/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 03 agost de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.428 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 24·11·2004

La «Llei de millora de barris i viles
Santa Eugènia·Can Gibert del Pla»
i els models urbanitzadors

Manel Mesquita |

Benvingudes les millores, bé, algunes més que altres, i matisant…

Més de la tercera part de la totalitat dels habitants de la ciutat de Girona (29.050 veïns; el 34,45% de 84.320 habitants)1 som veïns de i del Pla (13.457) i (15.593). I si acotem la demografia comparada als límits que des de l’Ajuntament gironí han dibuixat per al «Projecte d’intervenció integral del barri de-Can Gibert», la població d’aquest sector eugenienc representa el 12% (10.288 veïns) de la població de la capital del Gironès. Són dades demogràfiques prou significatives que tenen la seva traducció òbvia en la quantitat recaptada en impostos pel consistori als veïns d’aquesta part de Girona. Però no és aquest el motiu d’aquestes línies… ja que el debat sobre la gestió dels impostos de la ciutadania sembla ser que té el seu àmbit natural de discussió únicament en la picabaralla Catalunya-Madrid.

Una de les notícies sobre la ciutat de Girona (Fires i pàrquings a banda) que, fa quinze dies, va omplir més pàgines i minuts en els mitjans de comunicació locals ha estat la presentació als periodistes de la documentació de l’Ajuntament optant a la convocatòria de la Generalitat «Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial».

Com a navegant gironí, no he sabut trobar a la web de l’Ajuntament de Girona la paperassa en qüestió (o és que no és públicament accessible?); i atès que tampoc l’hem rebut per correu postal a la bústia… només ens queda fer-nos ressò del que hem pogut llegir als diaris i escoltar a les ràdios.

Cal valorar com a molt positiva la Llei i la «celeritat»2 (així ho defineix la mateixa Conselleria de Política Territorial en el seu web: gencat.net/ptop) en què el Govern i el Parlament l’han redactat i aprovat, però…

Castigats pel model urbanitzador dels anys 60 i 70, únicament?

«Les viles i ciutats de Catalunya han conegut en els darrers 25 anys una evolució que, en termes generals, cal considerar positiva. Així, en la seva gran majoria són avui espais més ben endreçats i més ben equipats que aquells que la Generalitat i els ajuntaments democràtics trobaren en el moment del seu adveniment». És -literal- el preàmbul de la Llei. Tampoc entrarem a comentar-lo. Però el cert és que aquesta argumentació és la que ha servit per crear frases com aquesta en el dia de la presentació: «Santa Eugènia i del Pla van estar castigats pel model urbanitzador dels anys 60 i 70». Veritat! No admet discussió! Però, únicament pel model urbanístic d’aquestes dues dècades? I en les dues dècades següents? Fixem-nos en el sector presentat per l’Ajuntament de Girona, «Santa Eugènia/Can Gibert», seguint a l’atzar algunes de les actuacions que la premsa ha destacat a bastament.

Urbanització de l’antiga reserva de l’N-II

«La idea és regenerar l’espai que avui és frontera amb la vila de Salt i dotar-lo de zones verdes, d’un viari de proximitat i d’espais per al lleure. A més, s’hi construirà un aparcament soterrani per a residents». Sí, aquesta és la idea sobre paper. Un espai reservat, des de sempre, per fer aquesta nova variant interna de l’antiga N-II. Un espai que ja neix de les previsions urbanístiques de l’època franquista. Que ha estat heretat per l’ajuntament democràtic. I preservat per a la mateixa intenció que qui ho va preveure manu militari. Simbiosi perfecta?, el model actual hereu del dels 60 i 70?

L’anècdota sobre «la reserva» és el nom amb què s’ha batejat a la nova frontissa: passeig de Santa Eugenia (així, sense l’accent obert)

Si el trànsit continua sent dens, caòtic i poc sostenible a Girona després d’haver construït la variant de Sant Daniel per l’est; després d’haver alliberat de peatge la circumval·lació de l’autopista per l’oest; després d’haver obert la frontissa del pel mig; i sumar-hi l’eix transversal i d’altres infraestructures perifèriques… encara cal crear més frontisses internes, ara en el límit de Salt i per sobre les Hortes de de Ter? Si després de tantes apostes de quitrà l’embús es manté, tot fa pensar que caldria rumiar alternatives alternatives. Qui és qui pot garantir que un cop inaugurat el passeig de podrem passejar-hi i el trànsit de la ciutat es pacificarà?

