Ara farà gairebé dos anys, el 8 de gener de 2006, vaig publicar, en aquest mateix forat, La bici, la reina verda de la via. Aprofitava la convocatòria anual que al voltant de la diada de Reis (ep!, Mags) fan el meus veïns de Can Ninetes, Mou-te en Bici, per recuperar els carrers per a la mainada i estrenar les bicicletes vingudes de l’Orient (diumenge 13 de gener serà la de 2008). I parlava de la recuperació de les velles estacions, en el carril bici, per a activitats culturals. Finalitzava aquella galeria escrivint: «Xavier Soy, l’alcalde de Bescanó, és el president del Consorci de les Vies Verdes, malgrat que per l’estat de conservació i abandonament de l’antiga estació bescanonina del tren d’Olot ningú no ho diria. De més verdes en maduren.»

Uns dies més tard va sonar el telèfon de casa meva. «Sóc en Soy». Era el senyor alcalde que demanava per mi. Molt amablement em va explicar el projecte de recuperar l’edificació, per refer-la, a l’altra banda del carril. Traslladar-la. Que s’havien trobat els plànols originals i que això facilitaria notablement la construcció de nova planta. Ara, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona li ha tombat la pensada.

L’anècdota dóna fidel mesura del bucle temporal en el qual estem immersos. Res no resol res. Cíclicament, els temes tornen i tornem com una mala digestió sense almax. I aquells que sabien fer-nos avançar, tristament, se’n van. Huertas Claveria, Xirinacs, Adroher, Fernán-Gómez, Candel. L’estació s’enfonsa, irremeiablement.