/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 15 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.166 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Dijous -25 d'oct.-, al Banc d'Espanya FOTOS: CARME YLLADijous -25 d'oct.-, al Banc d'Espanya FOTOS: CARME YLLA
: : Opinió > Les sitges del Sitjar :: Fermí Sidera | 25·10·2007

«L’Atípic», premi Mosques de la Comunicació
2007 del Col·legi de Periodistes de Girona

CPC |

Intervenció de Narcís Genís, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)

Avui és una d’aquelles poques vegades en què una majoria dels periodistes gironins ens hem posat d’acord en alguna cosa.

De fet, ha estat en una decisió democràtica i en forma de votacions la que ens porta a atorgar un reconeixement a altres actors socials, motivat per la seva relació amb el nostre ofici. I ho fem amb dues Mosques que plasmen dues maneres diferents d’entendre i atendre la nostra professió: són la Mosca borda i la Mosca grossa.

Però lliurarem també aquest guardó amb altres Mosques per motius molt diferents i com a reconeixement d’una feina ben feta. Així avui fem els honors a dos personatges que han sabut convertir allò que va començar sent un xiringuito, en una cala perduda de la Costa Brava, en el millor restaurant del món, a més premiem la trajectòria professional d’un company que durant 40 anys i darrere d’una càmera ens ha mostrat els millors i pitjors moments de les nostres comarques, i també reconeixem un projecte de periodisme solidari que es fa casa nostra. (…)
[> el text sencer a http://ngenis.blogspot.com]

 

Intervenció de Màxim Castillo i Bàrbara Julbe, presentadors de l’acte

(…) Si ens ho permeten –estem convençuts que sí– començarem amb la nostra Mosca, la Mosca del Col·legi que distingeix projectes i trajectòries professionals.

Per parlar amb propietat, i com ja va passar l’any passat, hem de dir que són Mosques, en plural, perquè la junta de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha acordat per unanimitat que enguany en són mereixedors en Miquel Sans, per la seva trajectòria professional, i la revista L’Atípic, com a exemple de projecte de comunicació i solidaritat… Abans de lliurar-los els guardons, però, volem fer-los saber una mica més de qui es tracta.

L’Atípic és el resultat de l’aposta excepcional que un grup de persones discapacitades de l’àrea metropolitana de Girona van fer l’any 1999 amb la fundació del Grup Editor de la Revista del Discapacitat, el GERD. Però deixem que sigui un bon coneixedor d’aquesta iniciativa, el periodista i editor d’eldimoni.com Manel Mesquita, qui ens en faci el perfil.

 

Intervenció de Manel Mesquita

Manel Mesquita, i Bàrbara Julbe

Certament, Bàrbara i Màxim: L’Atípic és el resultat de l’aposta que un grup de persones excepcionals de Sarrià de Ter, Salt, Santa Eugènia de Ter i Girona van fer el segle passat amb la constitució del GERD.

El que és habitual és que un col·lectiu de persones amb motivacions comunes (culturals, esportives, solidàries, veïnals) s’agrupin i adoptin la fórmula d’associar-se per tal de defensar i difondre els seus objectius i dèries.

Amb aquesta Mosca professional, el que avui destaquem és el fet que el GERD ja va néixer amb la voluntat claríssima de crear-facilitar una plataforma comunicativa diferent de les estàndards consolidades a la nostra demarcació. Es premien la voluntat d’associar-se amb l’objectiu de ser utilitzats i l’esforç de mantenir la capacitat per fer-ho.

El que és tradicional és que aquelles associacions de les quals som socis… o si més no, paguem la quota… a la quarta reunió de junta, algú proposi que fóra bo fer un butlletí… fins i tot els més agosarats parlen de fer una revista… i els més à la page, de fer una pàgina web!

Els amics del GERD és el primer que van plantejar-se i l’objectiu central, abans ja de constituir-se…, treure al carrer una publicació generalista que interessés els discapacitats i s’hi interessés. El nom ho diu tot: Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD!). Més clar, l’aigua!

No transcriurem com varen ser aquelles discussions, ni descriurem en quins ambients ni amb l’ajuda de què es van produir perquè seria revelar com de divertit pot arribar a ser inventar-se una publicació: la periodicitat, els costos, els col·laboradors, els legalismes, les impremtes, la distribució, la maqueta, el disseny i… el nom… sí…: hem arribat al nom de la revista… com hauríem de dir-li?!… Però, no, tampoc no ho explicarem, perquè aquest divertimento podria encoratjar més d’un dels que som aquí… i començar a fer revistes! I la competència té un límit!

