Amb data del 5 d’abril de 2005 es va aprovar de forma inicial en el ple municipal de l’Ajuntament de Girona el Pla especial de les Hortes i que quedava des de llavors a exposició pública durant un mes; en principi, i que en l’Audiència pública, celebrada el dia 12 d’abril, els membres del consistori es varen comprometre a ampliar-lo a dos mesos, quedant així el plaç d’exposició al públic fins el dia 15 de juny del 2005.

Per l’exposat, en aquest tràmit d’informació pública compareixo, exposo i formulo les següents al·legacions:

1. Per les activitats agrícoles que es desenvolupen a les hortes, aquestes requereixen d’uns espais per emmagatzemar-hi diferents tipus d’utensilis. Aquests mol sovint no es redueixen tan sols a dues aixades i una fanga; sinó que hi ha gent que hi emmagatzema part de la collita, o deixa el petit motocultor protegit a la mateixa horta, o té un parell de carretons per tal de transportar diferents aliments i materials, o tot plegat alhora. Aquests espais són les anomenades barraques. N’hi han de característiques tan diferents com els usos que la gent els hi dóna.

2. Amb un tant per cent d’agressions i robatoris que ratlla el 90%, la situació a les hortes esdevé cada dia més insuportable; el que, en part, ha acabat conformant el paisatge actual: amb tanques metàl·liques o d’altres materials, però amb prou consistència tots ells per tal de no ser víctimes dels lladres o vàndals. I també en alguns casos amb la presència de gossos lligats.

3. A l’espai de les Hortes de Salt fins no fa massa temps hi havia un policia municipal que era encarregat de vetllar per la seguretat en les hortes d’aquest municipi, tot recorrent-les diàriament amb bicicleta. Tot aquells que havien pogut gaudir d’aquest servei el valoren molt i molt positivament i el troben a faltar, cada dia més.

4. En el Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia es fa referència als cultius transgènics, i se’n prohibeix el seu us en l’espai d’hortes comprés en el Pla especial. Aquests cultius contaminen els cultius tradicionals, integrats i ecològics i perjudiquen greument i de forma irreversible la salut ambiental i de les persones que els ingereixen.

5. Cada persona és lliure de decidir si vol ombra o no en la seva barraca i amb quin tipus d’espècies (exceptuant les prohibides, és clar) la vol. De totes maneres, per la tipologia de la regió biogeogràfica on ens trobem, el fet de posar a davant de la barraca un arbre o emparrat per a que hi hagi ombra és quelcom que la immensa majoria de la gent fem.

6. Moltes barraques estan situades al costat dels camins principals, doncs resulta llavors mol més fàcil transportar els productes i/o eines necessaris, a voltes mol pesats o en quantitats elevades (fems, motocultor, collita de patates…). Aquestes, molt sovint, menys de 5 metres del camí principal.

7. El parc paral·lel a la Sèquia Monar (‘C4a’) té unes mides desorbitades per al que és Santa Eugènia de Ter, una situació equivocada (doncs els problemes de manca d’espais verd i/o lliures del barri s’han de solucionar dins del barri), una mida exagerada per a les hortes i per a la ciutat de Girona, unes característiques massa indefinides per a la fragilitat del lloc on es vol desenvolupar (cantó de la Monar), un disseny encara per determinar, una execució sense dates aproximades…

8. Les Unitats d’Actuació (U.A.) del C. Monar i C. de Baix estan ambdues situades entre la Monar i Santa Eugènia, i concretament la U.A. C. Baix en el poc que resta del casc antic del poble de Santa Eugènia de Ter. S’ha de tenir en compte que els estudis realitzats per al Pla de millora de barris han constatat l’evident, que un dels principals problemes és la manca de zones verdes i l’excessiva massificació del barri.

9. En el Pla especial es fa referència a la riquesa paisatgística de la zona de les Hortes de Santa Eugènia, s’esmenta que aquesta es deguda a les seves particularitats, que les fan especialment atractives. Aquestes característiques són entre altres la seva diversitat (de barraques, de conreus, de tanques…).

10. A les hortes els hortolans hi desenvolupem tota una sèrie de tasques (les habituals del manteniment d’un hort) que podrien quedar alterades quan la gent comenci a passejar-hi arreu.

11. El possible futur Vial sobre les Hortes passarà pel vell mig de l’espai d’horta, biogeogràficament parlant, i alterarà i desestructurarà per sempre més totes les Hortes de Salt i de Santa Eugènia de Ter, convertint-les amb un espai sorollós i susceptible de contaminació per la filtració de l’amiant dels discs de fre dels vehicles.

