/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 23 abril de 2019 | 3a Època | Edició núm. 13.960 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Cultura > Art | 14·10·2010

No senyora, no

Jordi Vilamitjana |

Quan un polític que cobra més de 2.000 € al mes es decideix a fer una proposta de despesa pública milionària en favor d’una activitat tan elitista (tant de creació com de consum) com és l’art visual, el que ha de fer primer és acostar-se als barris i a les persones i explicar-los-la. I sobretot, explicar-los el benefici que en trauran els ciutadans i ciutadanes. Al capdavall és de justícia que sàpiguen en què s’invertiran uns diners que potser convindrien més als ciutadans per anar vivint.

De tota la vida, que l’art ha estat activitat de tràfic i mercat en mans de mecenes, de nobles, d’esnobs i de nous rics. El poble n’ha tingut prou d’anar vivint i, sobretot, d’anar procurant pel menjar de cada dia. Quan es parla d’excel·lència se sol estar pensant en els excel·lents. Si la vara de mesurar el Centre d’Art Contemporani (CAC) és l’Auditori, ja ho tenim tot: el mateix públic que es va repetint una i altra vegada i que representa un 5% (càlcul generós) de la ciutat. Quants veïns de, de Vila-roja, de Germans Sàbat o van a l’Auditori pagant 40 €? Aquests veïns deuen estar entusiasmats amb el CAC.

D’altra banda, contràriament al que es vol fer creure, la majoria de les grans obres d’art històriques i públiques de la ciutat de Girona no són en el seu resultat final fruit de la generositat, del luxe o de les inversions públiques, sinó de la pobresa. Vegi’s la catedral. Tothom sap que la decisió de fer-la amb una sola nau (la més ampla d’estil gòtic del món) no respon a criteris estètics o d’excel·lència artística, sinó a la punyetera pobresa de no tenir més diners per fer-la d’una altra manera. La porta dels apòstols, un inacabat permanent, n’és una altra bona mostra. O el Tapís de la Creació, que ha servit durant segles per fregar-s’hi els peus. O la torre romànica de Carlemany que no es va tirar a terra per tal d’aprofitar-la de contrafort de l’església gòtica… El campanar de Sant Feliu, tan esvelt i gloriós ell, havia de tenir un germà bessó que no va ser mai per simple qüestió econòmica. La muralla va néixer com una necessitat de defensa pel fet d’haver bastit una ciutat al costat d’una ruta bàsica del país. La Devesa ha estat tradicionalment la reserva de la ciutat per fer-ne fusta, vendre-la i fer uns calerons per a les eixutes arques municipals. El call jueu és estret, costerut i inescrutable com la generositat dels seus antics habitants… No senyora, no. No és Girona una ciutat d’excel·lència artística, ni estan els temps per construir faraonades, ni ens vindrà la riquesa per vendre quadres i escultures. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Ter
i coautor del llibre IFP 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)