Qui munta una exposició a una bodega mai no podrà estar segur de si la gent hi va pel gust per l’art o pel gust pel vi. Potser que algú hi vagi per les dues coses, o potser que vegi les obres penjades dues vegades. També pot ser que qui hi anava per satisfer les seves necessitats vitivinícoles acabi amb un dibuix sota el braç, o que aquell que es procura assadollar amb tot tipus d’activitats artisticoculturals acabi tornat a casa fent tentines. En tot cas és un risc assumible, doncs encara ningú ha demostrat que el vi minvi la capacitat d’apreciar una bona obra d’art i, si l’obra és bona, quin mal pot fer veure-la per partida doble?

La Bodega, al número 2 del carrer Carreras Peralta de Girona -aquest carrer que quan arriba als quatre cantons perd el seu nom per Força- assumeix el risc de convertir els racons d’una botiga de venda de vi al detall, en una sala d’exposicions de treballadors de l’art a l’engròs. Si l’ultima vegada que en parlàvem va ser pel treball del fotògraf Toni Vilches, ara en parlem per l’exposició «Cares connectades: Duixans 45 dibuixos publicats a El Punt i Presència» que firma en Pep i que restarà penjada, junta i immòbil, fins a l’últim dia del mes de novembre, exactament, ho heu encertat! -després de recitar els mesos pujant i baixant la serralada de les mans tancades-, el 30.

Diuen d’en Duixans que si El Punt fos Liberation, en Pep faria les portades. Suposo que ho diuen per les portades de disseny trencador, artístiques, del diari d’esquerres francès i per la originalitat de la infinita escala de grisos que en Pep utilitza als seus dibuixos, dia si, dia no, a les pàgines d’El Punt.

Eugenials per partida doble

En Pep és eugenial i volat. El vaig conèixer quan, abans de treballar al diari, treia els seus dibuixos a la llum al fanzine No hi ha crisi. El que hi ha és molt de morro i penjava als bars del carrer Nou del Teatre els seus dibuixos al·legòrics i profètics del que seria la Girona en els anys a venir i que ara ja són aquí. És un home agraït a la vida que el porta pels camins de la creació, diu: El meu pare ja era un crack als anys quaranta. L’arquitecte eugenial Josep Duixans Vila, amb un vaixell fet de fusta pensat per estimular la imaginació esvalotada dels infants, va dar nom a una nova plaça -la del Barco de Santa Eugènia-, és el pare del geni.

Aquest geni que agraeix al diari la feina que cada dia li ha permès, durant anys, fer el que més li agrada, dibuixar. A més com que ho fa en a aquarel·la- ja sabeu, les caixes de quadrats humides de colors, els pots d’aigua, els draps per assecar els pinzells…- li han dit que es quedi a casa, que no cal que es desplaci a La Farinera si no té d’entregar.

Em sembla que vaig parlar amb en Pep, i que els dibuixos estaven penjats a La Bodega. Recordo difusament, en una boira obscena que esborra la memòria, gent somrient, flashos de càmeres reflectits a les closques dels calbs, converses animades, el toc d’una guitarra, les ampolles de vi, els riures de les noies entre la multitud, uns quants vells molt contents, gots que s’omplen i es buiden, el so de la trompeta, un bodeguer feliç i molta bona gent… a la paret, curioses cares grises, com impreses amb laser, em miraven o… potser era jo qui les mirava a elles? [Jaume Vila, a la guitarra, i Joan Casals, a la trompeta; Vador Garcia-Arbós i altres FOTOS: JORDI SOLER]

El que ja us deia abans dels perills de l’art a La Bodega. No deixeu pas d’anar-hi. En Duixans, com el vi reposat, és més bo cada dia que passa.

EXPO «Cares connectades: Duixans 45 dibuixos publicats a El Punt i Presència»

La Bodega
C. Carreras Peralta, 2 -Girona-
De l’1 fins al passat 30 de novembre
FOTO PETITA: NARCÍS SANS fotografia Pep Duixans al concurs de dibuix de les Fires de Girona d’octubre de 1970