12. En el Pla especial es fa esment a que s’haurien de desenvolupar mesures per tal de minvar la contaminació acústica de les carretes existents actualment properes a l’espai però no s’hi assigna una partida pressupostària ni s’especifica quines seran aquestes mesures ni quina data d’execució han de tenir.

13. En el plànol 5 (patrimoni cultural), dins dels elements hidràulics, es fa referència: als recs, en general i a la Sèquia Monar concretament. Aquesta és catalogada, efectivament, com a patrimoni cultural; d’alt valor per la seva singularitat i sobretot per la seva elevada antiguitat. Però no tan sols això, sinó que és la que dóna vida a totes les hortes (i ho ha estat fent des de fa milers d’anys) i per tant al propi Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia. A més també és important des del punt de vista ambiental doncs moltes espècies s’hi desenvolupen en el seu entorn immediat.

Per tot plegat demano

1. La substitució de només aquelles barraques que han esdevingut una alteració excessiva en el paisatge agrícola. I que la nova construcció es faci per una de les mateixes característiques que l’anterior (mida i situació) doncs si tenia les característiques que tenia, devia de ser perquè així era necessari! Només en els casos en que la comissió avaluadora detecti que la barraca tenia unes mides que no responien als usos agrícoles raonables (dormitori, zona de picnic…) aquestes haurien de ser substituïdes per unes de mides més reduïdes.

2. L’aplicació immediata de la mesura de tancament de l’espai d’hortes en horari nocturn, tal i com s’esmenta en el Pla especial. La no prohibició de tenir gossos mentre la situació actual no millori suficientment com per a que la seguretat estigui garantida. I de la mateixa manera, la no substitució de les tanques que actualment protegeixen les hortes dels robatoris, fins que aquests passin a ser quelcom residual.

3. La incorporació immediata de dos vigilants de les hortes (per tal de que els dies de festes o vacances aquestes no quedin sense protecció), que tinguin com a tasca exclusiva la vigilància per mitja de la bicicleta de tot l’espai agrícola, comprenent també la zona de parc Fluvial. Aquesta vigilància hauria de ser per a la totalitat de l’espai d’hortes (de Salt i Santa Eugènia) i ser costejat a mitges pels dos consistoris. Aquesta mesura és la que ha de dissuadir el major tan per cent d’agressions que patim els hortolans; ja que és tracta d’una mesura de protecció activa, i no passiva, com les altres proposades en el Pla especial, que baixaria el nivell de malestar i inseguretat que actualment s’hi viu; i que per els altres mitjans segurament seria molt més llarg, poc efectiu, i perdurable.

4. Per l’elevat risc que comporten els cultius d’espècies transgèniques cal que el Pla especial dediqui una part del pressupost a executar mesures de control i eliminació (si s’escau) d’aquests productes; amb analítiques d’aquells cultius que actualment poden ser d’origen transgenic (blat de moro, tomates…) i una sèrie d’actuacions periòdiques a realitzar per tal de controlar la possibilitat de la seva existència i/o expansió. Donat que hi pot haver contaminació per pol·len a centenars de metres (especificats ja per a cada espècie) s’ha de consensuar amb Salt les mesures a emprendre i el mateix fet de la prohibició d’aquests a les Hortes de Salt.

5. Que es retiri la obligatorietat de posar un arbre a davant de cada barraca per tal de donar ombra doncs resulta mol ofensiu, i innecessari, ja que és quelcom que es fa actualment per iniciativa pròpia, i es substitueixi per una simple recomanació!

6. Que es retiri la obligatorietat de que totes les barraques hagin d’estar a més de 5 m del camí principal i que es substitueixi per una simple recomanació, doncs comportaria la destrucció de moltes d’elles, uns esforços innecessaris, i que ja que es fa aquesta norma amb l’argumentació de la seguretat i cadascú hauria de ser lliure per decidir si li es igual o no tenir la barraca a tocar dels camins, i donat que el que hi ha a dins de les barraques no és propietat municipal sinó privada, es deixi aquesta decisió en mans de cada particular, doncs haurà de ser ell el que corri el risc.

7. Que els diners que s’especifiquen per al desenvolupament del Parc ‘C4a’ siguin destinats en la reparació urgent de la Sèquia Monar, les mides quedin reduïdes a la ½ de l’espai lliure que hi ha actualment entre el desaparegut Pont de la Marfà i els patis dels Maristes, que s’adeqüin els camins més pròxims a la sèquia en el tram de la Marfà fins al futur parc d’interconnexió urbana dels terrenys reservats per a la Frontissa de Santa Eugènia, i que els espais lliures que hi ha encara actualment dins del barri de Santa Eugènia (solar de Serra & Mota, solar del Mercat de Santa Eugènia, solar de la Biblioteca Salvador Allende, solar dels terrenys reservats per al Vial de les Hortes…) siguin reconvertits en places publiques, parcs i jardins, espais lliures i per a vianants i espais per a l’esbarjo (camps de futbol, de bàsquet, jocs per la mainada…).

8. En les U.A. dels C. Monar i C. de Baix s’ha de tenir mol present la greu manca d’espais lliures al barri i la particularitat de la sèquia i que per tant allò que es faci en aquestes U.A. sigui coherent amb l’espai on es troben. Tenint en compte el planejament de l’antiga idea del parc ‘C4a’ (progressió i amortització per tal d’arribar a les hortes) la U.A. del C. Monar hauria de ser reconvertida en un parc d’interconnexió entre el barri, la sèquia i les hortes, ja que es troba en una situació immillorable (enfront del futur espai lliure i carrer on actualment hi ha el mercat i en la part mitja del barri on no hi ha ca parc ni plaça!).

9. L’eliminació del plànol 12 (ordenació edificació), doncs comportaria eradicar, gairebé completament, la diversitat (pel que fa a barraques). Que actualment és un dels principals atractius de l’espai. De la mateixa manera que la gent visita el Barri Vell de Girona per la seva singularitat i no visiten l’Eixample; podria passar que la gent perdés l’interès en l’espai agrícola si es convertís en una mena de cementiri, amb totes les lapides alineades i iguals. A més de tot el gran esforç que comportaria haver de canviar tantes barraques de lloc, havent-les de desmuntar i tornar a muntar, trasplantar els arbres i/o emparrats (en els pocs casos que fos possible), canviar els camins d’accés…

10. Que el Pla contempli tota una sèrie de normes que els visitants hagin de tenir en compte; entre les que hi hauria de ser la de que no es pugui sortir dels camins principals (aquells aptes per a circulació de vehicles -pistes- i els de peu i/o bici d’ús públic/veïnal). I que tota la xarxa de petits camins que només porten a les hortes tan sols han de poder ser utilitzats pels hortolans! De la mateixa forma les futures activitats d’educació ambiental que es puguin dur a terme en grup han de ser regulades per a que no interfereixin en el treball i la tranquil·litat dels hortolans.

11. Que es descarti totalment la possibilitat d’aquesta via, ja sigui de 2 o 4 carrils, doncs no es pot redactar un Pla especial amb voluntat de protegir un espai contemplant dins d’ell mateix una obra que l’acabarà degradant irreversiblement de forma tan important (per moltes mesures de protecció que s’hi introdueixin).

12. Que en el Pla especial es concretin: partida pressupostaria, dates d’execució i mètodes per tal de minvar la contaminació acústica de les carreteres pròximes. I que es replantegi el pas del Vial de les Hortes per l’espai doncs provocaria una contaminació acústica desmesurada i gairebé impossible de resoldre.

13. Que es destini una partida pressupostaria per via d’urgència per a la restauració de la Monar; doncs el seu estat es cada dia més lamentable. Una neteja de tots els milers de tones de tot tipus de deixalles (motos, matalassos, neveres, cuines, carros de compra, banyeres, sofàs, bicicletes, runa i un llarg etcètera). Condicionament del talús amb l’eliminació d’aquelles espècies vegetals que el puguin malmetre. La restauració dels ponts que connecten amb les hortes, per dignificar-los, i que s’intenti recuperar el Pont de la Marfà, desaparegut el matí del dia 10 de juny, doncs es tractava del de més grans dimensions i amb les dues arcades de mitja volta més ven conservades i de major amplada; a sobre, situat just sota del que ha de ser el futur Museu de la Monar, a Can Marfà. I que gairebé no cal ni dir-ho, situat a sobre de la Sèquia Monar, catalogada en el Pla especial com a patrimoni cultural, i que per tant totes aquelles actuacions que l’afectessin directament, com és el cas, haurien de ser coherents amb el patrimoni catalogat; doncs, per exemple, tot i que les escales de la Catedral de Girona no són la Catedral sí que en formen part indivisible (doncs una cosa no s’entén sense l’altra) i per tant una actuació immobiliària que les taponés per sempre més no podria ser permesa. I en tot cas, si així succeís haurien de ser recuperades.

Xavi Enrique Cebrián és veí de Santa Eugènia de Ter i hortolà