/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 15 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.135 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Luis Andrés Edo, l'assagista Queralt Solé, Josep Maria Huertas i la historiadora Anna Sallés, vídua de Manuel Vázquez Montalbán FOTO: FRANCESC MELCION [AVUI.CAT]Luis Andrés Edo, l'assagista Queralt Solé, Josep Maria Huertas i la historiadora Anna Sallés, vídua de Manuel Vázquez Montalbán FOTO: FRANCESC MELCION [AVUI.CAT]
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 14·02·2009

L’aventura de Luis Andrés Edo (1925-2009)

Manel Mesquita |

Luis Andrés Edo ha mort.

Qui m’anava a dir a mi que amb els 19 anyets acabats de complir celebraria la mort de Franco tancat en la mateixa cel·la de la Model que Luis Andrés Edo, 40 dies i 40 nits, castigats per haver-nos amotinat, tots els presos, l’octubre de 1975? Qui m’anava a dir seria la BBC i Ràdio París les emissores que em despertarien amb la bona nova? Qui m’anava a dir que escoltaria les llàgrimes d’Arias Navarro per l’espiet de la porta xapada del talego? Qui m’anava a dir que seria un testimoni directe, el darrer quadrimestre d’aquell any, dels debats al voltant de si transició o ruptura democràtica, amb els advocats Mateo Seguí, Rodolf Guerra…? Qui m’anava a dir que estaria més informat del que passava fora, essent a dins, que els que eren Entença enllà? Qui m’anava a dir que l’enyorat periodista Josep M. Huertas Clavería seria el nostre bibliotecari modèlic i informador qualificat?

El chico de la celda de castigo (Prim, en el 75) va aprendre que no hi ha presos polítics o comuns, que tots som presos socials; que los mejores padres són los ‘peores’; que no cal picar-se el front amb força quan trobes la resposta a les teves càbales, perquè et surt un bony per a tota la vida; que l’atenció als petits detalls és cabdal; que el debat estimula; com també estimulava la descripció detallada de la meva advocadessa, després d’una comunicació; o la lectura dels llibres recomanats pel Huertas (del Decameró en endavant); vaig aprendre que és el neocortex; vaig aprendre a ser auster, corrent (sense haver llegit encara La corriente); i a creure que la utopia és a tocar.

La meva aventura va ser un màster accelerat en un moment accelerat de la nostra història col·lectiva, però l’aventura, la de debò, la de l’acció, l’han protagonitzat gent com l’amic Edo. No t’oblidaré mai!

Ara fa dos anys justos -el 14 de febrer de 2007- a la Llibreria 22 de Girona, Luis Andrés Edo (Casp, 1925) presentava el seu llibre La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo (ed. Flor del Viento) de la mà de Juan León, director de l’editorial Octaedro.

L’aportació autobiogràfica d’Andrés Edo acompanya la voluntat col·lectiva de recuperar la memòria d’aquest país; és el relat de l’aventura (de la història, dirien els historiadors), en carn viva, dels darrers 80 anys del moviment llibertari i de l’anarcosindicalisme català, espanyol i de l’exili. Nascut a l’Aragó, Edo va arribar a Barcelona quan té un any d’edat; el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) és la seva escola i l’esperit de Ferrer Guardia omple la pedagogia republicana; amb 10 anys viu la revolució del 19 de juliol de 1936 a Catalunya; amb 50, a la Model, la mort del dictador. Edo suma deu anys d’estades en diverses presons franquistes, entre elles la del Castell de Figueres per haver desertat de l’exèrcit (1952), quan és detingut en el tren de Girona. Després vindrà l’Assemblea de París (1955-66), una segona escola per a aquest autodidacta i per a tants cenetistes exiliats. Home reflexiu, defensor de la paraula i l’acció, La CNT en la encrucijada… i l’assaig La corriente (escrit al penal de Segòvia el 1968 i publicat el 2002), sumats als textos de la seva autoria en La Soli (va ser director del periòdic Solidaritat Obrera) i a altres publicacions, són un material imprescindible per comprendre d’on venim.

