/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 27 maig de 2019 | 3a Època | Edició núm. 13.994 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

> A la Montfollet, amb les pitzas del dimoni FOTO: EL DIMONI> A la Montfollet, amb les pitzas del dimoni FOTO: EL DIMONI
: : Històries > Llegendes eugenienques | 15·04·2011

«Pitzas d’El Dimoni» (la singular llegenda que retorna l’origen de l’autèntica pizza al Pla de Ter)

Manel Mesquita |

A la Biblioteca Montfollet, una Hora del conte amb sorpresa: Pitzas d’El, la llegenda eugenienca que retorna l’origen de l’autèntica pizza al Pla de Ter, va visitar la Biblioteca familiar del CEIP Montfalgars, la Montfollet, el passat divendres 15 d’abril de 2011, a les 5.30 de la tarda: mitja Hora del conte divertida i gustosa -gràcies a l’assoc. de motos Dimonis de-, una bona manera de començar les vacances.

«Pitzas d’El»

Zas! Treu pit!, cridava El al petit sagal quan aquest somicava per la pastoreta de l’altra riba del. “Treu pit i no somiïs truites, zas!”, continuava El, provocant-lo… “Pit, zas!, pit!”, coratge (zas!) per conquerir el cor de l’Eugènia era el que necessitava en Guillem. Mai no havia estat més desatès el ramat que aquella primavera; mai no havien fruït més -xais i gos- que ara: ningú els menava… En Guillem, fill de Montfullà, s’havia abandonat a estimar l’Eugènia, vaileta del Pla de Ter i bufona com cap altra a les ninetes jovenívoles del sagal. Dies en feia que no menjava res de res: el darrer rosegó de pa amb l’última tomata de les hortes de Can Masó, ja se l’havia cruspit feia setmanes…

“Sagal: pit, zas!”, era la cantarella que feia brollar El d’entre les pedres del llit de les aigües cristal·lines del riu. Guillem tenia ganes de menjar i ganes d’estimar i ser estimat… El seu món es reduïa a omplir la panxa i l’ànima i El -sabedor de les seves necessitats- li repetia la cançó de l’enfadós: “Pit, sagal, pit!” I repetia: “Pit, zas!, sagal!”… El Pla s’omplia del que el diable li exigia: “Pit!-zas!-sa-gal!” i més “Pit-zas!”… “Pit-sa-gal-zas!”, “Pit-zas!”; retrunyia a per tot el Pla de Girona… Corria el 1357, a punt estava d’embogir en Guillem de fam i de desig. El li llançà l’ham: “Sagal, la teva ànima per un pont i menjar. Fa? Zas!?” El cor del vailet bategà i la panxa buida del pastor retrunyí. Va entendre a la primera -els eugeniencs són llestos de mena; tots són eugenials- la proposta de Pere Boter. Però va ser un “sí” petit, ràpid però petitó. Zas! El no va perdre ni un sospir: agafà pergamí i ploma i l’obligà a signar aquest pacte amb el diable. Pont i pa, zas! La lluna presidia la nit, mil dimonis treballaven sense pensar… els dos brancals de l’arc del pont ja tenien la seva curvatura i ja unien les dues ribes del.

En Guillem no parava atenció a l’obra que havia provocat, li faltava gola per cruspir-se els petits pans rodons d’hòstia amb els quals El li havia menjat l’enteniment… Tot el voltant del sagal -roses i flors, a- estava sembrat de coquetes de pa (delicioses!)… Quan Quillem va omplir la panxa, s’adonà del que passava i, pitjor encara, del que passaria amb la seva ànima si no aturava el resultat d’aquella ploma sobre paper.

Recordant els crits d’El -“Zas! Treu pit!, sagal!”- s’armà de valor -pobre com era, res més en tenia- i mentre recitava l’oració* que li havia ensenyat la seva mare, foragitava els mil dimonis amb mil coques de pa… Ziu, ziuuu… zas! Traient pit (zas!) la farina engaltava un rere un altre: allà quedaven, enganxats amb la seva pròpia massa… Guillem estava guanyant la batalla: el pont estava a punt d’acabar-se, únicament hi faltava la pedra de la clau de volta, i apuntà bé contra el darrer llucifer… Ziu, ziuuu… zas! Allà van quedar aixafats, per la potència de l’impacte, tota la cort de l’avern. Pit!-Zas! El gravat damunt la coca. Pit!-Zas!, zas!

El moliner de la riera Maçana va veure que seria una gran idea recordar la gesta amb una coca salada que s’alimentés dels productes de l’horta de la sèquia i portés dibuixada la cara d’El, per no oblidar-ho mai i recordar que, quan convé, cal treure pit i zas!: naixien les pitzas!

El Pont del. Jaume Pons Martí (1855-1931). Oli sobre tela. 34,7 x 56 cm. Col·lecció particular. Girona
FOTO: PEDRESDEGIRONA.COM

El pont el va acabar el mateix Guillem -Granollers, de cognom- de Montfullà; l’ànima (i el cor) se la va deixar prendre per l’estimada Eugènia; i les pitzas es van estendre per tot el Pla, arribaren a l’Alguer, saltaren a Itàlia, s’adaptaren a la llengua llatina i ara -fins i tot- es venen congelades…

… però, als barris de de Ter les continuem fent com fa més de 650 anys:
amb el cor i el pit, zas!

*Jo et conjuro, malaire,
en el nom de Déu Pare,
en el nom de Déu Fill,
en el nom de l’Esperit i Sant,
en el nom de la Santíssima Trinitat.

Nit de matines,
dia de Nadal;
monja que a l’hort hi ets
collint roses i flors
per curar els pecadors,
aquestes paraules tenen una virtut:
curen el mal i donen la salut.

Les Pitzas d’El són una idea dels Dimonis de [assoc. de motos]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)