Dotar-la -la reserva de l’N-II- de zones verdes, d’un viari de proximitat (?) i d’espais per al lleure és una lletra que als veïns ens entusiasma, però sense la música de la fressa de la frontissa…, no li cal i és inversió sobrera. El futur ha de ser més verd que gris, i les Hortes i els veïns ho sabem.

Pla de Millora Urbana de l’antic Mercat de

El Mercat privat de afectat pel Pla de Millora Urbana
FOTO: TONI VILCHES

És en aquesta actuació prevista on podem veure amb total claredat que no s’està tractant d’endreçar únicament el model urbanitzador dels anys 60 i 70. L’obra i la urbanització d’aquest sector de la carretera de són filles de la dècada dels 80. Al 1982 es va enderrocar la Casa (datada del 1811) que feia cantonada amb el carrer Guilleries/Sant Sebastià, i que sumat aquest solar amb l’adjacent de la destruïda església del poble, va servir per construir un bon bloc de pisos i el desaprofitat mercat de. L’amplada de les voreres en aquella zona són més que estretes i els pàrquings, inexistents. Ningú no ho va saber preveure?

Igualment, és justament davant per davant de l’antic mercat privat on es trobava el genial mural de Vicenç Huedo, que tots recordem. Enric Marquès, fill de la i pintor eugenial, ho descrivia així en el pregó que va fer per la Festa Major de de 1993:

Dibuix maqueta original (quadriculada) del desaparegut mural de Vicenç Huedo, dedicat pel pintor «Als amics del ‘Bar Mercat’: Guillem i Dolors…»
IL·LUSTRACIÓ: VICENÇ HUEDO, reproduïda per gentilesa del bar

«Vull destacar un fet artístic recent que s’ha produït en aquest context, la pintura mural signada per Vicente Huedo, que el conductor procedent de Salt es troba cara a cara. A altres indrets de Girona s’hi han fet murals trompe-l’oeil, tècnicament perfectes. Però sense el ganxo conceptual d’aquest ampli mural de de Ter: una mena de còmplice gràfic del conductor, un peculiar codi a usatge local. El pintor t’avisa -en un mimetisme espectacular- de l’escenari urbà i circulatori que trobaràs a continuació (…) D’altra banda, tinc por per la integritat de la pintura. Els grafiters nocturns la fan servir de pissarra.»

Marquès es va equivocar, no van ser els grafiters nocturns, sinó els constructors diürns (i la política cultural) els que van atemptar contra la integritat de la pintura i la van fer desaparèixer. I és precisament també aquí on podem constatar el que ha estat l’urbanisme dels 90.

La illeta del c. Costabona una realitat avui, que ha trigat dos anys
FOTO: TONI VILCHES

A la pèrdua del patrimoni cultural col·lectiu, en ple carrer, que era l’obra de Huedo s’hi va sumar com es va resoldre aquell revolt «estret» de la carretera de, allà on havia estat la impremta FIBE de Salvador Benítez. Edificis incomprensiblement no alineats. I tot plegat, abans-d’ahir. A la passada dècada. I tot just ha estat ahir, davant de l’antic mercat, que s’ha aconseguit la illeta del carrer Costabona, «ha costat dos anys a base de molta insistència, i això que es tracta d’una obra relativament simple i necessària, tenint en compte el caos circulatori» [Francesc Torrent, president de l’Associació de Veïns de].

I més aparcaments en aquesta zona, subterranis? Molt bé. Els aparcaments mai no sobren ni sobraran. Sobretot si es permet, a l’actual dècada, la construcció d’habitatges de nova planta sense places de pàrquing per als veïns del nou immoble. A la, a tocar de la frontissa-carrer del i de la rotonda dels Maristes -plaça-, al carrer Narcís Monturiol, 32, cantonada carrer Progrés, ha finalitzat la construcció d’un bloc de 10 habitatges, més els locals comercials corresponents, que no té places pròpies d’aparcament a l’edifici. Què? 10 o 12 cotxes més que buscaran desesperadament el seu forat, a tocar del. I si fem cas de l’estudi del ICAEN (Institut Català d’Energia) presentat fa quatre dies a Santa Coloma de Farners, «Girona té un vehicle per habitant, el doble que en el conjunt de Catalunya» [La Vanguardia], podríem estar parlant de més d’una vintena de nous automòbils al carrer a la zona de la frontissa?

