/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 24 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTOGRAMA: LAS CLOACAS DE INTERIORFOTOGRAMA: LAS CLOACAS DE INTERIOR
: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 20·07·2017

Notes d’estiu 2017

Jordi Arbonès (Nif) | Batea (Terra Alta)

Sempre ha estat una època plena de còctels i sensacions. La vida a flor de pell i la pell de la gallina de la pell. Qui ha vist gallines arran d’aigua? Senglars, sí! Aquest estiu comença amb uns paràmetres diferents dels de la gallina i de la pell de fa molts anys. El canvi climàtic és culpa de les erupcions de les vaques i no de les gallines. Tots ho sabem. Allò que les bicicletes eren per l’estiu fa temps que es va acabar, sobretot a Girona. Diuen que a Salt i a Sarrià hi van a parar les robades, diuen, diuen i diuen… Acabo de veure el reportatge fred i ben elaborat i dirigit per Jaume Roures Las cloacas de Interior.

Hi he trobat poques coses noves. Dedueixo que l’important és que s’hagi fet. Que el vegi el gran públic, que la gent que habitualment no està al corrent d’una realitat plena de detalls, conxorxes i delictes. Contrastats ben servits. Jo observo una realitat sobre com l’aparell de l’estat espanyol infereix en la vida pública catalana. Sense cortines i gràcies a alguns policies que investiguen, descobrim com les clavegueres a més de pudir, es fan servir per atacar polítics que no combreguen amb el govern. Ho escoltem en un enregistrament. Cap fiscal no investiga res. He vist el documental el mateix dia en el el qual han engarjolat a gent del futbol per corrupte, l’endemà, algú, un corrupte de categoria, ha tingut el senderi de suïcidar-se i, a l’hora, uns quants engarjolats passen davant dels jutges per explicar trames i trames de corrupció vírica. Res, ningú no diu res i els cales sostrets, a prendre vent. Aquest estiu, però, arriba rematat de confusions i una sola certesa: votar és la llei i en la fresca d’octubre. Durant uns anys em vist de tot i encara no hem vist res -acaba de saltar un alcalde de la Franja que es vol annexionar a l’Aragó-. Aquesta és una revolució pacífica. Entremig i, un cop hem vist coses espectaculars, com que la dreta-convergent s’apuntés a una qüestió tant extravagant com la independència; anatemàtic com la República Catalana. També hem vist els “indignats” i tot el porexpan postcomunista -matxembrat-, s’arruga arran de la socialdemocràcia. El PSC fa temps que la corrupció no li pertoca i que ha deixat de ser d’esquerres, vota a favor del PP i boqueja com un mandril desnerit, esperant menjar engrunes, servils de fora mida, un cop han fet neteja de catalanistes, finalment, es mostren com volien ser: monàrquics. Pensar en república, els causa trasbals. L’esquerra espanyola enterrada gràcies a la seva pròpia manera de funcionar; sumant forces en contra de conceptes bàsics: al final tot es resumeix en anar en contra del jihadisme i dels catalans. Els catalans som el pitjor, som gairebé com els bolivarians, els etarres i els nazis. La força de la propaganda és immensa. El PSOE, un partit revenant gràcies a un no mort, un salvador que no sap que diu quan parla de Catalunya -li importa un rave-. A Catalunya, hi ha qui l’aplaudeix i amb ganes de tallar-li el coll. Tot arriba tard i és molt antic, velles idees per explicar-nos, als catalans qui som i que hem de ser. Tothom tria les seves servituds. El PSC, com els Comuns, viuen dins d’un brou d’esperança: fien a llarg termini. Algú de fora posarà el cullerot i, llavors, els savis de classe mitja baixa -com en Xavier Domènech- serà feliç i, potser, ministre. Metàfora gairebé shakespeariana i, també, molt de Tolkien. Hi ha una estirp, la dels sobrevinguts, els Comuns, que esperen, com voltors i carronyers, que