/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 11 agost de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.436 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler -al centre de la imatge- a la parròquia de Santa Eugènia de Ter FOTO: EL DIMONIL'abat de Montserrat, Josep Maria Soler -al centre de la imatge- a la parròquia de Santa Eugènia de Ter FOTO: EL DIMONI
: : Eugenials > Veïns eugenials | 19·05·2012

La tercera via és eugenienca

Joaquim Bohigas i Mollera |

L’abat de Montserrat i eugenienc, Josep Maria Soler, té un perfil adequat i de consens per rellevar Lluís Martínez-Sistach a l’Arquebisbat de Barcelona.

El cardenal-aquebisbe de Barcelona, Martínez-Sistach, va complir, el passat 29 d’abril, 75 anys i, per aquest motiu, ha presentat la renúncia al càrrec per raó d’edat. L’arquebisbat de Barcelona té ara un bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull (Ciutadella de Menorca, 1948), que presenta un perfil d’encaix per a la diòcesi. Un altre dels bisbes catalans que, algun dia o altre, haurien de ser promocionats és el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses (Sisante, Cuenca, 1956). Tot i que la presentació de la renúncia és recent (i la previsió és que el relleu es pugui demorar fins a un parell d’anys), és esperable que grups de cristians de base engeguin campanyes a fi d’intentar influenciar en una decisió que es pren, finalment, a Roma. En aquest context, Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, 1946), ha explicitat un perfil amb idoneïtat per ocupar el lloc del cardenal Martínez-Sistach. Narcís Jubany (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1996) va ser el precedent gironí a la seu de Barcelona.

L’abat de Montserrat, que va professar el 1975 i va ser ordenat capellà sis anys més tard, presenta una personalitat ben rebuda no només en els àmbits eclesiàstics sinó també en altres esferes de la vida col·lectiva catalana, com ara en la política i de la societat civil. Josep Maria Soler, que és abat del monestir benedictí des de 2000, s’ha posicionat, en les manifestacions públiques, en un catalanisme racional, transversal, moderat i advocant per l’entesa, cosa que ha permès que sigui ben vist en molts sectors.

Un cas explicatiu: el líder d’UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, després d’una reunió amb l’abat, va alabar Montserrat perquè ha estat al costat dels treballadors catalans. Sempre defensant la cultura catalana, Soler demanava, el mes passat, el pacte fiscal per a Catalunya a fi de frenar l’empobriment del territori, i de les conseqüències socials que se’n deriven. Fugint de posicions radicals, defensa el magisteri de l’Església. No hi ha dubte que les paraules del monjo tenen una influència en l’opinió pública catalana.

El precedent de govern d’un gironí en una de les diòcesis més importants d’Europa és el cardenal Jubany. El colomenc va ser bisbe de Girona entre 1964 i 1971 (rellevat per Jaume Camprodon), abans de ser promocionat a la seu de Barcelona, que va dirigir fins el 1990. Segons fonts consultades, va representar un perfil tolerant i, fins i tot, avançat, en un moment clau en la vida de l’Església.

Narcís Jubany havia estudiat al seminari de Barcelona. Ordenat sacerdot el 30 de juliol de 1939, va doctorar-se en teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. El successor va ser Ricard Maria Carles. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)