/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 29 abril de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Futbol al Santa Eugènia: set equips futbol-7 Aquest curs 2016-2017, des de l'Institut Santa Eugènia i amb l'Aula Oberta com a pal de paller, ens hem volgut inscriure al torneig que organitza el Consell Esportiu del Gironès. La veritat és que ha estat un èxit total: s'hi han apuntat 77 alumnes d'ESO i hem aconseguit reunir set equips de futbol-7. Els dimarts,…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar, al barri de Pedret FOTO: V. FARGNOLI [AMGirona - @arxiu_gi]Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar, al barri de Pedret FOTO: V. FARGNOLI [AMGirona - @arxiu_gi]
: : Opinió > Històries > El Pont del Dimoni (1357-2017), protagonista: 660 anys > Narhianant :: Pau Mesquita | 11·01·2017

Ponts, pedres i embotits (v. 2.0)

Pau Mesquita | Pedret

I encara davant d’aquella església que hi va haver al carrer de Pedret núm. 118, dedicada a la devoció de Nostra Senyora del Pilar, en l’emplaçament en què hi va estar un drapaire durant molt de temps i on finalment es va fer la discoteca La Sala del Cel, el santuari que es va acabar per desmuntar pedra a pedra per transportar-lo i reconstruir-lo a Sant Hilari Sacalm; segons en un dels dos capítols, del llibre Girona Vella de Jaume Marquès, dedicats al barri de Pedret, no molt lluny de la parròquia hi va haver un pont que quedà, probablement, ja que al segle XV s’ordena d’aixecar-ne un expressament tot de pedra, molt malmès per alguna important crescuda del riu Ter. Aquesta construcció desapareguda es va aixecar gairebé simultàniament a la del de de Ter, és el pont que va portar tants maldecaps al barquer que va acabar acusat de nigromància, de voler conjurar al maleït per tal de fer-lo caure perquè li feia competència amb el seu negoci. I curiosament, en la descripció que transcriu Jaume Marquès del manual d’acords de 1426, era d’un sol arc fet de carreus, i l’espai per emplenar de costat a costat del llit del riu estava fet amb terra, o maçoneria. Podríem pensar que va ser comparable al pont del, el qual tampoc era revestit completament de carreus o dovelles tota la seva estructura com el pont del Galligants, sinó només els dos nervis de la seva arcada. Segons sembla, li ordenen a Pere Sacoma de fer-lo nou, ja que hauria de quedar inservible, quan també feia el campanar de Sant Fèlix. Encara que també fou curta la seva durada, ja que l’any 1515 l’ajuntament tractava d’aixecar-ne un altre. Almenys l’obra de Sant Fèlix se sap que està composta per pedres provinents de la pedrera del cantó de l’església esmentada del Pilar de Pedret, que ostentava el mateix nom, igual que les pedres de l’oratori que va ser desmuntat, a contracor de la iniciativa dels habitants del barri de Pedret. Es té constància que els veïns van fer tot el possible, coneixedors del gran valor històric, per recaptar fons econòmics i evitar que el marquès Guillem de Pallejà l’adquirís i se l’enduis a les seves dependències a Sant Hilari Sacalm en el 1926, sense que la iniciativa ciutadana podes aconseguir-ho. Va ser quan aristòcrata va obtenir el títol nobiliari i les possessions del Mas de Saleta del segle XII, que es va dedicar a reformar fins a convertir-lo en castell amb elements d’art d’arreu, comprats i conduïts a la seva finca. Per exemple, la dita capella de Pedret que va ser reedificada a la part del darrere, tal com era menys el campanar que es va malmetre durant el transport, ho va ser juntament amb un retaule provinent de Saragossa i uns bancs de fusta de Pamplona. Més tard, les següents generacions dels Pallejà, quan tenien altres projectes més vinculats a la producció ramadera i cap a altres direccions, en la sala gòtica de la parròquia, que va estar durant cinc segles al costat del Ter, va servir, en uns altells a la part posterior, per assecar les viandes. Els centenars de fuets, de talls de cansalada, llonganisses, i tot tipus d’embotits, arribaven al seu punt òptim per ser consumits sota el caliu de les pedres portades des de Pedret.

2
Tinc més informació
Comentaris

2 respostes a “Ponts, pedres i embotits (v. 2.0)”

  1. Jep ll. Ro.Ma. ha dit:

    En primer lloc, feliç 2017…
    Vull comentar-te, sobre lo que dius del pont medieval de Pedret, que no és cert que fos destruït en la Guerra Civil, sinó que ho va fer l’abandonament en que restà després d’intentar reconstruir-lo tantes vegades per les destrosses que li ocasionava la força de les aigües en aquell lloc, en revingudes i aiguats… el temps i les aigües varen fer lo restant a partir de la darrera reconstrucció que bé podria ser la de Pere Sacoma…
    El pont que va ser trencat en la G.C. va ser el que hi havia entre Sarrià i el Pont Major de Girona, que aixecat pels antics romans, va ser apedaçat segles després diverses vegades, entre elles per en Pere Sacoma, i va arribar molt apedaçat, però amb tots els seus arcs fins el segle vint… lo de després de la G.C. ja és una altra història, com ho és que, com deia el meu amic, ante la duda, la mas tetuda, això és, que es preferís arranjar el pont de Sarrià al de Pedret, obeiria segurament a interessos econòmics d’ordre extralocal…
    I finalment, sobre la capella del Pilar a Pedret, d’on has tret la informació sobre l’assecador d’embotits?

    • El Dimoni ha dit:

      *Fe d’errades: En el text hi havia una errada, tal com diu, en que em vaig confondre amb el pont que van manar reconstruir a Pere Sacoma i que va acabar destruït a causa de la Guerra Civil espanyola. El pont que es cita no hauria de durar massa, segons Jaume Marquès i Casanova en el llibre Girona Vella, ja que es mana construir-ne un altre no gaire més tard.
      Pel que fa a l’assecador d’embotits al castell de Montsolís, una mica per casualitat, vaig treballar durant una curta temporada quan a la finca hi havia un projecte de ramaderia ecològica d’acord amb el respecte a la natura i als animals. Val a dir que no era una explotació industrial, sinó molt més reduïda. I l’església de Pedret que va ser aixecada a la part del darrera del castell i es podia accedir per dins de la casa a la part posterior, on hi havia uns altells de fusta, era on es penjaven els embotits.
      I agrair la seva atenció, ja que no és una tasca fàcil i m’és molt poc difícil caure en algun error de tant en tant, buscant informació històrica de la ciutat de Girona.
      Gràcies i bon any 2017 igualment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

four × five =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)