Rehabilitació de Can Marfà i urbanització del c. de Baix i la plaça Marfà:
una piràmide de vidre sobre la?

Hem escoltat per la ràdio una falca publicitària de la promotora Residencial Maçana3 que afecta les cases de l’antiga Colònia de la fàbrica Marfà, al carrer de Baix. El diàleg teatralitzat de l’anunci diu:
«-A tu t’agrada combinar les coses clàssiques amb les modernes?
-Què vols dir?
-Com el Museu del Louvre de París amb la seva piràmide de vidre… just com les cases rehabilitades de Can Marfà!
-Can Marfà, cases rehabilitades i ampliades del barri vell de, on es conjuga l’arquitectura més popular amb la més moderna i funcional.»

Doncs ara que s’està intervenint urbanísticament en aquestes casetes històriques (tret d’una que s’hi resisteix) i que s’estan construint dos edificis de nova planta en el que fou el pati de la fàbrica, sobre la sèquia i dins de les Hortes, ara es pensa a invertir diners públics de la Generalitat en «endreçar» aquest nou paratge batejat com a plaça Marfà…, resulta si més no curiós que l’endreça no l’hagi de suportar la promotora, com s’ha fet en altres situacions similars dins del municipi de la ciutat.

Incorporar la rehabilitació de Can Marfà en la proposta emmarcada en la Llei de millora de barris i viles com una acció més és comprensible. Salt també ha inclòs obra de la Coma Cros en el seu «Salt 70». Sembla lícit. Aprofitem-nos que el i la passen per!

Aïllament acústic del CEIP Col·legi Groc

Evidentment. L’Escola Politècnica Superior de la UdG ja va realitzar un estudi sobre el soroll a el mes de juliol de 2002, per encàrrec de l’Associació de Veïns i sota la direcció del Dr. Josep Arnau. Són dades de fa dos anys. Ara cal sumar al resultat inicial els decibels de més que la frontissa a ple rendiment genera i obtindreu una aproximació del que representa fer classe al Col·legi Groc, a la rotonda del . L’àrea de la rotonda sortia en vermell a l’estudi esmentat. De fet, totes les escoles del sector estan envoltades de vials de dues línies i si no ho estan ara, aviat ho estaran, com és el cas del CEIP Montfalgars. La idea d’aïllar de l’alta agressió sonora un espai docent és quelcom que prestigia l’ensenyament. Que valora la feina que fan els mestres. Els entorns escolars, l’àmbit urbanístic que envolten els edificis, han de passar a ser espais prestigiats, especialment endreçats, mimats amb ganes…, llocs on mai no sobraria una escultura, un espai de trobada segur i d’aprenentatge cívic.

I si no us ho creieu, pregunteu-ho a les nenes i nens del CEIP que apadrinen -amb el Club d’Amics de la UNESCO- «El rellotge de sol» de Josep Duixans, davant les Dominiques, al passeig d’Olot.

O pregunteu al consell escolar de l’IES que ha tingut l’excel·lent iniciativa de proposar-li a l’artista eugenial Paco Torres Monsó la creació d’una escultura per al centre educatiu.

Tampoc semblaria lícit carregar el mort de la frontissa del i les fresses a l’urbanisme heretat dels 60-70.

La impossibilitat de passejar vora el riu en cap dels trams realitzats en les dues dècades passades no és herència. És capital nostre i en primera generació. I millor això que res, com dirien els meus pares.

Carrer Maçana, aconseguir que els locals tancats es converteixin en botigues

Configurar el carrer Maçana com un eix comercial de sona d’allò més bé. Paral·lel a la carretera de, per l’interior de la zona més poblada. Especialment atractiu un cop Serra & Mota s’hagi traslladat fora del nucli urbà, tal com està previst. Soroll, camions i d’altres situacions generades per la col·lisió dels interessos d’una indústria en ple rendiment i uns veïns amb ganes de fruir dels seus carrers.

