/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 17 desembre de 2017 | 3a Època | Edició núm. 13.468 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Tot recordant l'eugenial Jordi Vilamitjana, es va lliurar el 'seu' 2n premi de redacció La 2a edició del premi Jordi Vilamitjana es va presentar el passat dijous -14 de desembre-, a les 8 de la tarda, a l'Hotel Carlemany de Girona. Aquest guardó premia el millor text periodístic escrit per estudiants de secundària de la ciutat de Girona. La iniciativa de crear aquest premi va sortir de l'Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La Rodona, amb la ctra. Santa Eugènia FOTO: MIQUEL RUIZLa Rodona, amb la ctra. Santa Eugènia FOTO: MIQUEL RUIZ
: : Opinió > Narhianant :: Pau Mesquita | 17·08·2012

La cara salvatge de l’estampa

Pau Mesquita | La Rodona

La conductora d’un cotxe mal estacionat, en zona groga, mig entravessat, està agafada al volant amb fermesa prement les mans, amb el cos encorbat endavant, fent força amb les dents. Més amunt del carrer, un home de mitjana edat surt d’un portal, la camisa oberta fins al pit, el rostre vermell i els ulls blaus oberts espantat. La dona pitja l’accelerador amb l’embragatge pres, el cotxe brama, violentament entra la marxa enrere, s’incorpora a la via, torna a accelerar sense cap posició al canvi de marxes, tot seguit, després d’uns quants intents i cops, entra la primera fent xerricar les rodes del darrere. Passa pel cantó de l’home, que no ha parat d’observar-la, deixant anar un crit de guerra histèric i descontrolat, dominant el Peugeot com una llengua de foc que emana de la seva boca colèrica. Un riure desproporcionat, sense sentit, sobresurt del soroll brutal de l’automòbil a l’allunyar-se. L’home respon al crit amb una rialla nerviosa. Fa calor, l’aire no es mou, el cel sembla de color groc, la llum de la tarda és espessa, feia una estona que havien caigut quatre gotes i la humitat s’ha aixecat carregant l’ambient. A darrere dels edificis es veuen els núvols blanquinosos, igual que el fum d’una ebullició, amb una capa allargada per sobre i bosses més fosques penjades del vel, com un rusc estrany. De la butxaca de la camisa suada es treu un paquet de tabac i s’encén una cigarreta, dels seus peus prové una veu afligida i cansada que li’n demana un, sense parpellejar, sortit, li ofereix el mateix que havia encès. Cada dia, aquest rodamón, vagabundeja i demana cigarretes, amb uns pantalons texans trencats, sense samarreta, prim com un esquelet, es deixa anar sobre l’asfalt inert, amb els peus nus i ennegrits de la calor que desfà el quitrà. El temps, a l’agost, passa com una premsadora, a poc a poc i aixafant el que troba. Al començament de l’avinguda, cantonada amb la carretera, a la, trobo el cotxe, convertit en erupció volcànica per la ira despresa, accidentat; la conductora, asseguda molt tremolosa sobre la vorera, parla desorientada pel mòbil i el trànsit està bloquejat. Es sent l’avís de l’ambulància. Empenyo el meu cos a contracorrent, obrint-me pas entre la lava atmosfèrica que avança lentament. Una anciana, vestida amb quatre draps descolorits, està a la gatzoneta demanat almoina, no aixeca la vista, la seva mà arrugada com una terra massa treballada fa de pot de la voluntat. De vegades el cel, la temperatura o la circumstància, es barregen resultant un matís, una sensació insòlita, i la teva fixació es veu dirigida, determinada i accentuada per un medi ferotge, que et fa veure la part salvatge de l’estampa. Ja arribant al supermercat Caprabo, cap a dos quarts de nou, cinc persones esperant que les treballadores del súper llencin a les escombraries, en bosses de plàstic negres opaques, el menjar que no té sortida en aquest món exigent i capitalista. Entre ells, un agent cívic, els explica, abans de la corredissa cap al contenidor, les noves ordenances de l’Ajuntament. Emplena fullets amb els noms de les persones que esperen l’expulsió dels productes estigmatitzats per l’ambició de les multinacionals, explicant-los que a l’endemà podran accedir a aliments presentant el cupó que els ofereix, encara que, alguns d’ells, immigrats sense papers, desconfien i no volen donar el seu nom. Des del carrer sense sortida per on s’entra al pàrquing del supermercat, per una porta de seguretat blava, surten dues noies amb un carretó cada una i, desviant l’atenció a l’agent, s’afanyen a agafar el menjar. Oli en perfecte estat, magdalenes aixafades, paquets de taronges, iogurts caducats, carn… Trenquen les bosses sobre el terra i ràpidament seleccionen el que hi ha dins. Abans d’acabar, una parella gran s’hi apropa dissimulant, provant que no se’ls reconegui entre ells i els demana si ha sobrat alguna cosa, que fa uns dies que no mengen decent, un d’ells, el qui ha repartit, els dóna una ampolla d’oli, arròs i un paquet envasat. A mesura que fosqueja, la llum groga del sol, filtrada a través de l’aire escalfat, es recolza sobre aquests individus que cerquen menjar del devessall consumista, tenyeix d’ambre els baixos dels pisos desgastats i a on no arriba, es difumina baixant el to fins a la penombra. Falta poc perquè Girona encengui els llums del centre i allargui l’ombra dels qui viatgen al fons de la nit.

Pau Mesquita és fill de de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)