/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 01 desembre de 2022 | 3a Època | Edició núm. 15.278 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

IMATGE: www.zentinex.com/lesplanesalcorIMATGE: www.zentinex.com/lesplanesalcor
: : Cultura > Literatura i poesia | 22·07·2004

Les golfes
[Guanyador del concurs literari
del 7è aniversari d’«El Mercat» de Girona]

Joan Arnau |

Pujar a les golfes d’una casa de pagés, és com una aventura. Saps on són i per on s’hi puja, pero mai sabràs el que hi pots trobar. Un cop a dalt, no sé el perqué, sempre he mirat el sostre. La vista, potser per deformació profesional, se m’en va al mateix lloc. L’enbigat de unes golfes és un conglomerat de solucions arquitectóniques on s’amalgama i barreja el ciment i la calç, la fusta i la pedra, l’encanyisat i les teules.

Sempre per algun lloc hi entra un raig de sol. Algunes teules, capgirades per el vent de tramuntana deixen entrar la fresca del matí. Les pedres que les aguantàven, han rodolat teulat avall i els pardals, olives i orenetes han aprofitat l’espai per fer-hi el niu. No és d’extranyar donç que a la nit s’escolti l’aletejar dels ocells o les corredises dels ratolins per entre l’encanyisat i les llates.

A les golfes es veu la biga o la encavallada més gran, de roure centenari quasi sempre, que soportant les bigues, llates i tornapuntes forma les diferents vessants de la coberta. Entre llata i llata, el recremat vermell de les teules o els rajols pintats amb calç sobre els que aquelles reposen.

Si mirem detingudament l’interior d’unes golfes, quasi segur que esbrinarem la filosofia de la casa i dels seus estadans. Dintre d’un desordenat ordre podem veure allà al fons el bagul forrat amb pell de teixó, on la padrina guarda encara algunes peces de roba que va fer servir el dia del seu casament.

Al costat, i cobert per una vella manta, hi ha la sella de nuvia, amb el cuir ja mig resecat pels anys, amb la que la van baixar des de casa seva allà dalt a la muntanya el dia del casament.

Hi ha estris del treball del camp penjats d’una biga. Hi veiem aixades, fangues, palots, els volants, lligadors i esclopets que feien servir per la sega, rampins de lladoner i una dalla.

La pastera jau en un racó i dintre seu les gallines hi han fet niada… A sobre, dos atuells per messurar el blat i quatre olles, d’un color negre brillant, on guarden el greix, confit i oli… També hi ha una fresquera.

Penjats d’uns claus forjats i a la paret els forcs de cebes i alls i un xic més enllà una incomptable rastellera de tomàquets d’un color entre groc i vermell que des de l’anyada passada han servit per sucar el pà o les torrades.

Dintre dos garbells, mongetes del ganxet i pèsols a punt de plantar i a terra, sobre un entarimat de fusta, pomes del ciri, nespros embolicats en palla, figues seques, ametlles, avellanes, castanyes i patates que ya comencen a grillar. En uns sacs, a sota mateix de la finestra, s’hi guarda blat de moro, ordi, fajol i civada.

Si obrim la porta que comunica amb el celler, una farum, entre rancia, salada i avinagrada envaeix tot el local. Hem arribat al santa santorum de la casa. Sobre una post de fusta, una peça de cansalada i dos pernils, amb una pedra a sobre i embolcallats en sal, esperen el moment d’ésser col.locats al costat dels peltrucs, llangonises, fuets i sagí que penjen dels cairats. Tres botes que, mira per on, no estàn col·locades al racó, goteixen vi negre, vinagre i garnatxa dintre petites cassoles cobertes d’un tel grisós.

A fora del celler, al sortir, i apilonats al costat del que en el seu temps, degué ésser una bicicleta, una ràdio vella, un mecano, dos camions de joguet, una pilota, una guardiola, tres gerros amb flors seques i una taula de camping on s’amunteguen revistes i diaris vells.

Presidint les golfes, clavat a la paret i dintre un marc de negra fusta ja corcada, la groga fotografia dels padrins el dia del seu casament que sembla vigilen que tot estigui en el seu lloc dintre aquell desordre fosc.

Relat guanyador del concurs literari del 7è aniversari d’El Mercat de Girona
Joan Arnau i Serra és veí de del Pla i col·laborador d’El
a Poble > «Justa la fusta [Converses amb en Sisó]»

[www.zentinex.com/arafatresanys]

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)