Amic Luis, que la terra et sigui lleu.

Luis Andrés Edo va morir el 14 de febrer de 2009, als 83 anys d’edat

:: Retalls de premsa

Comiat a Luis Andrés Edo

AVUI.CAT [17·02·2009] > Una gran concentració de poetes i de llibertaris van acomiadar diumenge Luis Andrés Edo (Casp, 1925), un dels referents en la lluita antifranquista i de la Transició.

Heterodox i antidogmàtic, Edo va conrear l’amistat en les seves llargues estades a la presó des de la dècada dels seixanta, on va conèixer molts dels penals de l’època. Immers en iniciatives per eliminar el dictador, el brau militant va gestar grups paral·lels al moviment llibertari, com Defensa Interior i la Copel (en favor dels presos socials). També va participar en la reconstrucció de la CNT, a la qual sempre va estar vinculat. Precisament les seves memòries les va titular La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo, que Flor del Viento va presentar el 2006 quan Luis ja estava greument malalt després d’haver patit diferents infarts i de tenir problemes respiratoris. La seva salut de ferro trontollava, però no el seu esperit incandescent. No resultava estrany trobar-lo somrient en els hospitals fent bromes sobre la gravetat de les lesions. Edo va viure així: sense queixar-se, conspirant contra els poderosos i en etern debat contestatari.

Com a conseqüència d’haver passat tants anys a la presó, tenia l’autoritat de l’experiència i la reflexió sense histerismes. Molts presos comuns l’anomenaven afectuosament Padrí, i alguns funcionaris li consultaven quan hi havia problemes a les galeries. Era un home de pactar, de pau sense agenollar-se.

A la presó va cultivar la lectura, la seva gran passió, i va construir una obra, que s’ha conegut tard, amb les memòries esmentades o l’assaig La corriente. Envoltat d’intel·lectuals, convivia des de finals dels setanta amb Doris Ensinger, professora de la UAB.

Diumenge -15 de març-, el comiat al tanatori va esdevenir un improvisat recital de poemes en record d’una vida intensa, indomable… Un dels presents, Canti, va resumir el seu llegat dient que Edo era la persona «més generosa» que havia conegut mai. La síntesi d’una persona que va sacrificar la seva vida en la lluita pels altres. [David Castillo]

Un peón ilustrado.
Luis Andrés Edo, dirigente de la CNT de Catalunya

LA VANGUARDIA [15·02·2009] > Nació en Caspe -ciudad de compromisos- y Luis lo entendió a la perfección, asumió la vida como compromiso. Se comprometió a vivirla y la ha vivido. Años de cárcel, años de lucha por salir y años sin descanso, hasta su muerte, para que los compromisos libertarios se fueran cumpliendo. Muchos a su alrededor han seguido y siguen sus pasos. Desde la cárcel de Segovia, en plena época del franquismo, nos dejó unos escritos, en forma de libro, titulados La corriente. La corriente del río es, fue su corriente, sin vuelta atrás, siempre hacia adelante, aunque, muchas veces, el adelante no existe.

Unos años antes de su ahora muerte física, nos obsequió con La CNT en la encrucijada, con el subtítulo, para mí extraordinario, que refleja su vida: Aventuras de un heterodoxo. Ahora, releo su dedicatoria: «A mi abogado (que me ganó todos los juicios) para que pueda distraerse y combatir el aburrimiento que nos rodea». Otra forma más de heterodoxia. Atención a los navegantes, no hay rumbos rectos.

