S’estan revisant les entrades de la lletra “U” a tots els diccionaris. L’esborrany al que hem tingut accés -en la versió en català- pren el nom de treball del cognom del delegat del govern espanyol. Autèntic referent.

Urna f.: 1-O [l’aplicació de la redacció final està suspesa].

Urnament m.: Allò que s’afegeix a alguna cosa per embellir-la o adurnar-la quan parlem d’urnes. Aplicat essencialment quan aquestes han estat transportades, amagades, plantades i defensades pels meus veïns i veïnes (veure: Adurnar*).

Urnamentació f.: Acció d’urnamentar; l’efecte i l’afecte.

Urnamentar v. tr.: Embellir amb urnes col·legis.

Urnamentista m. i f.: Artista que es dedica a treballs d’urnamentació. Corrent creatiu caigut en desús el segle passat amb la mort de l’art popular i que ha patit una forta revifalla quantitativa i qualitativa contemporàniament [u d’octubre de dos mil disset].

Urnar v. tr.: *Adurnar amb urnes. D’aquí se’n deriven els verbs “ornar” o “adornar” per al camp de la decoració amb un objectiu merament estètic. Quan l’objectiu és col·lectiu el v. tr. a emprar seria Adunar** (Reunir, congregar. Aplegar. Reunir-se, aplegar-se).

**Adunar-se v. pron.: A algú, no passar-li desapercebuda una cosa relacionada amb l’acció de posar una papereta en una urna. Fer adunar algú amb dos dits de front de l’urna: Fer que s’adoni el virrei.

Urni m. fer l’urni : Fer-se els desentès. Aplicat especialment a l’ecoentorn europeu prenent com a referència les frases que per a la història piulen els pàjarus que nien a les places de Brussel·les.

Urnitina f.: De la família dels aminoàcids gens essencials que correspon a la fórmula magistral
36PP(Cs)39 + 1/2(PSOE)78 x Ñ17CAT/UE€.

Urnitisquis m. pl.: Grup de rèptils fòssils del període juràssic, de pelvis semblant a la dels pàjarus, a la dels bípedes herbívors, adaptats a córrer rere les urnes. Presumiblement s’alimentaven de papirs i pa de coca.

Urnitodelfs m. pl.: De l’ordre dels monotremes, mamífers que presenten cloaca, a l’estat, i només tenen ous, que comprèn els urnitorincs.

Urnitòfils -a adj.: Dit del planta (Enric), i del tipus de pol·linització en què el pol·len és transportat pels pàjarus en vaixell on, Enric, me pareció ver un lindo gatito.

Urnitòleg m. i f.: Persona versada en la urnitologia, estudiós del fenomen dels pàjarus i la seva animadversió a les urnes i a tot el que les fa possibles.

Urnitologia f.: Branca de la zoologia animal que tracta dels pàjarus i la seva violenta relació amb les urnes.

Urnitomància f.: Endevinació per mitjà del cant o del vol dels pàjarus. Estudi dels diferents sons que ululen en una jornada electoral i dels diversos trajectes que es descriuen: vitals per seguir vius.

Urnitòpodes m. pl.: Grup de rèptils fòssils de l’era secundaria com l’iguanodont, presents a l’actual parc juràssic, cervell petit i especialitzats en trepitjar urnes amb les potes.

Urnitorínquids m. pl.: Família de mamífers de l’ordre establert, d’habituds aquàtiques, instal·lada als ports de la Mediterrània, amb un gran bec (per anal., “morro” o “millo”, Enric).

Vagi de gust, veïnes i veïns, estimades!