vingui l’àngel alliberador de Catalunya. Sigui Pedro Sánchez o Pablo Iglesias. Sempre ha de venir de fora. L’Ada Colau, en canvi, és més viva, s’ha adonat que, encara que s’abraci als uns senyors de la guerra -Errejon, Iglesias i Echenique-, sense contradir-los aconsegueix la imatge perfecte: no ser d’enlloc tot i haver vingut del poble baix. Mai, abans d’ella, no havia set alcalde una dona -guany espectacular- sense venir de famílies burgeses de Barcelona. Ha trencat una tradició secular. Si no passa res d’extraordinari, serà la primera honorable de Catalunya. Juga a favor de tothom. Ha aprés el que vol dir la política convencional. El desgast i l’excel·lència de governar. Ha entès que les forces que abans eren de repressió, a partir d’un moment, i gràcies al seu govern, actuen en a favor dels pobres. Cercle tancat. Vet aquí una història absolutament interessant per relatar. Com essent d’esquerres i venint de la lluita al carrer es pot arriba a tenir un poder interessant i, també, servir a una severa ambició política -als de dalt i al de baix. Ara mateix i a l’alcaldia de Barcelona, no hi ha cap líder que li faci ombra: la Colau ha eclipsat als enemics polítics. És la reina. I ella, ho sap! Aquesta dona antisistema, ha aprés a diferenciar als companys de lluita al carrer i a aquells que fotien foc als contenidors i okupaven locals. Ara el problema són els pisos turístics. Als de no future. Qui es fotia d’hòsties amb la policia. Un dia, però li va tocar prendre decisions respecte de la policia. Vida morta i acabada. No és tractava de res binari, la política -li agraeixo que treies el bust del rei de l’ajuntament- funcionava per si mateixa i en un corren general que se’n diu mainstream. Liberal. Com és lògic, la realitat supera a Colau. La realitat, però, està al Parlament de Catalunya. La realitat burgesa, la cupera i aquesta qüestió estranya que es diu Esquerra Republicana de Catalunya, gent desviada i enganyada perquè no segueix al matxo alfa Iglesias, el seu guru. Simple, però real. Colau no és una Carmena qualsevol. En la realitat de Catalunya, la gent vol votar digui el que digui la Colau. Aquí s’arruguen els protoprogres i els fills de l’11M -molta acampada a Sol o a plaça Catalunya i, al final, se l’agafen amb paper de fumar-. Els fa por la República Catalana. A la Colau i a Iglesias, els espanta la república, Han escoltat massa Sabina i la bestiesa dels bars de Madrid. Poc Gato Pérez i Dharma. No és agradable veure com el 2017, encara funciona l’antiga i vetusta idea comunista. Tòxica de necessitat. Són fills dels seus mestres. Gent cuita en la pròpia impotència. Gossos sense ràbia i descalcificats. Allò no era una revolució a ningú no il·lusiona, qui no s’encantava amb Che Guevara, el comandant Illich Ramírez Sánchez Carlos o amb el subcomantante Marcos a Mèxic i l’Abimael Guzmán al Perú? Tampoc no vam al·lucinar amb Yasser Arafat a Palestina, ETA al País Basc, la Baader Meinhof a Alemanya o les Brigate Rosse a Itàlia. Alguns, els que no teníem mestres ni els volíem: comandants ideològics que riuen com xinxes, a partir del no-res, vam descobrir la vida senzilla, estar junts amb amics i amigues. Riure era horrible, representava que havíem de viure la aixafada felicitat dels albanesos. Per l’amor de Déu! Ara mateix, fer campanya en contra dels catalans, encara que sigui a Batea, un poble de la Franja, comporta un redit. S’hi han apuntat. Miserables que volen treure un guany gràcies a la caiguda d’aquest govern i del referèndum. Carronyers. La vida dona voltes. La vida a l’estiu es distreta. La Guàrdia Civil acaba d’entrar al Parlament: tot és circular.

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

13 + 20 =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)