Seguidor de Joan Garcia Oliver, con sus dosis de humanismo, revolución, autor de una frese bella, al definir a las mayorías del silencio, cuando hablaba de peones ilustrados, y esta fue su vida, peón de base con ilustración. En el año de 1976 formó parte del Comité Regional de Catalunya de la CNT. La vida ha sido una aventura, Luis, con tu permiso la vamos a continuar. [Mateo Seguí, advocat]

Luis Andrés Edo, histórico anarquista.
Dedicó su vida a la difusión de las ideas libertarias y militó en la CNT

EL PAIS [15·02·2009] > Con la muerte de Luís Andrés Edo, fallecido ayer -14 feb.- tras una insuficiencia cardiorrespiratoria, desaparece una de las figuras históricas de la CNT. Había nacido el 7 de noviembre de 1925, en Caspe. Muy pronto se trasladó a Barcelona, donde conoció la experiencia educativa de la Escola Nova Unificada (CENU) y vivió el estallido revolucionario contra la sublevación militar del 18 de julio y la crueldad de los bombardeos durante la Guerra Civil.

Como a menudo comentaba, de los duros años de la postguerra arranca su inquebrantable adscripción al movimiento libertario, primero, a través de las lecturas y, posteriormente, a través de los debates y la acción sindical clandestina, que lo llevaron a participar en las primeras huelgas de Barcelona contra la dictadura y a declararse prófugo del servicio militar, lo que supuso su primera detención en el castillo de Figueras en 1947.

Consiguió escaparse a Francia, pero fue de nuevo detenido tras su entrada clandestina en España en 1948. Desertó por segunda vez y marchó al exilio, donde se convirtió en una figura carismática para todas las corrientes libertarias. Después del congreso de reunificación de la CNT de 1961 se integró en Defensa Interior, el organismo creado para combatir el franquismo.

En 1966, es detenido en Madrid y hasta 1972 pasó por las cárceles de Carabanchel, Soria y Segovia, donde escribió La corriente, libro revisado y editado en 2002. Entre 1972 y 1974 estuvo en París, pero al volver a España fue nuevamente detenido el 1 de mayo de 1974, permaneciendo en prisión hasta la amnistía de 1976.

Tras la reconstitución de la CNT de Cataluña, el 29 de febrero de 1976, formó parte del Comité Regional, del que fue Secretario General y director de Solidaridad Obrera. Pero, todavía en 1980, volverá de nuevo a la cárcel por unos meses. De esos años guardan sus compañeros los mejores recuerdos, cuando puso toda su capacidad organizativa al servicio de los más débiles y marginados, los presos sociales.

En la Modelo, Edo se convirtió en una referencia para los presos antifranquistas y le complacía recordar cómo a través de un sofisticado, a la vez que simple, sistema de comunicación interno se iban transmitiendo por toda la cárcel las noticias más importantes, como la muerte del dictador. Ese mismo sistema servía para organizar las acciones de protesta y de solidaridad con los presos que se encontraban en las condiciones más duras de incomunicación o de castigo.

Desde mediados de los ochenta, Edo dedicó todas sus fuerzas a difundir, mediante escritos, conferencias y debates, la necesidad de superar la rigidez de las estructuras organizativas e impulsar la corriente que debería aglutinar el movimiento libertario en todos sus sentidos, matices y complejidad. Su última aportación era la apuesta por la formación de municipios libres. En su última obra, La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo (2006) recoge buena parte de su recorrido vital y de sus reflexiones.

En los últimos años, gustaba de reunirse con los amigos que había ido forjando a lo largo de una vida dedicada a difundir las ideas libertarias y de asistir a actos donde se debatía la historia del anarquismo.

Sin duda, con la muerte de Edo desaparece una parte de nuestra historia -lástima que no llegara a publicar el libro que actualmente se llevaba entre manos- y, sobre todo, desaparece un infatigable luchador por las libertades y la dignidad de las personas que, como reconocen todos los que lo conocieron con independencia de adscripciones ideológicas, era capaz de dialogar y de abrirse a las ideas de los demás con una desbordante dosis de humanidad. Como decía ayer el recordatorio del Ateneu Enciclopèdic Popular: «Que la tierra te sea leve, Luis Andrés». [Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)