Aquests darrers dies, els que van entre mitjans de desembre i mitjans de gener, entre que hem tingut que assistir a sis funerals de gent molt propera, amb alguns dels quals ens hi unia una forta amistat, i per acabar de reblar el clau -tot i que en aquest cas ens toca més de lluny- la forta impressió que ens ha causat la gran tragèdia que estan patint la gent d’Haití, per tot plegat ens sentim amb la moral un xic baixa, doncs ens fa veure que a la vida tot és molt relatiu, i que a vegades ens preocupem aferrissadament per coses que -enfront de situacions com aquestes- mirant-ho fredament, potser cal preguntar-nos: val realment la pena?

Per altra banda, però, tampoc podem caure en allò del tantsemenfotisme, doncs si a la vida no es tenen alguns projectes o al·licients que, sense excedir de les nostres possibilitats, ens estimulin a viure, o fins i tot ens il·lusionin, malament rai! estem perduts. Està clar, però, que hi ha circumstàncies, com en el cas dels haitians, que el destí els hi està posant molt difícil, per a poder retrobar aquest estímul del qual parlem, només cal veure i sentir les notícies que ens arriben a través dels diferents mitjans de comunicació, que fan posar la pell de gallina, pobre gent! Pel que a ells respecta, ara, un cop patida la gravetat de la tragèdia, el que se’n puguin sortir més o menys bé -ja que del tot és impossible, doncs ningú els tornarà els éssers que han perdut- depèn de l’ajut que rebin dels altres països, entre ells el nostre, i del que els particulars també puguem aportar-hi, per poc que sigui, a través de les respectives ONG que ens mereixin més confiança.

Finalment, canviant de tema, però agafant el fil d’allò que dèiem al principi, sobre la relativitat de moltes coses, no podem evitar de fer esment d’una notícia del passat 16 de gener referent a que el nostre Ajuntament de Girona continua empenyorat en la construcció del pavelló de la Devesa, tant és així que, si la Comissió de Patrimoni no ho autoritza, la qüestió -diuen- pot acabar als jutjats. Al·leguen que, segons ells, tenen més raó que un sant, a més de tot el dret per tirar l’obra endavant. Bé! potser sí és la seva raó i el seu dret, són ben lliures de pensar-ho així, però… tenen en compte si coincideixen amb els de la majoria de gironins? La pregunta queda a l’aire. És el nostre parer.

Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa