Si les parets parlessin… Escolten. I, de vegades, es fan sentir.

Amb un dia de diferència les de l’Arc (el bar que té una catedral al pati) i les de la Rodona han estat protagonistes d’excepció als dos diaris gironins (2 planes 3!). A l’Arc, l’eugenial Enric Marquès ens va deixar pintat el mural del qual ara s’està gestionant la restauració. I a quatre passes d’on va néixer l’Enric, a la Rodona de Santa Eugènia de Ter, en unes casetes de ferroviaris ja desaparegudes (res no ho recorda), Prudenci Bertrana, emigrant des de Tordera, havia viscut un grapat d’anys. Una placa de l’Ajuntament així ho diu (darrera hora: acaba de volar!). En aquesta casa, el Happy, un altre bar, és qui ha gaudit d’amagat dels tres murals de Bertrana que ara s’han descobert. A la visita d’obres (d’obres pictòriques), el regidor del Barri Vell (?) i de Patrimoni (ah!) ha garantit que seran rescatats de l’enderrocament a què estan sotmesos els darrers vestigis de la Rodona i del pas del rec Monar. Seran restaurats i ubicats al Md’A.

Potser a les parets els hagués agradat escoltar que quan el Centre Cultural de Can Marfà s’obri al públic, els murals retornarien a Santa Eugènia. Més que res, per no concentar-ho tot dintre muralles. Per donar joc. I lloc n’hi haurà.

Una altra darrera hora: divendres he llegit que el pare de l’arquitecte Rafael Masó també pintava parets, les de la impremta.