/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 22 novembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La llinda datada el 1752 que pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXARTLa llinda datada el 1752 que pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXART
: : Opinió > Històries > Història del Pla de Ter > Narhianant :: Pau Mesquita | 01·11·2017

La pedra del 1752

Pau Mesquita | C. de Baix, 22 | Santa Eugènia de Ter

A propòsit de la llinda datada el 1752
del carrer de Baix, 22 a Santa Eugènia de Ter

Aquesta es troba a la vorera, en forma part ocupant 2,20 m de llarg i 53 cm d’alçada, en ella hi ha gravada una data concreta, el 19 de maig de l’any 1752, més dos noms, un que no es pot acabar de llegir amb claredat i un altre que si és pot entendre, Jaume Vilar. Es podria pensar que aquesta pedra rectangular va ser una llinda d’una masia, la qual hagués estat construïda el 1752, prop d’on és ara. Però a banda de les mides que semblen molt grans perquè pogués ser una llinda d’un mas, que en aquest cas fos propietat de la família Vilar, en el llibre d’Àngel Pinto, Documents per a una història de Santa Eugènia de Ter, en un dels seus apartats que fa una dissertació dels troncs familiars més importants, no en diu res. Igualment en el Manual d’Acords dels anys 1769 i 1777, on surten les peticions que van fer Josep Mallol i Santiago Ferrini per portar a terme una petita fàbrica justament en la parcel·la, entre el número 4 i 26 del carrer de Baix fins al pas de la séquia; del solar en parlen sense fer referència a cap casa. Així doncs, si no era una residència un es podria imaginar que fos, contant la seva important longitud, la llinda d’un magatzem relacionat amb els dos molins que varen treballar allà, o sinó que tingués a veure amb la. Per una part els dos molins estaven ja derruïts a principi del segle XVIII, i sabent que poc després hi va haver una guerra, més que el 1769 Josep Mallol els descriu com si estiguessin en ruïna, sembla difícil imaginar un casal aixecat en l’any 1752. Tampoc algun tipus de negoci relacionat amb la, ja que en els documents consultats en l’any en concret i voltants no s’hi troba res, ni com a usuaris del rec, ni en forma de cap petició administrativa. Per tant si no pot ser una llinda, per la mida i per la circumstància de l’època, l’altre possibilitat és que fos una llosa on estigués inscrit el nom i la data del dia de traspàs d’una persona, de de Ter. I que per tant la pedra fos provinent de l’antic cementiri local situat a dues passes d’on està avui la llosa. Que el Jaume Vilar que hi surt hagués fallit en l’efemèride senyalada. Però per això hi hauria d’haver un Jaume Vilar eugenienc, i encara que essent les fons d’informació escasses, el que sí se sap és que hi havia una família Vilar. Almenys un Raimon Vila (Vilà o Vilar segons els documents) que se’l veu el 1723; un Benet Vilar, masover del mas Font, que es va casar al poble el 1746 amb Margarida Soler de Sarrià, apareix en dues peticions a la parròquia, 1742 i 1774; i una Margarida Vilar i Soler, filla de l’esmentat matrimoni anteriorment, el 1778. Jaume Vilar [Armengol] tan sols el trobes en cadastres i padrons de la ciutat de Girona, en un context temporal correcte, això sí, però aquest com a treballador que vivia entre el pla i la ciutat de Girona. Està esmentat en almenys quatre ocasions a partir de 1720, en una dient que vivia al carrer Albereda; fins que, justament el 1752, el padró el troba absent. Posteriorment a l’any que marca la pedra en els padrons i cadastres només surten, variablement, els seus fills i muller.

Jaume Vilar Armengol

Hi cap la possibilitat que aquest fos de de Ter, que hagués anat a treballar a Girona en acabada la guerra de successió, i que quan morí l’enterressin a la vila o gravat el nom en una llosa. Aleshores com que l’antic cementeri local estava just davant del carrer de Baix, i a més va estar completament abandonat almenys dotze o tretze anys abans de fer el trasllat (1917) al carrer del Montnegre, es fa senzill imaginar que la pedra on està pot haver acabat fent de vorera en algun moment quan es va pavimentar el carreró fa molt de temps enrere despreocupadament.

Fonts
Documents per a una història de Santa Eugènia de Ter, d’Àngel Pinto i Comas (1989)
Manuals d’Acords de la ciutat de Girona
Llibre Groc de la ciutat de Girona
– Llibre de padrons i cadastres

– Arxiu Diocesà de Girona

Continuarà

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

3 × two =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)