtushenko: En el pont (1960), que parla precisament d’un pont, sobre el Sena, d’un pont com a lloc de trobada i de reflexió personal:

«… Demanem,
que on tu i jo siguem,
ens trobem sempre en un pont.
En un pont
per sempre clavat en el cel,
en un pont d’essència sempre sagrada,
en un pont
estès sobre el temps
sobre tota la mentida i la vanitat…»

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)