Les polítiques urbanístiques que s’han aplicat a les zones urbanes densament poblades, ara sí, pel model de les dècades dels 60 i 70, ha estat prioritzar l’esponjarització, fer disminuir la densitat demogràfica. Obrir nous espais als veïns. Noves places. Nous punts d’aire. A l’eix Maçana, allà on es troba amb el passeig de, ja està previst enderrocar l’actual edifici de la Biblioteca Salvador Allende. Però cal ser més agosarats. A l’altre extrem d’aquest nou carrer Maçana també cal guanyar nous punts d’aire. El solar que Serra & Mota deixa els carrers Gavarres, Orient i Maçana, també fóra bo deixar-lo respirant. Una zona comercial tal com està prevista necessita aquests espais de repòs. Els comerciants actuals i els que ocupin els locals actualment tancats seran els primers a agrair-ho. Els veïns, tot seguit. Això sí que és endreçar i trencar amb el passat de caos urbanístic i de densificació premeditada. Endavant!

Salt ha optat per anar per lliure

Entre les accions a emprendre hi figura en la sol·licitud a la Llei de barris i viles, com no podia ser d’altra manera, l’increment de freqüències de les línies de transport urbà i l’aposta per assegurar la connectivitat amb Girona i Salt. No calen massa estudis previs per arribar a la conclusió que cal incrementar el transport urbà i la connectivitat amb la vila veïna de Salt. I també, pel que sembla, caldria una línia directa des de la plaça del Vi a la plaça de Lluís Companys saltenca.

Es diu que l’Ajuntament de Salt ha renunciat a presentar la seva proposta «Salt 70» conjuntament amb la de l’Ajuntament de Girona «Santa Eugènia/Can Gibert». I que d’aquesta manera es perd força davant la convocatòria de la Llei… Anem a pams.

Dies abans de la foto finish dels cinc portaveus dels cincs grups municipals del consistori gironí a presentant -amb unanimitat- el projecte «Santa Eugènia/Can Gibert» als periodistes, «Salt 70» va fer-se la seva foto. També els representants dels grups polítics a l’Ajuntament de Salt sortien a la imatge (faltava EU; CiU, ERC, PSC, ICV-IpS i el PP hi eren). Vaja!, unanimitat també. I cap retret entre els partits corresponents d’una banda i altra de la travessia/frontera de, i això que són veïns ideològics. En tot cas, el que ha passat és senzill d’explicar. D’una banda, cada ajuntament ha optat per defensar la seva sobirania municipal; i de l’altra, la Llei no animava a fer un model federat per bastir una «única sol·licitud».

Sabem que els tècnics del Departament de Política Territorial van descansar en conèixer que aquell rumor que dos ajuntaments del Gironès s’hi presentarien conjuntament només havia estat un globus sonda… Des d’alguns sectors polítics de l’Ajuntament de Girona sembla ser que encara no han paït la segregació del municipi de Salt amb totes les de la llei… i ja seria hora que ho assumissin, el conjunt de veïns del Pla de Ter ho agrairíem i en sortiríem beneficiats de ben segur. Enrere queden affaires com els entrebancs a la instal·lació de Leclerc a Salt; o la polèmica sobre la ubicació del centre d’art contemporani, per citar els més cridaners.

Per acabar, un parell de preguntes innocents

A banda de si la Generalitat aporta o no els euros sol·licitats per al projecte «Santa Eugènia·Can Gibert», aquest es tirarà endavant? I, no menys important, s’aplicarà i estimularà la participança de debò en el seu disseny definitiu sobre el terreny? L’Ajuntament de Girona s’està jugant la seva credibilitat i els veïns el nostre pont cap al futur.

1 Vegeu els apartats «Resum de dades estadístiques» i «Consideracions» del document «Esborrany de document de treball per la definició del diagnòstic social dels barris de de Ter i», elaborat pels serveis tècnics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, en el marc del Pla Educació i Convivència del sector (maig 2004). [pdf 1,9 MB]
2 «Aprovat ja, amb gran celeritat, el Reglament que desenvolupa la Llei, es va obrir la convocatòria d’ajuts el passat 15 de setembre i es va tancar ahir, 22 d’octubre.»
3 «PROCAM, el holding immobiliari de Caixa Catalunya, invertirà 17,46 milions d’euros en el desenvolupament de tres noves promocions a Girona, que suposaran la construcció d’un total de 126 habitatges. Un dels projectes es localitza a l’antiga fàbrica de “Can Marfà” a de Ter, on PROCAM construirà 67 habitatges. Al mateix temps es portarà a terme una altra promoció de 35 habitatges a Salt i a Girona capital on es construiran 24 habitatges.» [www.procam.net]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)