/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 25 juny de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.658 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico L'INS Santa Eugènia finalitza el curs amb la graduació dels estudis postobligatoris, avui Tot allò que comença té un final. L'Institut Santa Eugènia, de Girona, celebra l'acte de graduació dels alumnes dels estudis obligatoris avui -dilluns 25 de juny- en el Teatre Reparada Domènech del Centre cívic del barri de Sant Narcís. El propòsit és fer un reconeixement als alumnes que finalitzen una etapa educativa en aquest curs 2017-2018,…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

"El gran dia de Girona" (19 de setembre de 1809) és una pintura a l'oli de grans dimensions (4,96 x 10,82 m) realitzada per Ramon Martí i Alsina; tot i que no està datada, els experts la situen entre 1863 i 1864
: : Opinió > Històries > Història del Pla de Ter > Narhianant :: Pau Mesquita | 06·06·2018

La filla de Quirch Vilar, defensora de Girona

Pau Mesquita | Carrer de Baix, 22 | El gran dia de Girona

L’eugenial carreter Quirch Vilar, aquell que el seu nom surt gravat en una gran pedra nummulítica del s. XVIII a la vorera del carrer de Baix i que es va localitzar en els documents matrimonials de de Ter, a part que sabem que va tenir un fill, en Jaume, presumiblement el que està esculpit a la mateixa llinda, igualment caçat a les actes i el qual ara ja coneixem que va tenir fruit dels dos matrimonis que va viure [clic aquí], una bona mainada, concretament deu fills, tots, és clar, com s’apunta en els baptismes, emparentats amb Quirch i la Francisca [clic]; doncs a part d’en Jaume, en el poc espai de temps que va estar al pla, també va engendrar una filla: la Teresa Vilar i Bech. Que aquesta és força complicada d’ubicar. Una secció important dels llibres sacramentals de la parròquia es van malmetre. Però entenent quina era la situació d’aquests Vilar, que els dos descendents es van quedar orfes de pare molt petits i que la mare va morir pels volts del 1770 quan encara eren relativament adolescents, podríem entendre que la Teresa va haver de marxar per motius econòmics i laborals, potser a treballar de criada en algun domicili. Per això -Teresa Vilar- no es va casar a de Ter, sinó a la Catedral de Girona, el 1777; tenint 21 anys. En Josep Buada, un jove, guapo i eixerit treballador de Salt, va ser la parella. Ja ajuntats de poc, el mateix any, es van independitzar anant de lloguer en un habitacle a les Ferreries Velles, al cantó que cau més a prop del carrer Abeuradors, propietat d’un tal Ignasi Carreres. Però curiosament, a posterior, passada una dècada més o menys, quan van ser pares del primer fill, d’en Josep Buada i Vilar, es traslladen a una casa petiteta que estava a la mateixa via, però a l’altra punta, adjacent a Cort Reial, propietat de la viuda del distingit metge Josep Vilar, la senyora Margarida. Allà resideixen subsistint com poden amb l’ocupació de fuster que feia ell, sumant alguna tasca que imaginem portava a terme la filla d’en Quirch. Més tard hi serien els dos successors que vindrien seguidament; en Salvi i en Jaume. Els cinc habitaren aquí fins ben bé les acaballes de 1809. O sigui que d’entre altres maldecaps, aquest llinatge originari de sobre les hortes, va haver de patir des del centre els tres setges famosos que la població va suportar. Perquè segur que quan la pressió era tan tan forta per part de l’exèrcit napoleònic que fins i tot es va haver d’armar 1.500 civils, molt probablement algun dels tres néts d’en Quirch va formar-ne part. O si no és molt possible que d’alguna manera o altre van col·laborar defensant la ciutat. De fet, el marit de Teresa, en Josep Boada, va fallir el 21 de setembre de 1809 [doc. al peu i en clic], dos dies després d’El gran dia de Girona. I la Teresa Vilar igualment també traspassà abans de la capitulació de l’11 de desembre. Per una altra banda, el fill gran en acabat el conflicte desapareix, o almenys no se’n troba cap rastre. I els dos néts restants d’en Quirch Vilar, els que sobrevisqueren a la guerra, seguiren espavilats l’ofici del genitor, un fent d’ebenista al carrer de la Barca.

… ve d’aquí / Continuarà…

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)