/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 18 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.016 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Josep Manuel de Delàs FOTO: ARXIUJosep Manuel de Delàs FOTO: ARXIU
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 28·02·2010

Pepo de Delàs, condecorat

Manel Mesquita |

El titular és fals, informativamnet parlant. Josep Manuel de Delàs i Ugarte no ha estat condecorat per la ministra de Defensa, la catalana Carme Chacón, per haver participat en la creació de la Unió Militar Democràtica el 1974, en plena dictadura franquista, ni per la seva militància a la UMD. El tinent coronel Delàs va passar a la reserva el 1985; l’amic Pepo, després de participar en la campanya del referèndum contra l’entrada a l’OTAN, va instal·lar-se a viure amb la seva família a la ciutat de Girona, tal vegada, per les seves arrels garrotxines, on reposa, al cementiri de Sant Esteve d’en Bas. Sí, Delàs ens va deixar el 13 de febrer de 1999*, a l’edat de 56 anys. Ara, tot just ara, el Ministeri de la Guerra reconeix l’actitud, a contracorrent, d’un grapat d’homes armats que creien que un altre exèrcit era possible. A la llista de catorze antics membres de la UMD que acaben de rebre la Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc per «colaborar decididamente en el proceso de transición hacia la instauración de la democracia en España» hi falta gent, Josep de Delàs entre altres. Cap problema, Pepo. L’autèntica medalla que té mèrit és la de ser recordat i estimat des de les associacions a les quals vares pertànyer (Coord’ONG Solidàries, Ateneu Juvenil i Naturalista, Justícia i Pau, ACAS, Fundació Ser.Gi, Universitat de la Pau). La vigència del seu pensament l’ha recollit el Centre d’Estudis per a la Pau que duu el seu nom [centredelas.org], vinculat a JiP. Delàs considerava que el Primer Món (o sigui, nosaltres) exporta els conflictes bèl·lics cap al Sud i denunciava que el cost de les armes ofensives és de 10 a 1 respecte de les defensives. Canviar el nom del ministeri del ram no és un mer jocs de paraules, Carme. El Centre JMDelàs acaba de publicar l’informe 2010 sobre la despesa militar: «Considerant que l’exèrcit té com a missió principal la defensa armada d’Espanya, hauríem de preguntar-nos quins són els perills i amenaces que té la societat o que recauen sobre el territori espanyol, que justifiquin aquesta enorme despesa»; 18.160,89 milions d’€ per a temps de crisi.

 

*Carta oberta a Benigno i a Delàs [31·03·1999]

Us dediqueu mitja vida, per no dir tota, a bastir espais de trobada solidaris, per damunt d’opcions partidistes i de currículums brillants, on el debat i l’acció caminin plegats, i quan ho tenim tot en dansa, va, i ara us n’aneu a la dreta -o potser «contra la dreta»- del Pare, que dirien uns, o a emplenar el buit còsmic d’humanisme i solidaritat -que bona falta que fa!-, que diríem altres. En un mes rodó i punxegut, encara no ens havíem refet de l’adéu de Josep Delàs, i ara va Benigno Mancebo i també ens diu adéu -tu en llatí, valete!-. Ens heu deixat ullplorosos i despistats. «Però què c… passa?» Ens repetim un cop, i després un altre cop, i després…

I ara què? Primer, l’abraçada més gran del món mundial, volgut únic i igualitari, per a les vostres famílies, que passem a compartir amb vosaltres i nós amb elles el vostre record.

Segon, continuar.

Tercer, fer arribar la campanya Deute extern, deute etern?, per reclamar la condonació del deute contret pels països empobrits amb els rics (amb nosaltres), a tots els racons del Primer Món Confortable i Comarcal i a sobre la taula de despatx de tots els despatxos on els responsables despatxen aquests assumptes. O bé, despatxar als (ir)responsables o botar-los o no votar-los, aquells que es deixin votar. Perquè els que manen-manen de debò-debò, FMI-BM-G7, manen per c… o per capitalistes. Ara s’ha posat de moda dir «per neoliberals». Què hi farem?

Quart, continuar.

