No és que aquesta pedra nummulítica que pavimenta la vorera davant el número 22 del carrer de Baix del barri vell de Santa Eugènia de Ter representi cap perill: no és gens agressiva. Som nosaltres el perill, els agressors que amb una despreocupació constant l’agredim, la minem, l’esvaïm…

Una pedra de 1752, de 2,23 metres de llargària per 53 centímetres d’alçada, al carrer Baix de Santa Eugènia de Ter? És una antiga llinda que cada vegada més fluixet, menys clar, menys visible, diu a banda i banda d’una creu gravada:

qVIRCH VILAR              JAVMA VILAR
DIA 19,, MAIC, DEL,             ANY 1752

FOTOS: JAUME PRAT

És de l’any 1752!

Patrimoni del poble de Santa Eugènia de Ter. Patrimoni de tots, per tots, part d’una història que deixem perdre, que volem perdre?

Patrimoni que es va esvaint sota les roderes dels vehicles, primera marxa, marxa enrere, que s’enfilen sobre ella per aparcar i desaparcar. Tan difícil seria evitar-ho? Una ratlla groga bastaria.

Vulguin els gegants de Santa Eugènia de Ter protegir-la! Tal vegada ells tindran prou alçada per fer-ho.

Estudi de les fotos (per Jaume Prat)

A les fotos que es van fer de la llinda es pot llegir molt bé els cognoms de la gent de la casa (“VILAR”) i que el segon (a la dreta de la llinda) es deia “JAVMA” o “JAUMA”; pel que fa al primer nom de l’esquerra (“QVIRCH” o “QUIRCH”?) necessitarem la imaginació de tots nosaltres (“Quirc” o “Quirze”?). Al mig dels dos noms hi ha gravada una creu, cosa molt normal d’aquells temps i amb múltiples significats (tots de caire religiós, per suposat).

El pas estret de la ctra. de Santa Eugènia, on era el Plat a Plat FOTO: AJ. GIRONA. CRDI

A la imatge del pas l’estret de la carretera de Santa Eugènia -que publiquem- es veuen cases amb llindes, la data de 1752 lligaria amb l’antiguitat de les cases que es van fer al redós de la primitiva església parroquial (que també és d’aquella època), per tant lligaria força la data.

Seria qüestió de trobar algun document que esmentés una casa d’aquests tal “Vilar”, tot i que igual ni els veïns els coneixien com a “els Vilar” i sí per algun motiu popular (els Barrina, els Tiua, els d’allonces…).

(edició del text: Manel Mesquita / assessorament: Xavier Martínez Soler, Jaume Prat i Pau Mesquita)