/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 27 maig de 2019 | 3a Època | Edició núm. 13.994 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Dimoni, orella fi com és, no va deixar passar l'ocasió d'oferir-se a una ànima debilitada pel pecat FOTO: ARXIU QUIM CURBETEl Dimoni, orella fi com és, no va deixar passar l'ocasió d'oferir-se a una ànima debilitada pel pecat FOTO: ARXIU QUIM CURBET
: : Històries > Llegendes eugenienques | 17·12·2004

LLEGENDA POPULAR DEL PONT DEL DIMONI
Mil anys de penitència

Lluís Solé |

Rondalla contada per la vella de Cal Borrec, i recollida i amanida per Lluís Solé i Perich, veí de Bescanó

La casualitat i una senzilla recerca1 han permès lligar caps i documentar històricament una llegenda popular, i posar nom i cognoms a l’ànima en pena condemnada durant mil anys a passar i traspassar el de de Ter.

Sobta trobar el fent ponts en un poble sota la protecció de santa Eugènia, i es fa estrany que no hi passi el riu Ter, sinó el, que, si portés aigua tot l’any, vindria a ser un riu. Però les llegendes s’alimenten de paradoxes com que el protagonista de la llegenda, dit Guillem de Granollers, fos veí de Montfullà, no pas de la vall de Granollers, sota la falda de Rocacorba.

Sapigueu que es deia Guillem, era mestre d’obres, bon cristià i obrer de la seva parròquia, Sant Pere de Montfullà2.

Tal dia farà set segles, li van encarregar la feina de la seva vida: fer un pont per passar el, al poble de de Ter. No era un gran riu, però havia de ser un gran pont que donés prestigi a l’entrada oest de la ciutat de Girona. L’arcada, les baranes i les lloses serien de carreus blancs, tallats de la mateixa pedra calcària de la Catedral de Girona.

En Guillem va observar les grans riuades de tardor i va escollir el lloc més ferm per creuar el riu. Va encarregar una grossa de fulls al molí paperer de Salt i va passar els dies curts de l’hivern calculant i dibuixant el pont que l’havia d’immortalitzar com a constructor. Passades les pluges de primavera, va agafar el compàs, l’escaire i la maseta i es va encaminar a les pedreres per tallar els carreus. Cinquanta obrers ja li feien l’estructura de xandris i encavallades de fusta per bastir l’obra de pedra.

Però, a l’entrada de cada poble, l’esperaven els burots per cobrar-li els drets d’entrada de carruatges i a Girona el gremi de picapedrers no li va deixar entrar ni les eines. No era ben vist a la ciutat que un foraster fes el pont i els prengués la feina.

Si no podia fer l’obra, en Guillem es consumiria de fam i misèria, perquè ja devia molts jornals; si continuava la construcció, l’arruïnarien els impostos.

No podia entrar les eines a la ciutat, però podia treure’n la pedra. Durant dies va carregar a pes de braços, un a un, els grans rocs, arrencats de les pedreres de Girona, fins a casa seva. A Montfullà els tallava, els polia i, de bon matí, els portava a peu d’obra. Però l’obra no s’acabava mai i l’única pilastra que havia alçat durant l’estiu li va enderrocar la primera riuada de tardor. Els renecs i les malediccions d’en Guillem es van poder escoltar per tota la vall del, des de les muralles de Girona fins als turons de Montfullà.

El, orella fi com és, no va deixar passar l’ocasió d’oferir-se a una ànima debilitada pel pecat. El maligne li volia fer el pont a canvi de l’ànima. En Guillem va trobar que era un preu massa car. Un deute etern no venç mai i a l’infern, per sentir a dir, hi ha poca qualitat de vida. Per no perdre tot el negoci, tots dos van fer un pacte amb molta lletra petita. El li portaria totes les pedres, bones i tallades, polides i escairades, i en Guillem faria el pont. A canvi, per cada pedra que demanés, en Guillem passaria un any de penitència a l’infern, condemnat a no parar d’anar i venir de les pedreres de Girona a Montfullà passant pel pont de fins que hagués tornat al diable totes les pedres que devia i més.

En Guillem no va ser tan ruc de vendre’s l’ànima, només la va hipotecar, i es va vendre el pont al. Amb els diners del pont viuria com un senyor tota la vida i no hauria de començar a pagar fins que morís. Tornar el crèdit li costaria un tros d’eternitat. Va considerar que pagava la pena. Com que no li venia d’un any, no hi va estalviar les pedres. Més de mil, n’hi va aparedar. Calia fer un pont sòlid per passar a l’eternitat, havia de perdurar tants anys com carreus hi havia invertit.

L’any 1357, entre el mestre d’obres de Montfullà i el mal esperit van acabar el pont del, altrament, en Guillem no l’hauria pas acabat ni aquell any ni mai. Unes dècades després, trobant-se a les portes de la mort, en Guillem va deixar les seves últimes voluntats i un dineral als seus marmessors per al manteniment del . Però en Guillem no comptava que el progrés, la poca memòria històrica i la voluntat de les persones enderrocaria el que no s’havien endut ni les riuades, ni els terratrèmols, ni les guerres.

L’obra civil va ser desmuntada pedra a pedra i els carreus, numerats, reposen al Cementiri municipal de de Ter, a la zona civil qui hi ha adjunta. Altrament, no es podia pas dipositar el en terra sagrada.

Quan va veure que l’Ajuntament de Girona feia beneir un pont nou a i desmuntava el vell , l’esperit d’en Guillem es va desesperar encara més. Des de llavors, es veu abocat a un suplici etern per no poder complir el pacte amb el diable, que l’obligava a passar el . D’uns anys ençà, les poques vegades que el porta aigua, se sent el plany de l’ànima que, esmaperduda, carrega a coll les pedres i les penes que no va voler passar en vida.

La darrera esperança d’aquella ànima damnada va renéixer el març del 1981, quan, segons la revista El, l’Ajuntament de Girona aprovà la reconstrucció del vell pont i l’alcalde Nadal afirmava que es reconstruiria a de Ter, descartant així la possibilitat de fer-ho a cap altre indret que no fos l’antic municipi. El recuperaria les seves pedres, el de Montfullà la seva ànima condemnada i els veïns recuperaríem un element més d’un paisatge ja prou desfigurat, un patrimoni històric i un senyal d’identitat d’alt valor pedagògic per comprendre el pas del temps i l’evolució dels camins pels quals ha avançat el país.

De llegendes no en faltarien per fer-ho lligar tot i el , recuperat, potser s’emmirallaria mil anys més amb el [ja desmuntat] Pont de l’Àngel, Güell avall.

Text facilitat per Lluís Solé
Rondalla contada per la vella de Cal Borrec, i recollida i amanida per Lluís Solé i Perich, veí de Bescanó, i publicada en el programa de la Festa Major de Montfullà, 29 de juny de 2004 (Sant Pere)

1 Fonts: Arxiu Diocesà de Girona i El, revista electrònica de de Ter.
2 Consta que l’any 1357 Guillem Granollers, de Montfullà, va construir el pont sobre el riu que hi havia a de Ter. Aquest mestre d’obres es troba documentat 26 anys abans, en una carta de l’Arxiu Diocesà de Girona que l’identifica com a parroquià de Montfullà i que, pel cognom, dóna a entendre que podria procedir d’una nissaga de Granollers de Rocacorba: Als clergues de Montfullà. Guillem de Granollers, parroquià, demana 7 sous que se li deuen d’una casulla. Intimin a Bernat Mai i Bernat Jordà, obrers, ordre de pagar-la, 14 març 1331. ADG. LLETRES 1294-1334. U-4. f 160v.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)