/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 23 maig de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.625 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Les llengües i les religions de l'Institut Els nois i noies de l'Institut Santa Eugènia hem fet dos murals. En un presentem les diferents llengües maternes que es parlen en el nostre Institut. En l'altre, les religions que són presents a l'escola. Fa temps vam comptar que a l'Institut de Santa Eugènia es parlen unes 23 llengües diferents. El mural de les…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

IL·LUSTRACIÓ: HUEDO! (2000)IL·LUSTRACIÓ: HUEDO! (2000)
: : Opinió > Narhianant :: Pau Mesquita | 16·05·2018

Matinades

Pau Mesquita | Roba estesa

Estenc la roba quan està a punt de caure una pedregada perquè diuen que li va molt bé pels plecs. De casa surto sense paraigua quan es veu un cel negre negre perquè així segur que no me’l deixaré descuidat en algun lloc. O em faig una cafetera a les cinc de la tarda encara que després em costi dormir perquè m’agrada molt arribar a escoltar els ocells que té el veí de davant cantar a les sis de la matinada. En deu tenir una dotzena. Periquitos, caderneres, canaris, verderols. A estones els hi venen pardalets de fora a picar a la menjadora. Ara la veritat és que les que primer s’escolten són les gavines, a dos quarts de sis més o menys les sents que van volant per sobre els edificis, ho fan minuts abans que el sol surti, baten les ales com si saltessin per sobre l’aire i van així mirant molt vives de costat a costat, quan la nit encara és fosca, que sembla més obscura, quan la Lluna minva i les estrelles van apagant-se lentament com el ble de les espelmes. Després baixo la persiana de la finestra perquè no m’entri la claror. De fet la deixo quasi tancada del tot. I comencen a sentir-se els vehicles engegar-se de gent que surt molt aviat a treballar. També els primers sorolls, portes, aixetes, les escales. Mentre passo estones llargues reflexionant que què difícil és avui trobar una feina, que quan les dificultats generades per la crisi cessin i suposadament hi hagi la possibilitat de gairebé d’una plaça per a tothom, provaré de llogar una caseta que ara veig com mig abandonada adjacent a les hortes. Encara que sembla complicat concebre que per totes i cada una de les persones que anem pel carrer hi hagi la probabilitat de tenir una nòmina suficient per tirar endavant. La situació als països que sempre han estat subrogats més intensament a les pressions que exerceixen els interessos econòmics globals ha anat empitjorant notablement les darreres dècades i l’emigració dels seus habitants cada cop ens resulta més important, molt més nombrosa. Si surts i hi ha gent per tot arreu. És que sembla impossible creure que de la manera que està fet tot en pugui resultar una ocupació força general, si el rol del progrés sustentat en barrils de petroli mai ha tingut la consideració per arreglar les injustícies en territoris descontrolats per tirans i corruptes, ara seguim cecs i coixos i no proposa cap solució a aquest present de col·lapse, col·lapsat perquè no garanteix cap sortida, només la d’anar-nos amuntegant, ajuntant, convivint pels mateixos carrers realitats tan extremes entre si com la de la persona que condueix un cotxe caríssim a un metre escàs d’emigrants que han vingut arrossegats des d’Àfrica central. Segueixen sense contemplar a les persones excloses del seu propi mercat, no en tenen cap guany i els importa realment un rave el que facin. Però està clar que d’aquesta manera no hi ha qui dormi. L’última possibilitat és imaginar-se com anant a treballar i que de cop i volta trobes un fotut sobre ple de diners a terra i que no fas la bajanada d’anar amb el lliri a la mà a la Policia Municipal a tornar-lo, sinó que ten vas directe al Wok de la Devesa a fer-te un bufet lliure i després vas a negociar el lloguer de la caseta de les hortes. Així finalment si agafo el son. I en acabat sempre la pedregada. Però sort de la roba estesa.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)