Des del convenciment absolut que “no hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro” (capçalera d’un fanzine gironí de la dècada dels 80) i situat volgudament i racional en aquest estadi de pensament, ja només em restaria -i quedar així com un senyor- convidar-vos a escoltar dimecres (24), al Centre cívic del barri de Sant Narcís de Girona (19.30h), l’economista (rebutgeu imitacions) Arcadi Oliveres presentant l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2013 sota l’atractiu lema de L’altra economia. Lluny de la meva intenció i capacitat xafar la conferència a Oliveres -ans al contrari- però segur que parla, d’entre altres coses, de quin és l’autèntic capital possible: la gent i les seves mans. Immaterial? Podria sonar a acusació més que a reconeixement, però que els castellers i la dieta mediterrània hagin estat reconeguts com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco posa en valor (m’encanta) l’adjectiu. No cal ser profeta per aventurar que serà la humanitat -el 99% d’ella- la propera a rebre tan alta distinció. Els alcaldes de Girona ho saben i li fan la gara-gara; per celebrar-ho batallen perquè la línia de rodalies sigui prioritària i de qualitat al servei de la població premiada, per reconèixer-ho aturen amb decrets municipals els desnonaments dels veïns sense patrimoni; per buscar la foto prestigien el comerç local fent la compra als barris (cada dia de la setmana en un de diferent); aprofundeixen en la participació ciutadana, subjecte de l’alta institució; es coordinen per garantir ampliar la nacional² o estovar l’autopista; estimulen el que en els carrers es respira, grans dosis de solidaritat i el realisme del sentit comú. On existeix una altra economia i un altre capital, el reconegut i maltractat. Capitals i pobles mereixedors de ser visitats i passar-hi un parell de dies. Els alcaldes saben que no aconseguiran inaugurar cap nou auditori, ni pavelló, ni estació, ni aparcament soterrat, ni hospital, ni rehabilitació, res de material amb volum… la imatge gràfica ideal per a la història d’un mandat: alcaldes, regidors i veïns, junts, cap altra serà possible.

(Escrit després de cruspir-me la pàgina sencera d’El Punt Avui d’aquest passat dilluns, on el president de la Fundació Petjada de Sant Narcís de Girona, en 21 punts, detallava les propostes que farien que el turisme fes nit a la ciutat, i assolir-se així la “majoria d’edat turística de Girona”. M’ha tret el son. Vaja!, ara no sé si he quedat com un senyor.)