/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 24 agost de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.083 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Aurora Bertrana FOTO: ARXIU ELDIMONI.COMAurora Bertrana FOTO: ARXIU ELDIMONI.COM
: : Eugenials > Veïnes eugenials | 11·04·2013

La col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona dedica l’últim títol a reeditar les memòries d’Aurora Bertrana, que va ser veïna de la Rodona

El Dimoni |

Dimecres -10 d’abril-, a la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, va tenir lloc la presentació de Memòries fins al 1935 i Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya, d’Aurora Bertrana, 29è títol de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona.

Els curadors de l’edició, Dani Vivern, Lluís Muntada i Anna Almazan, expliquen que, si bé l’escriptora va publicar cap a una vintena d’obres, potser el seu gran projecte són aquestes Memòries, malauradament inacabades. Diuen, del seu estil literari, “que és d’una gran modernitat, amb arguments molt ben travats” i que “sempre beu de la deu de les seves vivències”.

La i la que va ser la casa dels Bertrana

Amb motiu d’aquesta presentació, la biblioteca ha organitzat una petita mostra de documents que pertanyen al Fons Prudenci i Aurora Bertrana, custodiat per aquest equipament cultural i que consta de 1.174 llibres -bastants, dedicat-, d’exemplars de 50 títols de revista, i d’un conjunt de manuscrits i mecanoscrits, entre els quals abunden les obres literàries, a més de correspondència, fotografies i altres documents.

El mural, trobat a la casa dels Bertrana

Amb un sòlid sentit de la catalanitat, amb un ús sense complexos del llenguatge, en aquests dos volums de memòries, Aurora Bertrana, exposa la seva vida a Girona (primer al veïnat de la, del poble de de Ter, i -més tard- al centre de la ciutat veïna de Girona); l’etapa de formació musical i literària, fa reflexions sobre temes tan diversos com la vella Europa en comparació amb la vida feliç a la Polinèsia, retrata el convencionalisme d’algunes relacions socials, afronta la cruesa del seu matrimoni fracassat, narra episodis de la Guerra Civil i de l’exili, descriu les persones amb qui es va entrecreuar, revela el feminisme incipient d’inicis del segle XX, i reelabora moltes altres experiències que acaben perfilant un autèntic fris històric. En les pàgines d’aquests dos volums de memòries, inicialment publicades per Pòrtic i ara reeditades per la Diputació hi ha un lloc comú: una extraordinària força vital, una joie de vivre que la majoria de lectors trobaran envejable, encisadora. Aurora Bertrana ens redescobreix que la vida està feta per viure-la, sense més circumloquis. I, a més, ens convenç que això és veritat.

El(s) llibre(s)

Aurora Bertrana ens presenta en aquestes Memòries no solament les línies mestres de la seva vida sinó també reflexions, vivències, drames, desitjos i situacions que són la gènesi del nostre present. Aurora Bertrana sempre va haver d’obrir-se camí en un marc de circumstàncies que no li eren favorables. Prudenci Bertrana, el seu pare, inicialment no va acceptar les inclinacions literàries de la seva filla, que aleshores va haver de decantar la seva gran energia artística cap a la música.

L’any 1923, Aurora Bertrana va marxar a Ginebra per ampliar els seus coneixements musicals a l’Institut Dalcroze. Va ser a Suïssa on Aurora va fundar la primera banda de jazz formada exclusivament per dones. També, a Suïssa, va conèixer monsieur Choffat, un enginyer amb qui es casaria i emprendria un matrimoni infortunat. Instal·lada a Tahití, on el seu marit va ser contractat per treballar, Aurora Bertrana explorarà un món exòtic i de contrastos, que reflectirà en diverses obres, com ara Paradisos oceànics (1930), Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934) i Ariatea (1960).

Després de la singladura a la Polinèsia, l’any 1930 retorna a Barcelona, on col·labora en diversos mitjans escrits, molt assíduament a Mirador i a La Humantitat.

El 1936 publica El Marroc sensual i fanàtic, que és un aplec d’impressions de la vida en aquell país, primordialment focalitzades en la figura de la dona. La Guerra Civil espanyola la convertirà en una exiliada, víctima d’una vida molt dura a la Suïssa neutral d’aleshores, on va ser mal acollida i finalment rebutjada per la família del seu home. A poc a poc, Aurora Bertrana reprendrà la seva dedicació literària, amb libres com ara Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1957), obres que evoquen la Segona Guerra Mundial. Més endavant publicarà Oviri i sis narracions més (1965), Fracàs (1966) i Vent de grop (1967). I, finalment, aquests dos volums que la Diputació de Girona reedita dins la col·lecció Josep Pla per posar-los a l’abast del lector, atès que estaven exhaurits i resultaven introbables: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).

Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974)

Dos conceptes bàsics conformen la voluntat d’Aurora Bertrana ja des de la infantesa: “volar i ser lliure”, i ser escriptora. Tanmateix, la seva formació, primer de tot, va ser musical: va tenir els millors mestres i, en la seva joventut, el domini d’aquesta disciplina i del violoncel li van permetre guanyar-se la vida. Aventurera incansable, inicia la seva carrera literària publicant llibres de viatges: reportatges amb belles descripcions de la natura, en els quals ja mostra un gran interès per la població autòctona de cada lloc i pels seus costums. L’exili forçós, a causa de la Guerra Civil espanyola, va comportar una etapa de silenci literari, com en tants altres autors, tot i que a Ginebra publica una obra en francès. En la represa, el 1955, canvia totalment de registre i publica unes quantes novel·les i narracions curtes. Les dones d’aquestes novel·les no són com ella, sinó molt convencionals, sotmeses al patriarcat, com les de la societat en què viu. També en fa una a quatre mans amb el seu pare, Prudenci Bertrana, del qual escriu dos llibres biogràfics. Però potser el seu gran projecte són aquestes memòries, malauradament inacabades. Tota la seva obra és d’una gran modernitat, amb arguments molt ben travats. Sempre beu de la deu de les seves vivències, i afirma: “Una bona novel·la és aquella que ens fa oblidar la nostra pròpia vida”. I a fe que ho aconsegueix. En darrer terme, cal destacar l’ús constant de la ironia, actitud que adopta per fugir de la duresa de la vida. Si bé va publicar cap a una vintena d’obres, també en va deixar força d’inèdites.

La col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona dedica l’últim títol a reeditar les memòries d’Aurora Bertrana, que va ser veïna de la de de Ter

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)