Neix L’Atípic. El seu recorregut és un vell viatge cap a una nova Ítaca… després de diverses experiències ja en el camp del periodisme associatiu, finalment, un grup de persones amb ganes… opten per crear una publicació que ha estat i està, no ja oberta a tothom, sinó també a la resta… una eina comunicativa, i no és una frase feta d’aquelles que queden bé en qualsevol editorial de presentació de qualsevol número zero, sinó que, en aquest cas, la pretensió és sincera: és sense finalitat de lucre, amb ganes d’actuar i interactuar amb l’ampli i dens moviment associatiu del discapacitat de Catalunya i de les altres terres de parla catalana, i fer així visibles les alternatives solidàries que L’Àtípic difon, promou i impulsa.

Maria Rosa Gallart, Fermí Sidera, Manel Mesquita, Lluís Pla (Tano), Pilar Martínez i Montse Pous, en el Banc d’Espanya

(Deixeu-me fer aquí un parèntesi, perquè quedi constància, sota aquesta volta, de l’agraïment que la ciutat de Girona deu al GERD per haver-nos acostat a Nueva Gerona, amb projectes de cooperació, en el lent camí de l’agermanament municipal amb aquesta població cubana que duu el nom de la capital del Gironès. GERDCoopera.com és la marca de la gent de L’Atípic per als programes que desenvolupa a Nicaragua, Guatemala, El Salvador i Cuba; i on el protagonistes són els nostres germans discapacitats de l’altra riba de l’oceà comú. Fins i tot s’han arribat a editar Atípics en castellà! Tanco parèntesi.)

Un altre dels trets diferencials de L’Atípic: no té un disseny de capçalera únic. A cada nou número, la grafia de la capçalera canvia… no em negareu que jan és atípic aquest no-disseny… algun debat hem tingut al voltant d’aquesta qüestió. Però he de reconèixer que així, la capacitat de sorpresa (i de creació) és manté ben alerta al respecte: com, si no, hauria estat possible la genial portada amb la capçalera plagiada del Lecturas copiant la taca vermella de la «L» de la publicació del cor per fer la «L» de L’Atípic? Era la manera d’informar que el company dissenyador Carles s’acabava de casar…

… I L’Atípic dura i dura… Ja són 8 anys rodant, que es diu aviat… com aquell que no vol la cosa. Però és que L’Atípic sí que ho vol. Per les seves pàgines han passat i passen protagonistes i entitats; reportatges i entrevistes, publicitat d’empresa i poca d’institucional, còmic i fotografia d’autor, informació i opinió, humor i combat solidari…

Quina sort tenim que una revista de les alternatives solidàries sigui possible, s’editi a Girona per a tota Catalunya i es digui L’Atípic… adjectiu sota el qual ens trobem la mar de còmodes! Llarga vida al GERD! Llarga vida a L’Atípic!

Gràcies.

 

Intervenció de Fermí Sidera, membre de «L’Atípic»

Joan Boada, Ferran Adria, Juli Soler, Fermí Sidera, Miquel Sans i Carles Páramo, amb el premi matamosques de de l’artista olotí Kim Domene

Bona nit a tothom. (Gràcies, Manel, per les teves paraules de presentació. Val a dir que, tot i que es tracta d’un periodista, tot el que ha dit és veritat…).

Se sol dir, i és veritat, que en la realització de qualsevol projecte allò que costa no és posar-lo en marxa, sinó mantenir-lo, fer que funcioni, i en un projecte editorial, com sabeu molt bé tots els presents, encara més. Això també passa quan es tracta d’un projecte modest com el de L’Atípic (i en certa manera és probable que sigui fins i tot més difícil precisament per això), i per tant, totes les ajudes per tirar-lo endavant són benvingudes. En aquest sentit, només podem tenir paraules d’agraïment per a la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i de manera especial per al seu president, l’amic Narcís Genís (i pel contuberni d’il·lustres que va pensar en nosaltres), que amb aquest premi donaran un impuls important a la nostra publicació.

Voldria també donar des d’aquí les gràcies a tothom que en aquests vuit anys de vida de L’Atípic ens han ajudat d’una manera o altra, i gràcies especialment, com diria l’Antoni Bassas, a l’equip que l’ha fet possible.

Gràcies, i bona nit.
[> més teca a http://blocs.mesvilaweb.cat/mininu]

Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar, és col·laborador de La Farga de Salt i d’eldimoni.com
i membre del consell de redacció de la revista L’Atípic
[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)