/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 23 setembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.748 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Dimoni no desvetllarà on és aquesta visió de l'estimada Monar, però és una pena per a una ciutat de El Dimoni no desvetllarà on és aquesta visió de l'estimada Monar, però és una pena per a una ciutat de "Quatre rius i una sèquia" FOTO: ELDIMONI.COM (2016)
: : Històries > Història del Pla de Ter > Les hortes > Notícies | 28·02·2018

Les obres de la Central del Molí permeten documentar restes medievals de l’antic rec comtal (la Monar) i del Molí de Baix

El Dimoni | Pla de Ter
L'estimada Monar, una pena al seu pas final a Girona FOTO: ELDIMONI.COM (2016)

L’estimada, una pena al seu pas final a Girona FOTOS: PUBLICADES EL 2016

Es tracta del primer testimoni arquitectònic conservat que s’ha trobat d’aquests espais i a partir del qual es podrà estudiar la infraestructura dels canals al pla de Girona fa més de 800 anys.

Les obres que des de fa unes setmanes es porten a terme a la Central del Molí han posat al descobert diverses restes arquitectòniques de les instal·lacions subterrànies de l’antic rec comtal i del Molí de Baix que hi havia en aquesta zona del Mercadal. Malgrat les modificacions modernes i contemporànies, encara es conserven part dels conductes que hi havia fa més de 800 anys en aquest indret.

La troballa s’ha fet arran de les actuacions que l’Ajuntament de Girona ha engegat en aquest espai per adequar l’antiga Central del Molí i condicionar les instal·lacions per ubicar-hi noves oficines municipals. Concretament, les restes medievals s’han trobat durant les tasques de comprovació de la fonamentació de l’edifici, a través de les quals s’han pogut inspeccionar dos dels tres canals de la infraestructura. Es tracta del primer testimoni arquitectònic conservat que s’ha trobat d’aquests espais.

“A Girona som una ciutat que tenim una relació intensa amb l’aigua i hem de posar en valor el patrimoni hidràulic que tenim. Amb la nova descoberta iniciem un procés de recerca per aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni i en la seva relació amb el barri del Mercadal on ja teníem constància documentada de la presència de molins durant l’edat mitjana”, ha explicat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

L’Ajuntament de Girona preveu documentar gràficament i estudiar les restes per posar-les en valor conjuntament amb un treball integral de tota la activitat hidràulica de la zona.

Ressenya històrica: del s. XI al XIV, i fins ben entrat el s. XIX

L’evolució urbanística del barri del Mercadal, iniciada a l’antiguitat tardana tal com testimonia una necròpolis ubicada a l’entorn de l’església de Santa Susanna, es va originar i es va desenvolupar, en gran mesura, gràcies a l’impacte del pas del rec comtal en el seu darrer tram, just abans de desembocar al riu Onyar.

Tal com testimonien els primers documents conservats, que daten dels inicis del segle XI, la hidrografia de la zona va propiciar ben aviat un entorn agrícolament favorable, que va propiciar l’establiment de grans extensions d’hortes i que molt aviat es va declarar industrialment aprofitable, fet que va afavorir la instal·lació de diversos molins a l’indret. La continuïtat i el creixement d’aquests molins demostren l’èxit d’aquesta activitat.

Segons una missiva reial de l’any 1346 –El recorda que, casualment, el contracte per a la construcció del pont (del) sobre el, al vell camí reial de, està datat l’any 1357– es van inventariar 27 molins –d’aquí el nom de– en aquest sector i, de fet, l’activitat d’alguns d’ells no s’aturaria fins ben entrat el segle XIX.

Un d’aquests molins, el molí de Baix, ubicat a la cantonada entre el carrers de Santa Clara i el carrer del Perill, és el màxim exponent de continuïtat d’aquesta activitat. Així el vell molí fariner esdevindria l’any 1885 la primera instal·lació d’una central elèctrica a la ciutat de Girona. El pas del temps i l’avenç de les tecnologies substituirien, primer, les rodes de molí per turbines i, més tard, aquestes per generadors d’energia elèctrica.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)