/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 23 setembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.748 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Thelma & Louise FOTOGRAMA: VANITYFAIR.COMThelma & Louise FOTOGRAMA: VANITYFAIR.COM
: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 08·03·2018

La vaga del 8 de març

Jordi Arbonès (Nif) | Thelma & Louise

Quan per culpa del pas del temps et veus un xic capaç de mirar la vida viscuda amb una mica de distància, t’adones que hi ha coses que sobten. Sobta la caiguda de la neu desmaiada a Girona. Sobta la constància de la ràbia humana covada pels mascles i que, encara, sigui universal. Moltes coses de la vida quotidiana han canviat, sobretot en l’apartat tecnològic. Venim de l’època en la que van arribar a casa nostra el rentaplats, la rentadora de roba, el 600 i la televisió. Invents perdurables que van servir per augmentar la qualitat de vida de les dones, sobretot, de les nostres mares que es van treure el carnet de conduir. Era l’època de l’anomenat alliberament, concepte que, en una societat acoltellada, van dur a terme germanes, amigues, novies i veïnes. Joventut, al capdavall. També observem com els canvis importants en la societat, al final, els ha endegat la gent: els polítics i analistes, sempre han anat a remolc.

Cada dia hi ha noves guerres sagnants, en les quals, sempre, són els nens, els avis i les dones les víctimes principals. Les guerres modernes són com les antigues: s’ha de satisfer l’instint del vencedor. I aquest, acostuma a conquerir el botí a base de violar, prenyar o mutilar a les dones dels que perden. El masclisme és estructural i demostra com, al cap dels anys, manté la seva profunda vigència. La vaga del 8 de març presenta una realitat que, durant massa temps, havia estat adormida. Els partits convencionals tenen molta cintura i fa molt que van crear un nínxol feminista al seu si. I tot era discutir sobre quotes i paritats per tal d’estamordir el perill que representava l’empenta de la revolució feminista. Se’n van sortir.

El 2018 ens assabentem que membres d’ONG abusen de les dones, també ho fan els Cascos Blaus. Tot s’acaba amagant, els bons mai no poden ser execrables -l’església catòlica, tampoc-. Es demana perdó i ningú no paga per l’abús dels innocents i els pobres. Surt un anunci a la televisió mostrant a un infant a punt de morir. Són els mateixos ulls que vam veure dècades enrere sobre nens de Biafra o de Bangla Desh. La misèria no és cíclica sinó persistent i la pitjor de les guerres, després de l’extermini, és la guerra de la fam. Un genocidi somort i durador.

Sembla que a occident les dones han decidit tensar les seves respectives societats i es manifesten en contra de la pretesa igualtat que ha creat l’imaginari masclista. I en llocs com l’estat espanyol s’aproven lleis en contra dels manifestants i a favor de la policia. És segueix la llei trampa -mordassa- d’allò que se’n diu el políticament correcte, qualsevol avia, nena o dona pot ser multada per manifestar-se. El poder no discrimina. Només la gent i, en aquest cas, les dones, poden canviar les coses. Sempre, és clar, que no siguin acusades de delicte d’odi en contra dels homes -estem vivint coses que s’hi assemblen, en l’espiral repressiu no hi ha aturador. La Carta Magna és tant magna que permet abusos de tota mena. Els carrers han se ser sempre de la població que demana justícia; no per qui suplica una mica de blat sinó per qui lluita pels drets fonamentals: habitatge, menjar i respecte per les dones. Si els poders públics no respecten això i no defensen a les dones assaltades, assetjades i assassinades -només es preocupen de salvaguardar als cossos de seguretat i no els cossos i la dignitat de les dones-, la lluita entra en una dinàmica terrible. Llavors, constatem que, d’un dia per l’altre, hem reculat dècades. La màquina del temps la manegen els malànimes de la dreta i qui emplena el dipòsit de la ignomínia: l’esquerra servil i monàrquica.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)