Diu el diccionari de l’enciclopèdia GREC que utopia -políticament- és la «concepció imaginària d’un govern ideal» i -més àmpliament i com a segona accepció- la «concepció d’un ideal irrealitzable». Ve del grec oú-tópos, no-lloc, literalment parlant.

De fet, aquest origen etimològic -en sí mateix- ja és una contradicció: a Alaska i, també, a Texas hi han dues localitats que porten aquest nom de pila («Què, de vacances a Utopia?», diuen els pobletans).

D’altra banda, he cercat aquest no-lloc a internet i únicament he trobat -en castellà, res en català- un lloc web que té com a referència barrio utopía; és a Xerès de la Frontera (ja és simptomàtic que sigui a la frontera). És el nom d’una xarxa social dels moviments cívics d’aquesta població andalusa. Barri utopia .cat és lliure.

Tot plegat ve aquí pel subtítol, que per a aquest any vinent, l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2009 du a la portada: «Cap a un nou socialisme / La utopia continua».

Té diverses lectures aquesta combinació entre títol/subtítol. Pel que fa a l’afirmació (així l’entenc jo, com afirmació) de cap a un nou socialisme, l’Agenda està farcida d’aportacions escrites per llegir i reflexionar sobre de quin nou socialisme podríem parlar i cap a quin hauríem de caminar (com caminen, ja des de la portada a la il·lustració, aquests veïns i veïnes de tota la vida que ja venen de 1976, des de la pel·lícula de Bernardo Bertolucci, i que venien de 1900, de Novecento, i d’allò que deia Lampedusa: «Cambiare tutto per non cambiare niente».

Com deia, una repassada a l’índex de l’Agenda ens dóna pistes de totes les pistes possibles que -per a l’any vinent 2009- ens provoca aquesta eina pedagògica. Deixem el socialisme que coneixem de banda, mentre esbrinem de quin és el nou del que parla l’Agenda, amb l’ajuda de Pere Casaldàliga i…

Barri: realitat i/o utopia

«La utopia continua» -que camina, diu l’Agenda– o «contínua» -imparable, permament-? Però, fem un nou exercici de participança recreativa, com faríem en un teatret o cafè acollidor, no pas amb l’Ajuntament… i tanquem els ulls (amb les ninetes ben obertes!)…

… i somiem en els nostres barris. Situem el no-lloc -grec- en els nostres-llocs utòpics. Abans era més fàcil, la realitat empenyia cap a la utopia; vivíem allà on treballàvem; la proximitat -entre veïns i necessitats- n’era evident; treballàvem allà on estudiàvem… Santa Eugènia de Ter en seria un exemple: el poble, les hortes i la Marfà; Palau-sacosta, un altre: el poble, el camp i les bòviles… Pel que fa als nous barris, el fill del barri de Sant Narcís Quim Curbet ho ha (des)escrit impecablement, ara fa quatre dies: «L’Eixample de Girona és un conglomerat estrany de racons sense història. Sembla com si el pas del temps hagués quedat enterrat sota una capa d’asfalt i de ciment, de canalitzacions i de cables…»

Sabeu què?, millor no tanquem els ulls… que brillin les ninetes.