Cinquè, fer anar els diversos acords de les diverses Jornades de la Coordinadora, des de Torroella fins a Salt passant per Olot, Girona i Figueres, i fer política. Sí, sí, fer política. Actuar políticament i solidàriament en el nostre aquí-a-prop. Pensant en la humanitat. Pensant internacionalistament, perquè ho notin allà «lluuuuuny». A l’altra riba de l’oceà comú, si parlem dels germans llatinoamericans. A quinze minuts de ferri, si pensem en els nostres germans veïns africans. A cop de cotxe, si volem pensar en els nostres germans europeus dels Balcans…

Sisè, continuar.

Setè, zel amb els drets humans, per a tothom i a tot arreu. Tots dos, membres del secretariat de la Coordinadora d’ONG Solidàries. L’espai de trobada d’un bon grapat d’entitats solidàries de cooperació per al desenvolupament, de defensa dels drets dels treballadors extracomunitaris, d’educació per a la pau, de denúncia de les desigualtats… de solidaritat. Coordinadora que neix a les Jornades de Torroella de Montgrí el 1994. Benigno mai no parava de recordar-nos el que va significar aquella trobada per a l’organització horitzontal del moviment solidari. Per cert, els teus amics de l’IES Montgrí i de Torroella, també ullplorosos, ens parlen del que els has transmès: «Afecte, optimisme, generositat, bondat i sobretot vitalitat». Ras i curt, en cinc paraules. Per cert, casualment també Fabra defineix «benigne»: «Que té una disposició a voler bé, a la benevolència. D’acció suau, saludable.» Més ras i més curt. Els de La Clandestina de Salt, ullplorosos, recorden Faixò en pensar en tu.

Delàs, mes rere mes, cohesionant totes les riques sensibilitats plurals i diverses de la Coordinadora, com plural i divers és el planeta, com plurals i diverses són les cultures, li foti a qui li foti. Rics, doncs, com som, Delàs moderava les trobades de la Coordinadora i assumia el risc de sumar trencats, voluntats i iniciatives, amb denominador comú, el de la solidaritat. Tenir Delàs amb nosaltres ha estat una de les aportacions de més riquesa, de la que cotitza en la borsa dels valors de veritat, i sòlides que la Coordinadora i el moviment solidari unitari han rebut a Girona en aquests darrers anys. Aprofitem-les.

Tots dos, des de fa cinc anys, setmanalment, i a l’estiu també, membres del col·lectiu de redacció de les planes de Solidaritat i Cooperació d’El Punt i Presència. Un invent que, vist des d’avui, sembla la descoberta de la sopa d’all, però que en el moment que Delàs el va posar en solfa, el 1994, i va concretar la contribució -recomanada i premiada en diverses ocasions- a la campanya del 0,7% de l’editora del diari i del setmanari, representa una de les aportacions més visibles, periòdicament i sobre paper cada set dies, de les mobilitzacions pel 0,7%. L’acampada multicolor del Parc Central té motius de sobres per sentir-se satisfeta. Avui, gairebé tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò del que la sensibilitat del carrer reclama.

Benigno es va apuntar al carro currant, des del primer dia, més que ningú. Escrivint més que ningú. Recomanant més llibres que ningú. Fent més propostes que ningú. La difusió dels trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans un a un i setmana a setmana al llarg de l’any passat [1998] és tossuderia seva que porta explícit el debat de quin ha de ser el paper de la premsa respecte dels atacs als drets humans. Benigno contribueix, així, a la campanya del 0,7% amb el 99,3% restant. Suma i seguim.

Delàs i Benigno, ja sabeu que sou al nostre costat i tots plegats al costat dels més febles. I tots plegats davant de la impunitat, davant de l’opressor. Així, en singular. Ja que, si la lluita és contra el pensament únic, únic és també l’enemic de la humanitat. Digueu-li X. Diguem-li exarca, excel·lentíssim, excloent, excomunicador, executador, exèrcit, exmetròpoli, explotador, espoliador, exterminador, ecs… Difícilment podrem aprendre més del que hem après compartint aquest temps amb vosaltres si no és amb l’experiència que dóna el dia a dia, tomar a insistir sobre els mateixos temes, fer passes, piano piano, per acabar dansant, amb tots els instruments de l’orquestra internacionalista sonant, els ritmes d’aquí i d’allà tots plegats i amb la tendresa que únicament els pobles sabem transformar en solidaritat.

Manel Mesquita és membre de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines
(text publicat en El Punt el 31 de març de 1999,
dies després de les morts de Josep de Delàs, el 13 de febrer de 1999,
i de Benigno Macebo, el 18 de març de 1999, in memoriam)

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)