/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 20 juliol de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.682 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Parc Mas Masó: mapa actual de papereresParc Mas Masó: mapa actual de papereres
: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 07·05·2018

Necessitats del Parc del sector Mas Masó

Miguel García Veigas | Santa Eugènia de Ter

[aquest article es pot visualitzar/descarregar en format PDF amb totes les fotos fent clic des d’aquí]

Papereres

Des de fa anys que no s’han anat restituint les papereres que han anat fent-se malbé, ja sigui per accions incíviques, ja sigui pel pas del temps.

Les recomanacions urbanístiques indiquen que la distància màxima a recórrer pel vianant des de qualssevol punt fins a la paperera més pròxima és de 50 m. En places i parcs: es col·locarà una paperera per cada 500 m2 de parc, aproximadament, i preferentment en àrees d’entrada o sortida del parc.

El Parc del sector Mas Masó té, segons planejament, una superfície superior a 30.000 m2. La qual cosa vol dir que caldria tenir unes 60 papereres en funcionament. La xifra actual de papereres existents és de 10 papereres. Destacar que dins del pipican dels gossos únicament hi ha una paperera quan les recomanacions són 1/200 m2, tenint en compte es tracta d’una superfície de 400 m2, caldria 2 papereres.

Les zones més necessitades són precisament el vials interiors, especialment entre els bancs existents. En aquesta zona han desaparegut la pràctica totalitat de papereres. Aquest vials són molt utilitzats per la gent que s’acosta al parc per treure a passejar el gos. És molt important l’existència de papereres, al menys cada 50 metres per tal facilitar la recollida de les defecacions dels cans i abocar-les a la paperera.

D’altra banda, malauradament el fet de ser un parc retirat del nucli urbà i amb molta facilitat d’accés, fa que sigui un punt de trobada de joves en horaris nocturns, cada matí es fàcil trobar el terra ampolles de cervesa, de begudes alcohòliques, llaunes, restes de menjar, etc. al costat dels bancs. És evident que per aquestes persones incíviques el fet de tenir una paperera al costat no serà motiu per no deixar les restes al terra, però al menys no podran dir que no hi ha cap paperera.

També important fer constar que les poques que hi ha estan en un estat bastant lamentable, ja tenen molts anys i caldria substituir una bona part.

Bancs

Parc Mas Masó: mapa de bancs desapareguts

Parc Mas Masó: mapa de bancs desapareguts

Un altre punt ha mencionar és, que d’igual forma que succeeix amb les papereres, quan desapareix un banc (accions incíviques), ja no es substitueix mai. Aquest dies uns brètols van fer malbé un situat al costat del cap de futbol, l’Ajuntament de Girona va retirar les restes però ara únicament tenim un forat, amb l’agreujant que va ser tot just al costat d’un altre que va desaparèixer fa anys.

Fonts

Parc Mas Masó: mapa actual de fonts

Parc Mas Masó: mapa actual de fonts

El tema de les fonts, és sense dubte, el més destacable de tots. Estic segur que deu ser l’únic parc urbà a Catalunya que amb una superfície de més de 30.000 m2 no té cap font per a les persones.

Destacar que, tot i no tenir cap font per les persones, sí té una font per als gossos al pipican. Aquest punt d’aigua va ser fruit d’una reclamació dels usuaris i es va atendre l’any 2016.

També important dir que inicialment, quan es va fer el parc, aquest tenia dos fonts, d’això deu fer 10 anys, la coberta vegetal era inexistent i aquest parc no el feia servir ningú. Avui que és un parc amb força usuaris, les fonts no existeixen. Hi ha les connexions i la presa d’aigua però les fonts han estat eliminades.

És curiós que el Parc que va ser dissenyat amb uns canals i ponts per on havia de circular l’aigua sigui avui un parc sense aigua.

Resum

Aquest parc va nàixer fruit de la bombolla urbanística i va ser ubicat tot just a les afores on el valor del sol era inferior. La Llei d’Urbanisme va obligar destinar un percentatge del sol a espais públics i equipaments i els hi van ubicar davant l’Endesa, darrera de l’Institut i al costat de la carretera.

Durant molts anys ha estat totalment abandonat, la coberta dels arbres era insuficient i feia molta calor. Ni les AAVV de Santa Eugènia i Can Gibert han fet res per integrar-ho dins de l’activitat social dels barris.

No obstant han passat els anys, els arbres han crescut, l’Ajuntament de Girona va fer el pipican més gran de la ciutat, també manté la Riera del Marroc i les zones verdes netes de vegetació invasiva, i així, mica en mica aquest parc va rebent més usuaris.

Avui, el Parc del sector Mas Masó (ningú sap si aquest espai té nom propi), és un espai verd molt agradable i únicament demanem que l’Ajuntament de Girona restitueixi els equipaments que han anat desapareixen: 50 papereres, 2 fonts i 2 bancs.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)