/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 23 abril de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.134 | Última actualització: 1.38h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Crònica des de Londres del viatge fi de curs Promoció 2012-2014 de l'IES Santa Eugènia Els estudiants de segon de batxillerat de l’Institut Santa Eugènia han gaudit, des del dia 9 al 12 d’abril, d’uns dies meravellosos a Londres, en companyia de les professores Sílvia Esteve i Dolors Vilamitjana. Ens allotjàrem al Chiswick Court Hotel i aprofitàrem l’estada al 100%, sense presses, però sense pauses: el primer dia contemplàrem la…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Girona encisa del col·laborador d'eldimoni.com Quim Torra està editat per Abadia editors de Ramon Guitó i PonsGirona encisa del col·laborador d'eldimoni.com Quim Torra està editat per Abadia editors de Ramon Guitó i Pons
: : Històries > Cròniques des de Santa Eugènia de Ter :: Quim Torra | 28·03·2006

La Girona morta, encisa?

Lluís Bosch Martí |

Ens trobàvem xerrant amb una mestra de l’escola Joan Bruguera, que s’acabava de jubilar, i vam notar rere nostre, discretament, un home ben vestit i d’aire saludable, tot fent-se una mica el despistat. Vàrem notar que s’esperava, que acabés amb la senyora: al moment d’acomiadar-la se’ns presenta tot solemne i ens allarga la mà dient: «Sóc en Quim Torra*», i amb un aire teatral i radiofònic que ens recordava els millors anys del popular Jaume Teixidor, ens saluda somrient dient: «Vostè és en Bosch Martí, l’artista, pintor, intel·lectual, l’enfant terrible de la premsa gironina? Sóc un seu lector des de fa molts anys i col·leccionista dels seus articles». I tot sorprès per l’entusiasme d’en Quim Torra, li pregunto: «Per casualitat no deu ser vostè el guionista i presentador a l’antiga OnaGirona de l’espai Dietari gironí (actualment Memòria de ciutat, a OndaCero Girona?» En Quim Torra, més satisfet que jo, em va contestar: «Sí, així vostè m’escolta setmanalment?». Llavors vàrem quedar que vindria a l’estudi que tinc al carrer Calderers. D’això fa força més d’un any i puc dir que ja som amics, ja que hem passat moltes hores xerrant i intercanviant-nos llibres i suggerències mútues de lectures.

Aquest vell entusiasta de la per mi criticada Girona eterna i els seus historiadors i beats. M’ha agradat que un conservador com en Quim fos també lector dels nostres articles, que expressen l’altra cara més real i humana de la Girona actual. Ha acceptat les nostres bromes i crítiques als seus mestres, els vells historiadors erudits i sobretot el seu adorat Narcís-Jordi Aragó i a l’exbatlle Quim Nadal, un dels principals neodivulgadors de la Girona eterna a l’estil de les Pàgines viscudes d’en Folch i Torres. En Quim Torra davant de les nostres ironines es posava vermell però somreia i m’aplaudia i entremig em donava la raó. Acceptava que li prengués el pèl dient-li que a Girona ja n’hi havia massa de neoromàntics conservadors enamorats de la Girona morta. De tants poetes i poetesses com la Margarita Colom, la Isabel Oliva i altres especímens com la M. Carme Ribas, exmusa dels manaies i promotora dels nous gegants i capgrossos.
En Quim Torra, assegut davant nostre en el divan, el pobre aguantava com podia les crítiques a velles concepcions idealistes d’una Girona que en Bosch Martí, mena de doctor Faust barreja de Marx, Freud, li desmitificava, quasi escridassant-lo li deia: «Mentre vosaltres seguiu idealitzant el poc que queda de la Girona vella monumental, les noves burgesies d’especuladors immobiliaris segueixen destruint barris enters, des del Pou Rodó a quasi tots els edificis del període modernista de l’arquitecte Masó» i li critica que el futur «Any Masó» s’ha iniciat enderrocant un edifici seu de l’Eixample. I d’aquí passem a parlar dels altres historiadors i escriptors d’una visió més crítica de Girona, com una sèrie d’autors republicans com Prudenci Bertrana, Carles Rahola i el poeta Miquel de Palol. I en la postguerra destaquen la periodista Carmen Alcalde i en especial Enric Marqués, que creà una de les escoles crítiques i socials de la qual molts ens considerem deixebles. Menció a part ens mereixen l’historiador Josep Clara i el també historiador i periodista Jaume Fabre i el professor i periodista Jordi Vilamitjana, juntament amb l’escriptor Jordi Arbonés. Li diem a en Quim Torra que llegeixi menys llibres del passat i faci com nosaltres, més passejos quotidians pels carrers de la no-ciutat de la postmodernitat gironina. I seguint amb les nostres crítiques ironitzo un cop més contra els falsos progressistes com l’exbatlle Nadal, N.-J. Aragó i Joan Ribas. I després parlem de tres artistes i poetes inclassificables que per la seva independència i gironisme utòpic, no podem posar a cap bàndol: són el polifacètic Carles Vivó, l’autor de les llegendes i misteris d’una Girona esotèrica -màgica- i el poeta Tarrés, que també el podríem considerar d’ultraromàntic i en el fons també són recuperats per neodivulgadors dels valors de la Girona eterna i conservadora. En el lloc d’honor hi ha el sempre solitari i lúcid poeta Narcís Comadira, com l’arquitecte i poeta Quim Español i l’escriptor Antoni Puigverd i tants altres són recuperats i col·laboradors del projecte entre conservador i postmodern de la burgesia nadalista o maragalliana que utilitza les sigles del partit PSOE-PSC per realitzar les seves polítiques classistes i transformacions econòmiques socials que la societat capitalista els reclama.

El motiu que ens hàgim animat a escriure i parlar del bon jan d’en Quim Torra, un altre enamorat de la Girona morta, ha sigut la publicació al cap d’un any del seu llibre Girona encisa. És el típic producte d’aquest amor, gironisme del qual servidor participa des de l’antagonisme també utòpic, crític, com a dissidents d’una Girona més popular, solidària i lliure. No deixant mai de col·laborar a la ràdio, la premsa, etcètera i el llibre Girona encisa és el seu homenatge al gironisme en la línia del seu mestre, el que nosaltres anomenem mister textual Aragó. Quim Torra, com el seu mestre, en el seu llibre de 91 pàgines, hi fa cabre 108 citacions, pràcticament de tots els principals escriptors, publicistes i historiador que han escrit coses sobre Girona. Tot i les nostres discrepàncies de fons ideologia, és un llibre d’agradable lectura, ben imprès per Abadia Editors. Ens han entusiasmat les 40 fotografies de Tuta pel seu enfoc cinematogràfic i sobretot pels seus grisos. Decorats per a una remota pel·lícula que ens parlés d’una fabulosa i llunyana ciutat. Destaquem els carrerons del barri jueu, les grans panoràmiques i els petits fragments com l’àngel del Cor de Maria i sobretot per descobrir-nos el penell de l’altre àngel, el de la mort, fragment d’un monument mortuori del cementiri de la vella i nova no-ciutat gironina. [Diari de Girona]

*Quin Torra és veí de i col·laborador d’OndaCero amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dimarts -en directe- al 90.40 FM, de l’1.30 a les 2 del migdia.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)