/Esports
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 23 octubre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.778 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Pepe Pinto, exjugador del Barça i del Girona, veí de Sant Narcís FOTO: JOEL MEDIRPepe Pinto, exjugador del Barça i del Girona, veí de Sant Narcís FOTO: JOEL MEDIR
: : Esports > Notícies i retalls de premsa | 25·09·2013

Pepe Pinto, exjugador del Barça i del Girona, veí de Sant Narcís: “Abans l’entrenador treballava gairebé sol i ara el Barça té una plantilla de 20 tècnics”

Joel Medir | La Rodona de Santa Eugènia de Ter

Molts veïns del coneixen en Pepe. I molts saben que havia jugat a futbol. Pocs coneixen, però, que havia tingut d’entrenador l’Helenio Herrera i que havia compartit vestidor amb Ramallets, Evaristo o Kubala.

– Com és que un noi d’Antequera arriba a la cantera del Logroñés?

– Senzillament, perquè hi vaig anar a fer la mili. Em vam fer unes proves i m’hi vaig quedar mentre va durar el servei militar. Vaig jugar en el filial del Logronyès que jugava a Segona Divisió.

– Després va venir la seva primera etapa al girona

– Sí, després vaig anar al Girona. Hi vaig estar dos anys i un altre cedit pel Barça.

– Després va anar a parar al primer equip, no?

– Sí, vaig fer unes proves amb Helenio Herrera en els entrenaments que vam fer a Vic. Vaig jugar de lateral dret i després, en acabar el partit, vaig anar a firmar pel Barça.

– Com era Helenio Herrera?

– He tingut molts bons entrenadors: he entrenat amb Kálmár, Balmanya, Sandro Puppo en el Barça, Platko, Heriberto Herrera… Però, crec que el millor entrenador que he tingut ha estat Helenio Herrera.

– I el Barça d’aquell doblet, de Copa i Lliga, amb Kubala, Czibor i Evaristo?

– Aquell equip era un fenomen. Ara serien cracks, perquè has de tenir en compte que hi havia un Ramallets, un Gràcia, un Rodri, un Olivellla, un Vergès, un Gensana, un Segarra, un Kubala, un Evaristo, un Eulogio Martínez, un Kocsis… hi havia una plantilla extraordinària.

– També van guanyar la Copa de Fires

– Aquell any vam guanyar la Lliga, vam guanyar la Copa de Fires i la Copa de Franco, i l’any següent vam arribar a la final de la Copa d’Europa.

– La famosa final contra el Benfica

– Vaig estar-hi convocat, però en aquella època no es canviaven els jugadors. Només es podia canviar el porter. Hi va haver molts partits que vam tenir lesions i vam haver de jugar amb 10…

– Una final que va ser coneguda com la final dels pals

– Sí, en aquella època, els pals de la porteria eren quadrats i grans. De fet, va ser un partit amb molta mala sort: ens vam posar per davant en el marcador. Després hi va haver una jugada en què es van fer nosa Czibor i Evaristo que podia haver estat el 2-0, també teníem el sol en contra.

– O sigui, que es varen ajuntar una sèrie de desgràcies que era d’aquells partits impossibles de guanyar

– Era un partit que tal com va començar, no és que l’haguéssim d’haver guanyat, sinó que hauríem d’haver golejat!! Vam topar amb els pals tres o quatre vegades. Vam tenir molta mala sort i vam quedar subcampions…

– Amb el seu excompany Ramallets d’entrenador, van ser quarts a la Lliga amb el ValladoliD

– Vaig jugar molts més partits a Valladolid. El primer any a Segona, on vam fer una temporada fantàstica, va quedar campió el Deportivo de La Coruña. Nosaltres vam fer la promoció contra l’Espanyol. Vam perdre 1-0 a Barcelona i a casa vam guanyar 2-0. Vam pujar de categoria. Després, l’any següent va venir Ramallets d’entrenador, i vam fer potser la millor temporada del Valladolid en tota la seva història. Vam quedar quarts igualats amb el tercer, l’Oviedo.

– I després va arribar la seva segona etapa amb el Girona

– Vaig estar quatre anys a Valladolid. Després vaig arribar definitivament a Girona, on vaig jugar dos anys més. Vaig jugar cinc anys a Girona entre les dues etapes.

– Com va arribar al?

– Vaig arribar a a la segona etapa. Vam comprar un terreny i vam decidir edificar-lo i muntar un petit negoci per quan s’acabés el futbol: un garatge. Aquí ja hi portem 50 anys.

– Se sent integrat en el barri?

– Sí, totalment. És un barri que, de moment, és tranquil i s’hi està bé.

– Darrerament, s’han alçat veus en el barri dient que s’ha deteriorat, vostè que en pensa?

– Sí, perquè ha arribat molta immigració i també s’hi ha de conviure.

– Després de l’èxit de la temporada passada, creu que hi ha el perill que el Girona hagi de  lluitar per evitar el descens?

– Crec que aquest any, el Girona ha fet un equip per conservar la categoria. Val la pena mantenir aquesta categoria perquè és bonica i forta.

– Creu que el Girona l’encerta en fitxar Ricardo Rodríguez com entrenador?

– No el conec.

– I el Barça amb el Tata Martino?

– Era un entrenador no gaire conegut, que de moment està fent les coses bé. Segueix el mateix estil de Guardiola i no es complica gaire la vida.

