/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 18 agost de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.077 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Mas Masó FOTO: EL PUNTMas Masó FOTO: EL PUNT
: : Eugenials > Enric Marquès (1931-1994) | 08·09·2004

Nova promoció de pisos al carrer Enric Marquès

Quim Curbet |

En aquesta època d’inconformistes conformats, la figura de l’Enric Marquès haurà passat segurament a engruixir la llarga llista d’il·lustres desconeguts, que omplen amb els seus noms les plaques que l’Ajuntament de Girona posa a les cantonades, per guiar a les parelles que busquen un pis per habitar i conviure, o perquè els constructors puguin anunciar les seves noves promocions.

Malgrat tot jo estic convençut que viure en un carrer anomenat Enric Marquès –o Àngel Serradell, o Enric Adroher Gironella, posem per cas– no pot ser de cap de les maneres una experiència gratuïta. La gent que hi resideix segurament sentirà un pessigolleig estrany, una commoció geològica sota els seus peus, completament diferent de la que sentim els que vivim en carrers anomenats: Bisbe Lorenzana, Cardenal Margarit, Pare Claret o Canonge Dorca.

De l’Enric emanava una claror que provenia directament de la seva consciència, va ser un home d’una insubornable voluntat i d’un caràcter sanguini que no deixava a ningú indiferent. Jo mateix hi vaig tenir les meves disputes, en una època de la meva joventut en què la meva sang s’escalfava a la mateixa velocitat que la seva. Encara queden a les hemeroteques fotografies de premsa en les quals ens enfrontem, a cara de gos, separats només pel llençol fi d’una pancarta. Aquest espai que ens separava, en aquella època del desencant i l’emmotllament, amb el temps s’ha aprimat encara més.

Ara l’Enric ja fa deu anys que ens va deixar. En aquell moment d’esponjament urbanístic a l’Enric Marquès li va tocar un carrer, allà, darrera del cementiri de de Ter. Si hagués sobreviscut deu anys més, a la rutina aclaparadora d’aquesta ciutat, ho hagués tingut més cru: a l’Ajuntament cada vegada li costa més treure’s de la màniga carrers nous per tenir content a tothom.

Quan la gent de la meva generació comenci a fer figa, ja no quedarà ni una trista travessera, ni un estret passadís on penjar-hi una placa amb el nostre nom. Per motius com aquests estic començant a pensar que seria una bona idea posar-nos a parlar seriosament i el més aviat possible, d’una àrea metropolitana gironina, gran i forta, on –si més no– el nostre nom pugui tenir un carrer digne, encara que sigui a Cervià de Ter o a Llambilles. Senyors de l’Ajuntament: comencin a pensar-ho, cada vegada som més els que venim empenyent i la majoria no tenim ni tan sols una segona residència en un poble amb carrers encara per merèixer.

Quim Curbet és fill del
CCG Edicions

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada