Us fem saber que el mestre nicaragüenc Orlando Pineda ha cancel·lat el viatge a Girona i que s’ha suspès l’acte acadèmic de lliurament dels Premis Mestres 68, edició 2004, previst pel proper dia 22 d’octubre. Ara que ja tenim informació més contrastada us expliquem els motius…

El passat dijous 30 de setembre, quan anava a Niquinohomo a treballar a la campanya d’alfabetització es va marejar i va vomitar sang una estona. El van portar a l’hospital més proper (Masaya) i en vista de la gravetat el van traslladar a l’Hospital Militar de Managua on va arribar sense pols («la tensión arterial justo a cero», «fíjese que estuvo más muerto que vivo pero gracias a Dios que nos lo regresó a la vida», em deia per telèfon la seva filla gran). El dissabte ja va recobrar el coneixement i va parlar amb els familiars i persones que li feien companyia. Per raó de l’extrema debilitat, però, fins dimarts no li van poder començar a fer proves per establir un diagnòstic (un dels metges va parlar «del gran estrès i de no comer en su tiempo») i ja ahir al vespre ens van confirmar que es tractava d’una úlcera («grandecita la llaga»), que està fora de perill i que fins i tot havia ingerit ja algun aliment. Encara haurà d’estar alguns dies a l’hospital («para que mire de hacer las comidas bien ordenadas y a su tiempo» em deia la persona amb la que vaig parlar) i després, lògicament, haurà de mantenir un període de repòs i dieta estricta fins a la total recuperació que esperem i desitgem que sigui ràpida.

Això és tot. Qualsevol notícia d’interès us la farem saber.

Evolució positiva de l’Orlando

Acabo de parlar [divendres, 15·10] amb l’Orlando que ja és a casa (si algú/na li interessa comunicar-se o saludar-lo que m’ho faci saber i li faria arribar el número de telèfon): li he trobat una veu que denota una gran debilitat però és una bona senyal que ja hagi sortit de l’hospital. M’ha explicat com va anar tot i les indicacions que té de dieta estricta, medicació, repòs… però, com no podia ser d’una altra manera, finalment ha acabat parlant-me de la marxa de la campanya d’alfabetització de Niquinohomo que va molt bé, que las alumnes d’Educació Social de la UdG són fantàstiques i estan treballant molt i molt bé (i que ja espera a les futures mestres), que dilluns comencen la tabulació de les «planillas» del cens i per tant comença l’etapa d’organització dels CEP, capacitació de «maestros populares», formació de «comisiones edicativas», que necessiten entre «1/2 i 1 yarda de material por cada cinco gentes analfabetas para los pizarrones» i que, sobretot, la gent que marxa al novembre a les eleccions (un record a la «cuñadita») s’ha de portar les cartilles, doncs, el procés va molt ràpid… Li he hagut de recordar i demanar que s’ha de cuidar i fer bondat, però… Finalment, m’ha encarregat que faci saber a la gent coneguda que Orlando Pineda «les agradece su cariño que le ha ayudado a seguir en la vida», i que «las luchas y las personas que luchan tienen sus altos y sus bajos, porque hay que cuidar la vida para poder continuar entregando la vida, pero que el 23 de agosto del 2005 celebraremos el XXV Aniversario de la gran Cruzada Nacional de Alfabetización con la declaración de Niquinohomo, la patria de Sandino, como Territorio Libre de Analfabetismo y que allí seguro que nos volveremos a mirar bien felices» (he intentat fer una transcripció fidel).

Sebas Parra és veí de Sant Narcís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG