/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 21 setembre de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.477 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Històries > Cròniques des de Santa Eugènia de Ter :: Quim Torra | 01·08·2006

Per la carretera de Manresa, des de la plaça
Marqués de Camps fins a Can Ninetes

Quim Torra |

Aquest llarg títol del present article, publicat en el programa de la Festa Major de 2006, és un resum de les tres passejades que un servidor ha tingut la gosadia de convidar-vos a fer a peu -lluny de la pressa- per l’antic terme municipal de de Ter i publicades en eldimoni.com

Anem doncs a resumir les caminades

Començo per aclarir el llarg títol -per algú, inèdit. La passejada s’inicia a la plaça del Marqués de Camps, direcció Salt, a l’antiga carretera de Girona-Manresa, encara que en realitat només trepitjaria cinc termes: Girona, Santa Eugènia de Ter, Salt, Bescanó i Anglès. En aquest últim municipi acabaria la carretera, que al s. XIX tenia que formar part de l’Eix transversal de Catalunya. Un total de nou personatges de diferents èpoques trobarem recordats amb els seus corresponents noms de carrers i durant el passeig en farem referència a vuit més, a part de dotze noms geogràfics, religiosos, etcètera.

C. Tomàs Mieres i c. Canonge Dorca

Iniciem el recorregut per la nostra dreta i trobem un carrer que fins el 1973 hi havia un pas a nivell, i ja llavors produïa embussos automobilístics. Al construir-se el pas elevat del tren, varen desaparèixer les molèsties. El tren passa sobre nosaltres. Ens trobem al carrer Tomàs Mieres, que era un jurista que va viure de 1400 al 1474. El proper carrer és el dedicat al Canonge Dorca (1736-1806). Va escriure Los Santos Mártires de Gerona, precisament l’any que va morir.

FOTO: ARXIU QUIM TORRA

La Farinera Teixidor i les Hortes Massaguer

Passem en aquests moments a tocar un emblemàtic edifici, la Farinera Teixidor (1911), que va ser un encàrrec fet a Rafael Masó, que en aquest setembre es celebra el centenari de l’obtenció del seu títol d’arquitecte. L’edifici fa cantonada amb el passatge Massaguer.

Fa vint anys aquest indret conservava l’ambient rural eugenienc amb el portal que ens duia a les Hortes Massaguer.

C. Francesc Civil i c. Remences (antic c. Codo)

Anem seguint, trobem el carrer dedicat al compositor Francesc Civil, el qual -entre moltes altres coses- se’l pot recordar per haver estat el fundador del Conservatori de música Isaac Albéniz. Seguim la passejada i al núm. 54 d’aquest carrer de és on hi tenia la casa-estudi Emília Xargay*, la casa fa cantonada amb l’antic carrer Codo, ara Remences. Els remences eren gent pagesa que el 1462 es varen negar a pagar als seus propietaris. Va tenir que intervenir la reina Joana Enríquez, que amb el seu fill, el futur rei Ferran el Catòlic, es refugiaren a la Torre Gironella de Girona.

C. Illa, pl. de la Rodona, c. Cap de Creus i c. Riu

El proper carrer té connotació geogràfica, carrer Illa. Existeix al nomenclàtor des de 1930. Segurament se li va posar aquest nom, degut a que les cases existents quedaven entre dues aigües, les de la sèquia i les del riu. I ja estem a la plaça de la (del Recreo). En el núm. 80, existia la casa que varen habitar els Bertrana*. El proper carrer, Cap de Creus, dedicat al bonic i paradisíac indret de l’Alt Empordà. Hem de fer parada semafòrica, estem al carrer del Riu amb la seva rotonda, batejada com a plaça. Un eugenial, Enric Marqués*, pintor evocava en el seu pregó de la Festa Major de de Ter de 1993: L’únic mèrit meu, es haver nascut en una de les set cases de planta baixa i hort de la, en un desnivell del pont del, de tot plegat no en queda ni rastre…. Seguim caminant.

Av. Josep Tarradellas, c. Antoni Rovira i Virgili i c. Joan Masó i Valentí

El rètol que trobem és el dedicat al que va ser President de la Generalitat, Josep Tarradellas. És una avinguda prou llarga amb molt de trànsit a totes hores. A pocs metres, un carrer que està dedicat a Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), escriptor i també historiador. La propera cruïlla és la del carrer Joan Masó i Valentí, impressor i gran afeccionat a la fotografia, germà de l’arquitecte. Ja veiem propera, la fi d’etapa d’anada per la vorera dreta. Can Ninetes, per alguns -gent gran-, coneguda també com a Can Dositeu.

Retornem cap a Girona i travessem el carrer

C. Orient, c. Mare de Déu de la Salut, c. Garrotxa i pg. Verdaguer

El primer carrer a la nostra dreta, sense rètol, es l’antic carrer Orient, que arriba fins a del Pla. El proper, té connotació religiosa, Mare de Déu de la Salut, si el seguíssim ens duria imaginativament a passar per damunt del *, pont del que s’ha demanat insistentment la seva reconstrucció… en algun lloc… no trobant-lo encara… Creuem el carrer de la Garrotxa, nom dedicat a la comarca gironina, encara que abans duia el nom de Montserrat, que en l’actualitat és una plaça del. Amb l’annexió de de Ter a Girona, per evitar una duplicitat, es va canviar. Tornem a trobar el carrer Antoni Rovira Virgili, creuat pel de. No repetiré el que ja he dit, però no vull silenciar que el tram de l’actual carrer del riu fins al Col·legi Groc portava el nom de passeig Verdaguer, en honor al mossèn poeta, era un acollidor lloc amb frondosos plàtans… fa molts anys d’això… ara tot va molt de pressa… tan ràpids com els cotxes que passen per aquest tram de frontissa del.

C. Progrés, pl. de la Rodona i av. Sant Narcís

Un carrer de l’antic terme, Progrés, és el que ens queda a la dreta i que fa cantonada amb una casa que conserva una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Tornem a trobar la plaça de la, i un pas semafòric, que respectarem amb tota lògica. És el de l’avinguda de. S’ha de dir clarament que el Grup de cases barates, batejat amb el nom del patró de Girona, fou pensat com un petit poble per l’arquitecte Ignasi Bosch Reitg, i també s’ha de fer justícia a l’aportació del 50% del pressupost que feia l’INV (Instituto Nacional de la Vivienda) i un préstec de la Caja Postal, que es va obtenir gràcies a Luís Rodríguez de Miguel.

C. Ibèria, urbanització Teixidor, la Punxa i pl. Joan Brossa

No em puc estar de citar amb nostàlgia el que es veia des de aquest punt del recorregut: cinc xalets modernistes, de Rafael Masó (urbanització Teixidor) de 1928-29. El 27 d’agost de 1973 varen ser derruïts amb traïdoria i nocturnitat. Em ve a la memòria una xerrada amb algú interessat amb el nou projecte, que va ser realitat a partir del 1976, el qual em deia: Aquí ara hi viuran no només cinc famílies, sinó cent, i a fe que no es va equivocar!

L’edifici que tenim a la dreta, es la cèlebre la Punxa, la Casa Teixidor (1918-1922), també de Masó. Veiem -abans d’un llarguíssim pas de zebra- la Torre Girona, edifici de 12 plantes. La plaça de damunt de l’aparcament Central-Marquina està dedicada al poeta Joan Brossa. Un consell que va com anell al dit, en aquest punt de la passejada: Per ser feliç mortal, camina sempre i oblida.

Travessia del Carril i l’Havana petita

L’altra carrer del recorregut és la travessia del Carril, que ens portava, abans a l’estació de Renfe. La casa núm. 5 del carrer és on va néixer Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una placa encastada a l’edifici ens diu ‘historiador’, jo afegiria ‘i gran historiador’, autor de Notícia de Catalunya (1954), editat en castellà i en català. Abans de posar punt i final al recorregut urbà nostre, a la plaça des d’on hem sortit, la del Marqués de Camps (l’Havana petita, en altre temps coneguda d’aquesta manera).

Farem aquí una crítica al deplorable estat de la casa del núm. 3 del carrer, obra del arquitecte racionalista Josep Claret i Rubira (1908-1988).

I parlant de divulgar…

… jo em dic que si amb les tres passejades virtuals aquí reproduïdes -encara que fragmentades- hi ha hagut qui hagi descobert una sola cosa… em sentiria pagat.

Quim Torra és veí de de Ter i col·laborador d’OndaCero amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 90.40 FM, de la 1.15 a la 1.45 del migdia

*Escoltar l’espai que al seu dia se li va dedicar a les ones radiofòniques, a través d’eldimoni.com

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)