– Encara que últimament s’han sentit crítiques

– Sí, perquè la gent vol que, a més de jugar bé, es marquin molts gols. Això és molt difícil perquè ja li han agafat una mica la mesura al Barça i ja saben com frenar-lo. En els últims partits del Barça he vist com els àrbitres no l’estan respectant perquè a Neymar i a Messi els estant fent entrades duríssimes. Els àrbitres són els únics que hi poden posar fre i evitar que els donin tanta llenya.

– Creu que el Barça està afrontant bé el relleu generacional de jugadors com Xavi, Puyol o el mateix Iniesta?

– Sí, crec que sí. Has de tenir en compte que hi ha relleus que estan jugant en el planter, en el Barça B, i també tenen jugadors cedits. Quan Iniesta i Xavi, es retirin pujaran nous joves, que potser no tindran la qualitat que tenen aquets dos. Però el Barça s’hi haurà d’adaptar, i si s’ha de canviar de sistema perquè els homes no s’hi adapten, dons s’haurà de canviar de sistema i jugar d’una altra forma. Potser més directa i no tant al tiqui-taca.

– Així confia en jugadors com Sergi Roberto i Rafinha

– Tenen qualitat. Si estan en el Barça és per alguna cosa.

– En aquest sentit creu encertat el fitxatge de Neymar o creu que, com afirma Cruyff, són massa estrelles en un sol vestuari?

– No, crec que s’entenen molt bé. Són modestos, no són jugadors que vagin de figures. Són jugadors seriosos, que estan units i no crec que tinguin problemes.

– Com a entrenador no va passar d’entrenar equips gironins, no?

– Sí, de Girona i província em sembla que entrenat tots els equips!!! Perquè he entrenat el Girona, el Vilobí, el Figueres, el Palamós, el Guíxols… gairebé tota la província. He estat 24 anys entrenant cada any. No he quedat un any en blanc!

– Perquè es va retirar com entrenador?

– Ser entrenador és molt bonic perquè primer s’ha d’estudiar. El títol regional me’l vaig treure a Valladolid. I llavors quan va arribar Martín Vences al Girona, vam anar a Madrid a treure’ns el títol nacional. No és que servís de molt, però aprens moltes coses bones amb bons professors, com Kubala i Santamaría. El futbol ha estat la meva vida i he trobat plantilles  extraordinàries com la de l’Olot, on vam quedar campions. Després també a Manresa, tenia un gran equip i em van trucar a mitja temporada i també vam ser campions. És molt llarg… en la majoria d’equips de la província de Girona he repetit més d’un any. Ho vaig deixar perquè vaig patir un infart i vaig haver de ser operat. Em van prohibir tornar a les banquetes perquè hi patia, com tots els entrenadors.

– Un jugador actual

– Hi ha Messi, hi ha Iniesta, hi ha Xavi, hi ha Ronaldo… De moment el millor jugador és Messi.

– Un de la seva època

– Ui! Allà hi havia Di Stefano, Gento en el Madrid. Hi havia Kubala. Però si n’hagués de triar un em quedaria amb Kubala. A més de ser un gran jugador, era molt humà.

– I en la seva posició de lateral esquerra?

– De fet, vaig jugar en els dos laterals, i de central, perquè amb Helenio Herrera es marcava l’home. Hi va haver un partit que vaig jugar de central perquè el què va sortir amb el número 7 es va posar de al centre i el vaig haver d’anar a buscar, i allí em vaig quedar. El meu jugador preferit en aquesta posició, de Primera, és Jordi Alba. De les categories inferiors, en Font, de l’Olot de l’any 1981.

– Un entrenador actual

– És molt difícil, tots tenen la seva pròpia forma d’actuar. N’hi ha molt pocs que siguin iguals. No tinc passió per cap. Ara bé, m’agrada Emery, m’agradava Clemente, que ara està mig jubilat. I la resta, sento admiració per tots perquè és molt difícil tenir una plantilla de 22 o 23 jugadors i que tots estiguin contents.

– Així com que ho ha viscut, troba molt difícil la feina d’entrenador?

– Sí perquè tots els jugadors es senten titulars i volen jugar.

– Un de la seva època?

– Hi havia un tal Laguna del Barcelona, Xavi Agustí, Alfonso Muñoz també. D’aquella època Martín Vences també, m’agradava la manera com entrenava.

– És comparable el futbol actual amb el de la seva època?

– Ha canviat moltíssim: en els mètodes, en el tenir cura dels jugadors, el jugador està atès en tots els aspectes de la seva vida. Abans, l’entrenador gairebé treballava sol. Només tenia un ajudant perquè tragues la pilota i perquè posés les tanques… Ara veus, per exemple el Barcelona que té una plantilla de 18 o 20 membres del cos tècnic: entre fisioterapeutes, doctors. Jo he treballat a Valladolid amb Heriberto Herrera i no l’ajudava ningú. Ho feia tot, també entrenava els porters. Ara l’entrenador només ha de sortir arreglat i dirigir, i que li facin la feina els altres. Això abans no existia!

– Creu que es podria haver guanyat molt més bé la vida si hagués viscut una mica més tard?

– Sí, perquè jugar cinc anys a Primera, cinc anys a Segona i sis anys a Tercera, jo crec que en el temps actual hauria fet molts més diners. En aquella època no es pagava com es paga en aquests moments!

Joel Medir i Hereu és veí de la, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com, llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES i del Col·legi Montfalgars
0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)