/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 17 desembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.833 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Casa Teixidor o de la Punxa FOTOS: MARTA RIERACasa Teixidor o de la Punxa FOTOS: MARTA RIERA
: : Els mil i pico > Els mil treballs i recerques | 13·02·2007

La Casa de la Punxa del carrer de Santa Eugènia

Marta Riera |

Situada al carrer de núm. 19 de la ciutat de Girona hi ha la Casa Teixidor, popularment coneguda com la Casa de la Punxa o simplement, la Punxa.

És un edifici de principis de segle XX, ple de contrastos i matisos, construït per un arquitecte de Girona anomenat Rafael Masó i Valentí.

Té planta pentagonal, cosa que es comprova quan caminem al seu voltant. Si aixequem la vista, podrem identificar-hi diversos volums combinats de forma harmoniosa. El que destaca per sobre dels altres és una torre rodona i esvelta que sobresurt espigada de la resta de les construccions veïnes. Si la contemplem des d’una certa distància, comprovarem la seva majestuositat. Aquesta torre, com la majoria de l’edifici, està arremolinada i, en aquest cas, pintada d’un color crema suau. En el seu cos central hi podem trobar tres línies de finestres que impulsen a seguir, aixecant la vista, fins a trobar les golfes i, el que podríem dir que és la cirereta del pastís: la punxa!

Les escates del drac de Sant Jordi

Una filera estreta de finestres que semblen recordar que encara tens l’agulla que et mira…

La teulada de la punxa té una forma tota curiosa que podria recordar un barret de bruixa de dues puntes, si no fos pel fet que la ceràmica vidriada de la qual està recoberta té uns tons verdosos que fa que semblin les escates d’un drac, el drac de Sant Jordi. Coronant el punt més alt hi ha una peça rodona enfilada per una agulla: la punxa.

A la dreta de la torre hi ha una façana que també està arremolinada i pintada de rosa. Això fa que trenqui una mica amb la torre, però sense destacar. Les finestres també dibuixen tres línies. En aquest cas, les finestres són més amples que altes i això fa que aquest cos sembli més baix. Per tant, fan la torre més ampla. Aquesta sensació s’accentua quan ens fixem en les cinc finestres de les golfes, petites i quadrades, protegides per un lleuger voladís.

A la cantonada es veu una filera estreta de finestres que semblen recordar que encara tens l’agulla que et mira. Si girem més la vista cap a la dreta trobarem una intervenció posterior al que va ser creat per Masó. Es tracta d’una façana de vidre fumat negre que tot i representar un contrast excessiu, tant pel que fa a formes, com pel que fa a materials, sobre l’edifici original ha sabut quedar en segon terme i passar pràcticament desapercebut.

Una façana esquitxada per finestres

Si seguim el mur i girem cap al Parc Central [esquerra de la imatge] trobarem una altra façana esquitxada per finestres

Quan tornem cap a la torre, ens adonem que també hi ha un canvi de materials a la part baixa de l’edifici que l’embolcalla i acompanya. Es tracta d’una paret de maó vist que li dóna un aire de fortalesa i protecció. Si seguim el mur i girem cap al Parc Central trobarem una altra façana esquitxada per finestres. Aquesta façana és estreta, igual que les seves finestres, i combina el rosa de les parets amb el color crema de la torre. Serveix de transició cap a un altre plafó rosa amb grups de finestres estretes que tanquen l’embolcall de l’edifici i el condueixen cap a aquella ampliació en vidre fosc que ja havíem vist al flanc del carrer de Ter.

Tot i que ens sembla que ja hem analitzat totes les visions de l’edifici, l’art de Masó va molt més enllà. Podem comptar més de 10 tipus d’obertures diferents entre portes i finestres. Aquest joc amb les formes s’expandeix també als materials. Per això trobem vidres glaçats, de color verd i transparents; reixes de ferro forjat que es cargolen per engalanar-lo encara més i capitells de roca que semblen les defenses de les obertures. Aquestes combinacions donen més categoria a l’edifici, com si es tractés d’una vella marquesa vestida amb les seves millors joies.

En resum, aquell edifici anomenat Casa Teixidor, que va néixer per ser un edifici d’habitatges de lloguer, s’ha convertit amb el temps amb molt més que un edifici singular i una icona per a la ciutat de Girona. La Punxa ens ha servit d’excusa per conèixer millor Rafael Masó i Valentí i gaudir més de la nostra ciutat.

Marta Riera és professora de tecnologia de l’IES Santa Eugènia

HISTÒRIC

El llamp que va foradar la Punxa de Santa Eugènia
FOTOS: TONI VILCHES > Foto1 / Foto2 / Foto3 / Foto4 / Foto5
FOTOS: ALBERT RUHí > Foto6 / Foto7nit / Foto8

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)