/Actualitat
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 juny de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.658 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico L'INS Santa Eugènia finalitza el curs amb la graduació dels estudis postobligatoris, avui Tot allò que comença té un final. L'Institut Santa Eugènia, de Girona, celebra l'acte de graduació dels alumnes dels estudis obligatoris avui -dilluns 25 de juny- en el Teatre Reparada Domènech del Centre cívic del barri de Sant Narcís. El propòsit és fer un reconeixement als alumnes que finalitzen una etapa educativa en aquest curs 2017-2018,…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Creative Commons Zero - CC0 FOTO: MAXPIXEL.NETCreative Commons Zero - CC0 FOTO: MAXPIXEL.NET
: : Actualitat | 30·05·2018

La resistència a la innovació

Saida Pérez | Ajuntament de Girona | Àrea de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme

El món ha canviat més en els últims 10 anys que en els 50 anteriors, i aquesta serà la tònica dels propers anys. Al carrer, a la televisió, a les notícies… se sent, es parla i es percep que estem en època de canvis, tanmateix, no es tracta d’alguna cosa realment nova, sinó que és quelcom intrínsec a l’evolució de la humanitat, des de l’inici dels temps vivim en una època de canvis constants. La novetat, però, és la velocitat amb la qual aquests canvis es produeixen i com s’han anat accelerant de forma exponencial. Per tant, el repte és ser àgils i adaptar-nos a aquest dinamisme.

Tot i que els avanços de la tecnologia han estat cada vegada més freqüents i dràstics, les persones som i actuem pràcticament igual, en comparació, podríem dir que som gairebé idèntiques en les nostres motivacions i hàbits de comportament. Per aquest motiu, tot i que el mercat, els competidors i el mateix consumidor han canviat notablement, és important considerar que, en el fons, les persones seguim actuant de la mateixa manera i no adoptem un canvi fins que no comprovem o intuïm que realment ens beneficiarà.

Innovar depèn de dues coses: actitud i metodologia

Pots tenir el millor sistema d’innovació, però sense actitud, no aconseguirem resultats. L’actitud comença per l’equip directiu, els líders han de voler innovar, i demostrar-ho amb fets: dedicant temps a la innovació, considerant-la com una àrea més de l’empresa, implicant tota l’organització, comunicant, assignant recursos humans, materials i financers, planificant el treball i mesurant-ne els resultats.

Enmig d’un procés d’innovació, hem de ser curiosos i observadors, hem de ser empàtics, tant amb les persones com amb les circumstàncies, qüestionar-nos l’statu quo, i desprendre’ns de prejudicis i assumpcions. Ser optimistes, positius i perdre la por a equivocar-nos, tractar de veure els errors com a oportunitats. Aixecar el cap, mirar endavant i intentar fer tot el possible i que estigui en les nostres mans; actuar sobre el cercle d’influència. D’aquesta manera tornarem a construir la cultura innovadora que algunes decisions enfocades a curt termini es van emportar.

La zona de confort

Dissenyar un procés d’innovació és relativament senzill, les dificultats més grans les trobem a l’hora d’implementar el canvi. Hi ha una resistència a la innovació, no tots estem preparats per innovar, per canviar, per desaprendre i aprendre de nou. El conformisme i la zona de confort ens retenen i immobilitzen fins al punt de bloquejar els processos de canvi. A vegades, és la quantitat de feina i la pressió a què estem sotmesos el que ens fa evitar pensar en, o plantejar, noves maneres de fer i d’actuar.

Cal aturar-se i reflexionar sobre la rendibilitat de la innovació, ja que es tracta d’un tema complex, i és el primer que solen demanar els directius abans d’aprovar un projecte. És important tenir en compte que la innovació no és rendible a curt termini, ja que requereix inversió i temps, i és una cosa de què molts directius no disposen.

Innovar vol dir canvi

A ningú li agrada canviar, ni als més innovadors. Sortir de la nostra zona de confort requereix esforç, temps, energia i assumir riscos, ja que no sempre surt bé. Quan intentem implantar un nou sistema d’innovació, xoquem amb l’statu quo. Perquè innovar vol dir canvi, i a molts no els agrada, i hi posaran pals a les rodes. De fet, els adults, per innovar, per canviar, passem per un procés dolorós de desaprenentatge, de confirmació del canvi i de consolidació. Frases com “això no funciona”, “això ja ho hem provat”, “la innovació no és per a nosaltres” o “cal preocupar-se de vendre”, segur que les has escoltat més d’una vegada, expressen la resistència al canvi de les persones i l’organització.

A cada organització serà diferent, però a totes caldrà definir un procés de reconeixement i recompensa que ajudi a mobilitzar les persones. Hem de tenir present que les persones es mouen per incentius, per això cal determinar i recalcar els beneficis d’innovar, d’aplicar algun canvi a l’organització. Perquè si no existeix una situació d’incomoditat o una recompensa suficientment atractiva, l’equip no farà l’esforç.

No podem quedar-nos en els post-it

No ens podem quedar tan sols en els post-it, els missatges inspiradors, els futbolins o les consoles a l’àrea de descans, aquest seria l’embolcall, el context ideal per dissenyar un procés d’innovació teòric. Cal pensar en l’usuari, entendre les persones que treballaran amb aquest sistema, i sobretot, involucrar-los, que entenguin el canvi com quelcom beneficiós i del qual se sentin partícips.

Existeixen diverses eines que s’emmarquen en la filosofia de design thinking que ens poden ajudar a dissenyar processos orientats a les persones que les aplicaran. Aquestes metodologies es fonamenten sota els pilars de la generació d’empatia, el treball en equip i les proves d’assaig i error, emmarcats en una atmosfera lúdica, en què gaudim i donem ales al nostre potencial. Utilitzant aquests sistemes aconseguirem més implicació, més idees i més qualitat, a través de l’entesa de les persones i les seves resistències, escoltant els que hi estan a favor i els que hi veuen problemes, ja que la clau d’una cultura innovadora són les persones.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)