/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 20 agost de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El passeig de la Garriga: plàtans de la Devesa de Girona? FOTO: JOAQUIM BOHIGASEl passeig de la Garriga: plàtans de la Devesa de Girona? FOTO: JOAQUIM BOHIGAS
: : Metròpoli > Les hortes > Notícies | 31·05·2016

Els plàtans de la Garriga, originaris de la Devesa gironina o falsa tradició local?

Joaquim Bohigas i Mollera | Pla de Ter / La Garriga

El passeig de la Garriga, un municipi de la comarca del Vallès Oriental a redós del Montseny, té, des de finals del segle XIX, dues fileres laterals de plàtans (o plataners) que, segons la bibliografia i tradició local, originalment procedeixen, en el seu conjunt, de la Devesa de Girona, el parc urbà situat en la confluència del riu amb el Ter i l’Onyar. I d’aquesta manera és promocionada, per exemple, pel sector turístic:

“El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del riu Besòs. A l’alçada dels ponts del Figaró, el riu té una resclosa de la qual neix la sèquia, un curs d’aigua que inicialment tenia la funció de gestionar el molí de Can Blancafort […] En l’estructura urbanística del poble destaca fortament el passeig […] ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents inicialment del parc de la Devesa de Girona.”

No obstant això, interrogat per eldimoni.com, l’arxiu municipal no ha pogut verificar la procedència gironina dels arbres ni que fossin prop de 280, tal com s’explica. L’única prova que ha trobat és un rebut d’adquisició, per poc més de 200 pessetes, de 150 plàtans a fi que fossin plantats en el passeig i que d’entre altres, està signat per l’interventor municipal. El document està datat el 28 de gener de 1872 a Barcelona. Si fos cert que procedissin de la Devesa gironina, perquè els plàtans, un arbre comú a Catalunya, van ser portats «expressament», tal com ha quedat escrit en publicacions recents, d’un lloc tan allunyat? El Centre de Visitants, l’oficina de turisme, ha estat explicant la versió que els arbres procedeixen de Girona. Des de fa pocs dies, l’ajuntament vallesà ha tret aquesta cita de la web.

La Garriga actual

El passeig de la Garriga FOTO: JOAQUIM BOHIGAS

El passeig de la Garriga FOTO: JOAQUIM BOHIGAS

Actualment, la Garriga és un poble d’uns quinze mil habitants, que, amb el pas dels anys, ha passat de ser rural i vila d’estiueig de les famílies benestants de Barcelona i del Vallès a formar part de l’àrea residencial de Barcelona i la part nord de la seva regió metropolitana. El municipi, a mig camí entre el Vallès i Osona, a uns 40 quilòmetres de la capital catalana, participa, amb altres de la comarca, de la Ruta Raspall, que inclou una selecció de les cases i torres, i arquitectura civil (parcs, fonts i dissenys urbanístics) de l’arquitecte vallesà Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937). De fet, la promoció remarca que el poble disposa del conjunt modernista més rellevant del Vallès Oriental. El nucli antic conserva una certa atmosfera d’un passat que no ha volgut marxar del tot.

Les cases del passeig de la Garriga FOTO: JOAQUIM BOHIGAS

Les cases del passeig de la Garriga FOTO: JBM

El passeig és considerat com a un dels espais urbans més significatius del municipi i alguns dels habitatges que hi estan situats són un exemple representatiu del modernisme d’estiueig. La via, un altre cas de com l’arribada del turisme provoca canvis urbanístics en pobles essencialment agrícoles i ramaders, va ser oberta el 1878 després que l’alcalde va aprovar-lo el 24 de febrer del mateix any en aconseguir que, finalment, els propietaris dels terrenys en cedissin una part per acabar el projecte.

L’espai té una longitud aproximada d’un quilòmetre, està dissenyat com una rambla amb una secció central destinada al pas a peu de persones, i dues de laterals per a la circulació de vehicles i accés a les torres dels estiuejants. Avui en dia, és una zona pacificada al trànsit rodat. Un senyal situat a la calçada indica que la velocitat màxima és de 30 quilòmetres per hora. La circulació de bicicletes és potenciada i és freqüent el pas de corredors que entrenen en l’espai dedicat als vianants. Els actuals plàtans són més esquifits dels arbres de la Devesa gironina.

Aquesta zona residencial ha esdevingut un museu a cel obert de diferents estils arquitectònics, sobresortint el modernisme i el noucentisme, que la burgesia va abraçar des de finals del segle XIX a començaments del XX. Tanmateix, hi ha habitatges més modestos, cases de nova construcció, algunes de les quals amb càmeres de seguretat i barreres per evitar que, des de fora, es vegi el jardí, i entitats locals representatives, com ara el Casino i el Teatre. Almenys un parell de cases estan a la venda, i, en ambdós casos, la immobiliària està dedicada als habitatges de luxe, segons indica el cartell situat a l’exterior.

Tot i les activitats que s’hi han celebrat durant aquests gairebé 140 anys, el passeig s’ha interpretat com a un lloc de tranquil·litat. Un silenci que estaria trencat si hagués prosperat un projecte de convertir-lo en una zona d’animada concurrència amb bars i cafès. Observador de la vida garriguenca i de la política que es desenvolupa més enllà, ha canviat de nom en diferents ocasions. Va rebre la denominació de passeig del Marquès de Montroig o de José Antonio, d’entre altres.

Els plàtans de la Garriga i la Devesa, protagonistes

El passeig de la Garriga FOTO: JOAQUIM BOHIGAS

El passeig de la Garriga FOTO: JOAQUIM BOHIGAS

Els plàtans han estat testimoni del ritme de vida d’una burgesia que va convertir la Garriga en una destinació d’estiu de referència en el canvi de segle competint amb altres municipis termals, com ara Caldes de Malavella. En ambdós casos, els estiuejants hi arribaven en tren, amb l’estació situada a poca distància dels balnearis. Al Vallès, l’atractiu més important era el Balneari Blancafort, en funcionament des de 1840. Aquells estiuejants sortien a passejar a primera hora de la tarda i marxaven quan es feia fosc. El sol fet de caminar amunt i avall era una activitat habitual. També asseure’s als bancs i conversar amb altres famílies arrelades al municipi pel descans estiuenc i la celebració de festes esportives, segons queda recollit en la bibliografia local. Una funció molt semblant a la que va tenir, durant molts anys, la Devesa gironina. Els matins estaven dedicats a les qualitats curatives de les aigües.

La Devesa de Girona està dissenyada a partir del projecte de l’arquitecte municipal Martí Sureda. Els primers plàtans, uns arbres associats a la idea de llibertat, es van plantar el 1859, acabant l’ordenació de l’espai urbà a finals de segle. Igual que a Girona, els arbres del passeig de la Garriga també han estat malalts i l’administració local ha hagut d’intervenir-hi*.

*El9nou.cat finalitza aquesta informació amb aquesta frase:
“Els primers plataners del Passeig els van portar directament de la Devesa de Girona”

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

thirteen + 14 =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)