/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 15 juliol de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.043 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Les restes del pont medieval que han deixat al descobert les obres del nou pont del Ter FOTO: MARC MARTÍ [DdG]Les restes del pont medieval que han deixat al descobert les obres del nou pont del Ter FOTO: MARC MARTÍ [DdG]
: : Històries > Història del Pla de Ter > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 16·01·2014

Les ruïnes del pont del Ter podrien datar de 1385 i ser obra de Pere Sacoma: «no es pot fer com amb el Pont del Dimoni» (1357)

Laura Fanals | Diari de Girona

Les restes arqueològiques que han deixat al descobert les obres del nou pont del Ter, entre Pedret i Pont Major, podrien correspondre a un pont medieval sobre el Ter datat de 1385 obra de Pere Sacoma, l’arquitecte que va ser mestre d’obres de la Catedral i Sant Feliu i es va encarregar també l’ampliació de les muralles de Girona a petició de Pere el Cerimoniós. Aquesta és la hipòtesi de l’exdirector del Museu d’Història, Pere Freixas, qui, no obstant, adverteix que caldrà veure què acaben determinant els informes tècnics. Alguns veïns del barri, tanmateix, s’inclinen per pensar que les restes poden correspondre a un pont que cobria la riera del Bou d’Or, actualment coneguda com a riera de la Punxa. El president de l’Associació de Veïns, Josep Maria Castanyer, confia que les ruïnes s’estudiaran i es mantindran al barri: “És una gran oportunitat de no malmetre un vestigi que és del mateix nivell i trascendència de molts elements del Barri Vell”, indica.

Segons Freixas, fins ara se sabia que Sacoma havia rebut, l’any 1385, l’encàrrec de fer un pont de pedra sobre el riu Ter, a la zona de Pedret, que podria correspondre a les restes trobades fa pocs dies. Tot i això, alerta que caldrà esperar a veure què hi diu l’informe de l’arqueòleg. En aquest cas, més que el valor dels vestigis -dos estreps-, l’important seria l’autor, un dels arquitectes més cèlebres de Girona. Alguns veïns, en canvi, creuen que del pont de Sacoma no en queda cap vestigi, i que les restes trobades corresponen a un pont que cobria la riera del Bou d’Or. Freixas opina que aquesta hipòtesi també pot ser certa, tot i que pensa que les ruïnes són molt grans per a una riera.

“No es pot fer com amb el

Sigui com sigui, els veïns desitgen que les restes es quedin al barri i s’estudiïn en profunditat per tal de determinar, exactament, a quina època pertanyen. “No es pot fer com amb el , no volem que vingui un camió i s’ho endugui. Fins i tot, si s’han d’estudiar, estem disposats a buscar-los un lloc on deixar-les dins del mateix barri”, assenyala Josep Maria Castanyer. El president veïnal considera que s’hauria de fer una excavació al voltant de la zona perquè es tracta de l’àrea per on passava la Via Augusta i s’hi podrien trobar nous vestigis.

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)